Resultats de la cerca

Inclou tots aquells tipus de notació neumàtica escrita in campo aperto , és a dir, en un espai desproveït de línies horitzontals, els neumes de la qual guarden entre ells una certa relació d’alçada el seu contrari és la notació adiastemàtica Algunes notacions diastemàtiques, especialment les que utilitzen neumes de tipus accent, poden ser molt vagues d’altres, com l’aquitana, que empra neumes de punts, són gairebé tan precises com aquelles que s’escriuen en el tetragrama L’afany d’escriure els neumes de forma espaiada cada vegada amb més precisió dugué a l’ús de dues línies que representen…

Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues revolucionàries…

Vida i obra A catorze anys ja collaborà al periòdic “Los Miserables” i en altres plataformes periodístiques pròximes al lerrouxisme com “El Radical”, “Revolución” o “La Raza”, on havia signat amb el pseudònim Carlos Madrigal Exercí de periodista com a redactor a “LaPublicidad”, “La Lucha”, “El Día Gráfico”, “La Noche” i L’Esquella de la Torratxa , i com a corresponsal a Barcelona d’ El Sol , de Madrid Fou secretari de Lluís Companys i de Carles Esplà Visqué a fons la bohèmia del teatre i dels barris baixos Les seves obres són reportatges o testimonis novellats, escrits en llengua castellana…

Vida Fill d’Antoni Palau i Dulcet, orientà aviat la seva carrera cap a la crítica cinematogràfica i musical Collaborà en publicacions com "El Matí", "Mirador" i "Destino" Publicà diferents biografies de caràcter divulgatiu Beethoven 1945, Mendelssohn 1948, Vida de Wagner 1945 En un to similar redactà Historia de la ópera de Claudio Monteverdi a Ricardo Strauss 1951, obra en què, mitjançant una ordenació nacional molt en ús, intentà reconstruir la història d’aquest gènere profà i cortesà De Monteverdi a Puccini, de Lully a Ravel, de Schütz a Berg, de Glinka a Stravinsky, Palau passà revista a…

Format en 1952-58 al Conservatori d’Utrecht, amb Jaap Callenbach piano i Kees van Baaren composició El 1954 estrenà la seva primera obra, Passacaglia , a la catedral d’Utrecht El 1959 es traslladà a Londres, on fou deixeble de Mátyás Seiber, i l’any següent a Basilea per estudiar amb Pierre Boulez, el qual li supervisà la primera obra serial,  Entelechie I 1961 De nou al seu país 1962, el 1966 estrenà Labyrinth , obra multimèdia que comprenia música, dansa, mim, pintura, film i drama El 1967 impulsà un grup de música experimental juntament amb L Andriessen, M Mengelberg, J van Vlijmen i R de…

Durant l’època en què hi hagué cort papal a Avinyó, tot Occitània experimentà un notable desenvolupament econòmic, que Montpeller compartí i que permeté, entre altres coses, la fundació de la seva universitat 1289 Les primeres notícies musicals, molt vagues, daten de l’Edat Mitjana i es refereixen a una difosa pràctica del llaüt entre els estudiants universitaris, així com a la realització de bals ambe musica i de les danses aubadas Cap a la meitat del segle XVI la capella musical de la catedral comptà amb la presència d’Antoine Subject, abans membre de la capella d’Enric II i considerat un…

Vida El 1676 formava part del cor de la catedral de Langres, on estudià sota la direcció de Jean-Baptiste Moreau Sembla que poc després viatjà a Itàlia, però les dades que es tenen sobre aquest fet són molt vagues El 1699 tocava el contrabaix a l’orquestra de l’Òpera de París tan excellentment que fou designat "simfonista del petit cor" Adquirí una sòlida reputació com a professor, i entre els seus alumnes es trobaven les filles de François Couperin El 1721, juntament amb el seu nebot, François Boivin, fundà una botiga de música a París que assolí un prestigi notable Tot i que Montéclair no…

Vida Fill de camperols, mostrà veritable interès per la música des d’edat molt primerenca Probablement en rebé les primeres lliçons de JH Peintinger, organista a Graz El 1680 es matriculà a la universitat dels jesuïtes de Graz i l’any següent fou admès en una escola també dels jesuïtes, el Ferdinandeum, que donava especial prioritat als alumnes amb talent musical Està documentat com a organista a Saint Moritz cap al final del 1688 A partir d’aquest moment les dades sobre el compositor són força vagues És possible que en aquesta època realitzés un viatge d’estudis a Itàlia, ja que les…

L’origen del mot rau en el sobrenom -derivat del títol del quadre Impression soleil levant , de C Monet- que, amb l’ànim de ridiculitzar-los, el crític L Leroy donà als pintors que el 1874 participaren, a París, en la primera exposició de la Société Anonyme Coopérative des Artistes Peintres, Sculpteurs et Graveurs Els anomenats pintors impressionistes volien expressar en els seus quadres la impressió que una determinada escena produeix en l’observador, més que no pas reproduir fotogràficament la realitat no es tractava de reproduir un paisatge, sinó de mostrar la impressió que produeix aquest…

Vida Malgrat que en el seu entorn familiar no hi havia cap músic, inicià estudis de piano amb la mare política de Paul Verlaine, Mme Mauté Un any després que el seu pare fos empresonat per la participació en la revolució de la Comuna a París, ingressà al conservatori, on estudià teoria amb A Lavignac i piano amb AF Marmontel També fou alumne d’E Durand, E Guiraud i A Bazille, i estudià extraoficialment amb C Franck Al conservatori intentà convertir-se en un bon pianista, sense assolir cap distinció especial, i així fou com s’abocà amb més decisió a la classe de composició de Giraud El 1883…