Resultats de la cerca

Vida Es formà a l’Escolania de Montserrat i fou mestre de capella del monestir de La Encarnación de Madrid, probablement per substituir-hi Pedro Rodrigo Competí per la mateixa plaça a l’església del Pi de Barcelona 1750 i quedà en el segon lloc en les oposicions a mestre de capella de la catedral de Toledo 1763 El 1765 presentà al concurs del Catch Club de Londres un cànon a tres veus titulat Beatus Vir , que hi guanyà un premi de 1 000 guinees i una medalla d’or Aquesta obra, que s’ha conservat, es va publicar a la Four Collection of Catches, Canons and Gleesinscribed to the noblemen and…

Exercí de sacerdot El 1908 fundà la Lliga del Bon Mot per combatre la blasfèmia i els mots grollers Feu una intensa campanya pels pobles, amb mítings, cartells i un calendari Maragall li prestà suport amb entusiasme i escriví una circular adreçada a les entitats catalanes Publicà diversos llibres amb el pseudònim Ivon l’Escop Sobresurten La llengua catalana 1931 i La llengua de l’Església 1932 sobre l’obligatorietat del català en la predicació, basant-se en els concilis de la Tarraconense, i els deu volums de L’exposició del dogma catòlic , en part inèdits, el primer dels quals…

El 1761 fou mestre de capella interí de l’església parroquial dels Sants Just i Pastor de Barcelona per la mort de Tomàs Milans, nebot de l’homònim mestre de capella del Palau de la Comtessa i de la seu de Girona El 1763 guanyà les oposicions al magisteri de capella de l’esmentada església, malgrat que encara no era clergue i que l’exercici de les oposicions havia suscitat una forta controvèrsia entre els membres del tribunal Anys més tard, escriví una Carta apologética en què es defensava, punt per punt —argüint i fonamentant-se en exemples extrets, entre altres, d’A Baylon, J de Caselles, P…

Feu estudis eclesiàstics a Vic i de ciències naturals a la Universitat de Barcelona Fou catedràtic de geografia i història, grec, matemàtiques i filosofia al Seminari de Vic 1854-63 i al d’El Escorial 1863-65 Rector del Seminari de Còrdova 1876, entre el 1881 i el 1899 fou bisbe de Sogorb, ciutat on també exercí de promotor de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad i fundà l’actual biblioteca del seminari Com a escriptor apologètic edità, l’any 1881, el primer número del Boletín Eclesiástico de Segorbe Fou collaborador de la Biblioteca Católica Popular Publicà un extens Compendio…

Portà l’empresa familiar d’importació i distribució de productes colonials Publicà, per als cercles catòlics i en defensa de la moral i de l’ordre social catòlics, vuit drames de tema històric, hagiogràfic o social, entre els quals cal destacar Guillem d’Alzinar 1900, De pecador a sant 1901, Fra Francesc 1904 i El sagristà 1906, i en deixà d’inèdits L’espòs mellor i La beata Imelda , entre d’altres Estrenà uns pastorets Adorem al nen , 1902, musicats per Joan Llongueras  Publicà el recull de poemes devocionals Les quinze roses 1922, articles religiosos a La Veu de Catalunya i Catalunya…

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, on exercí de professor de dret natural 1838-40 i adoptà l’historicisme jurídic Fou amic íntim de Jaume Balmes , amb qui mantingué una extensa correspondència Amb Balmes, Joaquim Roca i Cornet i Joaquim Rubió i Ors fundaren l’ Escola Apologètica Catalana , des de la qual defensaren la tradició catòlica occidental amb la traducció d’obres religioses que es publicaven a les revistes La Religión  i, posteriorment,  La Civilización 1841-43 S’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i…

Vida Essent estudiant al Seminari de Vic 1885, entrà a la Companyia de Jesús el 1888 Posteriorment estudià a Veruela 1888 i a Tortosa 1892, ciutat en la qual exercí de sacerdot 1903 i on tingué com a mestre el pare Vélez, fundador de  Monumenta Historica Societatis Jesu , que li despertà la vocació històrica L’any 1905 fou destinat a la residència del Sagrat Cor de Barcelona, on residí fins que la Companyia de Jesús fou suprimida durant la Segona República 1932 Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves Ben relacionat amb els exponents de la cultura catalana del moment, fou…

Vida i obra Es llicencià a Roma amb Carles Cardó i després es doctorà en filosofia i teologia també a Roma Fou nomenat canonge de Tortosa 1918 Professor als seminaris de Tortosa fins el 1921 i de Castelló de la Plana fins el 1962, defensà l’ús de la llengua catalana a la diòcesi, cosa que li valgué l’hostilitat de tres bisbes, que el tingueren a l’ostracisme Figura independent, rebutjà un lloc en una candidatura de la Lliga durant la República Detingut en 1936-39, fou alliberat a causa del seu prestigi entre l’esquerra Participà en el culte clandestí Entre el 1929 i el 1936 publicà diversos…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…

És l’autor de la Vida portentosa, heroicas virtuts y estupendos miracles del molt insigne sicilià lo beato Benet de Palermo, dit vulgarment lo Santo Negro, fruyt molt preclar de la religió franciscana Girona 1757 Aquesta obra pretenia depurar la biografia de Benet de San Filadelfo, canonitzat per Pius VII, de les múltiples llegendes i anècdotes que l’ornamentaren, sobretot arran de l’èxit assolit per una extravagant comèdia del poeta setcentista Antonio Mira de Amescua titulada El negro de mejor amo, San Benito de Palermo Amb tal objectiu, el menoret se cenyí als annals del seu orde, i els…