Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Secretariat dels Orfeons de Catalunya
Música
Entitat federativa fundada el 1959 que agrupà orfeons i corals, amb la voluntat d’omplir el buit deixat per la Germanor dels Orfeons de Catalunya després de la Guerra Civil Espanyola.
Sota la presidència de Fèlix Millet i Maristany, que en fou el principal impulsor, el SOC feu possible que el cant coral català adquirís un alt nivell qualitatiu i tingués una sistemàtica projecció internacional El 1964 inicià la publicació de la "Revista dels Orfeons de Catalunya", que tingué un veritable paper aglutinador com a mitjà de comunicació i de transmissió del vincle associatiu L’organització de trobades, els Aplecs Santa Cecília 1964-71 i els aplecs comarcals dotaren el moviment coral d’un repertori comú, i d’uns objectius musicals i cívics Amb el traspàs…
Bartomeu Vallmajó i Soler
Música
Compositor català de sardanes.
Ingressà a set anys a l’escolania dels benedictins francesos de Sant Pere de Besalú Posteriorment estudià piano amb Antoni Bassols, organista de l’església parroquial, i amb Joan Baptista Lambert a Barcelona Autor d’unes seixanta-cinc sardanes, desenvolupà una gran activitat dins els cercles musicals gironins Fou el creador, entre altres entitats, de la Secció Musical de Cercle Artístic, l’Associació de Música i la Capella Polifònica Participà en diversos aplecs de sardanes i fou membre del jurat en diferents concursos sardanístics
Víctor Rahola i Trèmols
Literatura catalana
Medicina
Escriptor i metge.
Germà de Frederic Rahola i Trèmols Es dedicà a la medicina i exercí a la seva vila natal Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894
,
Josep Maria de Lasarte i de Janer
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Escriptor, periodista i autor teatral.
Fill de Manuel de Lasarte Feu alguns cursos de dret a la Universitat de Barcelona 1872-76 i participà en la creació del Centre Català Collaborà a El Diluvio , de Barcelona, i Las Circunstancias , de Reus Es casà amb l’escriptora Carme Karr Publicà aplecs de versos, com Divagacions 1881, prologat per Frederic Soler, i Regional 1888, i obres teatrals, entre les quals hi ha l’assaig còmic L’as d’oros 1881, el drama Justícia catalana 1887, traducció, feta en collaboració amb Rossend Arús i Arderiu, de Fueros y desafueros de Francesc Morera, la sarsuela El rei de la broma 1881, amb…
,
Ramon Vilà i Ferrer
Música
Compositor popular català.
És autor de ballables i d’uns 300 títols sardanístics Fou component de les cobles La Principal de Granollers, Pla-Pey, Catalònia i La Lira de Sant Celoni com a intèrpret de tible, flabiol o trombó Fou conegut en el sardanisme pel seu estil de composició engrescat, popular i efectista que li donà una àmplia popularitat en els aplecs i ballades, amb títols com Ara em toca a mi , Per tu, Vadó , L’aplec de Cardedeu o Anem a saltar , i obligades com La meva estimada Enèrgica , Els dos refilaires o Quatre valents En d’altres mostrà un estil més acurat que li feu merèixer importants…
Salvador Perarnau i Canal
Salvador Perarnau i Canal
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta i narrador.
Participà assíduament als Jocs Florals, on el 1965 fou proclamat Mestre en Gai Saber Collaborà a La Tralla , Fornal i El Poble Català de Tolosa Llenguadoc Escriví poesia, que aplegà en els volums Cant a la vida 1918, Ritmes sentimentals 1925, La rel 1929 —una selecció de la seva obra lírica—, Amb l’infinit a les mans 1936 i Caps de brot 1966, on recollí una tria de les millors poesies ja publicades més algunes d’inèdites La seva poètica recull la precisió estilística de l’herència noucentista i se situa sobretot en la línia més moralista de Josep M López-Picó Publicà també els aplecs…
,
Josep Aguirre i Matiol
Economia
Literatura catalana
Comerciant, consignatari i poeta.
Consignatari de vaixells, amb la collaboració dels germans francesos Fournier, inicià, entre el 1870 i el 1873, l’exportació de taronges vers la Gran Bretanya a través del port de Liverpool, comerç que pràcticament dominà i amplià durant diversos lustres Introduí l’embalatge en caixes, l’embolicament amb paper ceba i l’estampació de la marca Inicià igualment l’exportació de cebes, tomàquets, melons, etc Com a comerciant i consignatari treballà normalment amb Francesc Sagristà i Coll Gràcies a les seves iniciatives, adquirí un gran prestigi que el portà a ésser conseller suplent del Banc d’…
,
George Petrie
Música
Compositor i musicòleg irlandès.
Fou educat a la Samuel Whyte’s School i a l’escola d’art de la Societat Dublinesa Home d’inquietuds variades -a més de compositor i musicòleg fou pintor i antiquari-, Petrie és conegut principalment per haver publicat un conjunt de cançons populars irlandeses Interessat en la recuperació del passat històric i cultural del seu país, fou un membre destacat de la Society for the Preservation and Publication of the Melodies of Ireland, que li publicà l’obra titulada The Ancient Music of Ireland 1853-55 i la seva continuació, apareguda el 1882 Algunes d’aquestes melodies foren emprades pel poeta i…
Cosme Vidal i Rosich
Literatura
Escriptor, conegut pel pseudònim de Josep Aladern.
Exercí de tipògraf i publicista D’ideologia republicana i federal, fou el capdavanter del moviment modernista a Reus, on habità intermitentment des del 1893 i on portà a terme tota mena d’activitats, especialment des de la seva llibreria, centre aglutinador del grup modernista local Hi fundà les colleccions Lo Modernisme 1891 i Foc Nou 1905-06 i les revistes La Gent del Llamp 1893, Almanac Modernista de la Literatura Catalana 1895, Nova Catalunya 1896 i 1898 i Reus Tranquil 1897 i hi dirigí el diari Lo Sometent 1898 El 1899 es traslladà a Barcelona i treballà en La Veu de Catalunya , La…
,
Antoni Coll i Cruells
Música
Músic, pedagog musical i director de cor.
Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i des del 1941 al Conservatori del Liceu, on estudià solfeig amb J Bernet i piano amb T Buxó A partir del 1946 fou director de l’Escolania de l’Escola Pia del carrer de Balmes de Barcelona, a través de la qual va exercir una important tasca com a músic i pedagog, especialment en les representacions líriques del Gran Teatre del Liceu fins el 1989, on el 1952 estrenaren l’òpera Cecilia amb motiu del Congrés Eucarístic Internacional El 1956 assumí la direcció de l’Orfeó Enric Morera i del cor Lo Pom de Flors, ambdós de Sant Just Desvern el…