Resultats de la cerca

És un complement de l’orgue d’ecos -un dels cossos d’orgue- fruit dels gustos propis dels segles XVII i XVIII Un exemple a Catalunya són les campanes de l’orgue de la Seu de Tarragona

Dedicada a diverses tasques editorials i publicà les narracions L’olor dels nostres cossos 1982 i Ocellot negre 1989, i les novelles Mala guilla 1973 i Diari sense dates 1990 També escrví el guió televisiu Agressió 1977

Sol ser la part més voluminosa de l’instrument En els instruments aeròfons s’anomena cos la part principal o central del tub, que en molts casos és intercanviable amb altres cossos recanvi cos de recanvi per a obtenir diferents afinacions

En la seva funció específica està integrat o subordinat al pla de l’obra werkprinzip de tot l’instrument Són cossos d’orgue l’orgue major, la cadireta, l’orgue expressiu, l’arca d’ecos, el recitatiu, el cos de pedal, etc

En molts casos, els cossos de recanvi formen tot un joc que proporciona llargades diferents de l’instrument per a adaptar-lo a diverses afinacions Aquest procediment s’usà en molts instruments de vent-fusta del Barroc i el Classicisme per a ajustar-los als diferents diapasons de l’època o per a facilitar el transport a tons cromàtics

Fill i nebot de matemàtics, s’inicià en la disciplina en la qual sobresortiren els seus antecessors, però aviat es decantà vers les ciències experimentals Després de fer estudis de medicina a Basilea, Heidelberg i Estrasburg es doctorà en aquests camp a vint-i-un anys, el 1724 publicà les Exercitationes quaedam mathematicae , que reflectien el seu interès per la matemàtica i en les quals tractava temes de probabilitat i la resolució de l’equació diferencial de Riccati Fou cridat a l’Acadèmia de Sant Petersburg on romangué del 1725 al 1733 Fou aquest el període més fèrtil de la seva creació hi…

Juntament amb els jocs labials o de boca joc de boca forma part de les dues categories principals de la classificació dels jocs de l’orgue Comprèn tant els jocs de batalla o exteriors baixons, clarins, trompetes, etc com els que són a l’interior, distribuïts en els diversos cossos de l’instrument fagot, cromorn, trompeta real, bombarda, oboè, etc Format als Països Baixos al segle XVI, constitueix la sonoritat més esclatant de l’orgue en combinació amb el ple de l’orgue orgue ple o amb el tutti

Inventat durant la primera meitat del segle XVI i apreciat per molts compositors S Scheidt, C Trost, pot actuar sobre un cos de l’orgue generalment l’expressiu o el recitatiu o bé sobre tots els cossos manuals mai en el pedal Pot ser de dues menes dolç o fort, en funció del nombre de batecs Governat com a registre d’ornament des de la consola, el seu ús ha de ser ponderat sota criteris molt artístics, no solament d’efecte, atès l’abús fàcil que se n’ha fet sobretot en la interpretació de la música romàntica

Del llatí quintam tenens , a més del so fonamental deixa sentir, en segon lloc, el tercer harmònic la dotzena, és a dir, quinteja De so dolç i un xic nasal, aparegué en l’orgue de factura nòrdica i en el clàssic de l’Alemanya central, des d’on s’escampà arreu al llarg del segle XVIII Quasi desaparegué en l’orgue simfònic i ha estat reutilitzat en el neoclàssic i en el modern Construït tant de fusta tapat com de metall cònic, amb base de 32’ rarament, 16', 8’ i 4', també és utilitzat com a joc fonamental en els cossos secundaris de l’orgue

Ha estat un dels científics més prolífics i amb interessos més diversos Amb J Bernoulli, JB D’Alembert i altres investigadors, establí els fonaments matemàtics i físics de l’acústica actual i, mitjançant les seves aportacions al càlcul diferencial, feu una contribució fonamental a l’estudi de la propagació de les ones sonores S’ocupà també de qüestions com l’harmonia i la teoria musical Vers el 1726 escriví Dissertatio physica de sono , on estudià els diferents tipus de vibracions de l’aire i dels cossos que donen lloc als sons El 1739 publicà el tractat Tentamen novae theoriae musicae, ex…