Resultats de la cerca
Es mostren 108 resultats
Necròpolis medievals anteriors al 1300 del Priorat
Art romànic
A les comarques d’influència tarragonina s’han localitzat al llarg del segle XX un nombrós grup de necròpolis, en llur major part amb enterraments de cista o caixa de pedra o lloses Aquestes necròpolis * , però, no es reparteixen de manera homogènia pel territori estudiat, ja que mentre a la Conca de Barberà en trobem dinou, al Tarragonès només se n’ha localitzat una Molts d’aquests enterraments, descoberts per gent del lloc o per erudits locals o historiadors, ara han desaparegut o se n’ha perdut la traça o la situació dels que encara existeixen i tenen certa envergadura, se’n fa l’estudi…
Vila medieval d’Alcover
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on queda reflectida l’estructura medieval, centrada a la Plaça Nova ECSA - J Todó La vila d’Alcover es troba en una zona limítrofa del Camp de Tarragona, en l’àrea de contacte entre el Camp i les Muntanyes de Prades Mapa 34-17446 Situació 31TCF468697 Alcover és a 8 km a ponent de Valls Per a arribar-hi des d’aquesta població, cal prendre la carretera local T-724 CPO Història Els orígens de la vila Alcover és un dels indrets del Camp de Tarragona documentats de més antic És esmentat des del 1060, quan el comte de Barcelona Ramon Berenguer I va donar el puig d’…
Sant Jaume d’Ulldemolins
Art romànic
L’indret d’Ulldemolins sembla que fou poblat des d’època romana, tot i que arqueològicament encara no ha pogut ésser comprovat Tot apunta a pensar que Ulldemolins, en els primers moments de la seva colonització, fou una dependència del castell de Siurana El 31 de gener de 1166, el rei Alfons I, conjuntament amb Albert de Castellvell, castlà de la fortalesa de Siurana, atorgaren una carta de poblament als habitants d’ Occulo de Molinis , que garantia la lliure possessió del seu terme i de les seves pertinences, tot establint la demarcació territorial de l’indret Tot i…
Santa Maria del Vilet (Peralta i Calassanç)
Art romànic
Església L’actual santuari de la Mare de Déu del Vilet, seu d’un antic priorat benedictí, s’emplaça a poc més d’un quilòmetre a ponent del poble de Gavasa, dins la partida de Siurana Segons un estrany document, tal vegada de procedència mossàrab, un cavaller anomenat Rotlan hauria erigit aquesta església en honor de la Mare de Déu per tal d’agrair el miracle que guarí la seva filla d’una greu malaltia, i aquesta filla de Rotlan després va posseir-la amb l’heretat en aquest sentit no se sap si hi hagué un monestir femení Més enllà de la llegenda, hi ha constància en el testament…
Sant Vicenç d’Albarca (Cornudella de Montsant)
Art romànic
Situació Absis de l’església, la part d’època romànica més ben conservada d’aquest edifici, profundament modificat ECSA - JA Adell L’església parroquial de Sant Vicenç és al poble d’Albarca, situat a 4 km de Cornudella Mapa 33-17445 Situació 31TCF254745 Mena a Albarca la carretera C-242, que passa per Cornudella i va cap a Ulldemolins JAA Història L’església d’Albarca apareix documentada per primera vegada el 1152, en què Ramon de Cervera i la seva esposa Ponceta feren donació a favor del capellà Pere de Pinós d’un seguit de capellanies i esglésies amb les seves heretats, entre les quals…
Sant Joan Baptista de Móra d’Ebre
Art romànic
El poble de Móra, al centre de la comarca de la Ribera d’Ebre, és situat a la dreta del riu, al vessant d’un petit turó on hi ha les restes del castell medieval El lloc és esmentat el 1153, any en què consta que era inclòs dins els límits del marquesat de Siurana, del qual el mateix any prengué possessió, per cessió del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, Albert de Castellvell Pocs anys després, el 1172, hom troba la primera menció del temple parroquial de Móra, quan el mateix Albert de Castellvell, feudatari del terme, féu donació a I”ecclesie Sánete Marie de Mora ”, d’un…
Andreu Martí Pineda
Literatura catalana
Poeta.
El 1512 era ja notari s’aveïnà a València Fou membre del consell general de València els anys 1528, 1538 i 1547 El 1535 fou nomenat notari examinador Participant assidu als certàmens valencians, el 1532 obtingué el primer premi al certamen poètic valencià de Santa Caterina hi presentà tres composicions religioses en el gris estil teologicopopular, una d’elles en castellà i dues fora de concurs a la devoció, en honor de la Puríssima Concepció D’un estil similar és la seva Contemplació en honor i reverència de les set vegades que el nostre redemptor Jesús escampà la sua preciosíssima sang 1521…
,
Santa Llúcia de Tonyà (Garrigàs)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del sud-oest, amb la nau precedida per un pòrtic F Tur La capella de Santa Llúcia o Sant Esteve de Tonyà es troba situada a l’extrem de tramuntana del poblat de Tonyà, de masies escampades A la seva vora només hi ha el mas anomenat Cal Sagristà Mapa 258M781 Situació 31TDG982731 El santuari de Tonyà es troba a poca distància i a mà esquerra de la carretera local de Vilamalla a Garrigàs, prop de l’enllaç amb el camí que porta a Siurana i a la carretera C-255, de la Bisbal a Portbou, per Figueres Cal, doncs, agafar aquestes rutes, que també…
Santa Maria d’Estanyet (Palau de Santa Eulàlia)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església des de ponent Hom pot veure com l’edifici original ha sofert unes transformacions molt importants F Tur La capella de Santa Maria és situada al veïnat d’Estanyet, format per vuit masies disseminades al llarg d’un vell camí, prop de la capçalera del sec Madral i a tocar, avui, de la via del ferrocarril de Barcelona a França, al nord-est del terme Estanyet pertanyia a la jurisdicció de l’ardiaca de Besalú, senyor del castell de Palau Mapa 258M781 Situació 31TDG926713 Per anar-hi hi ha camins de terra que hi porten des dels pobles de Santa Eulàlia i…
Vila medieval de Prades
Art romànic
Situació Vista aèria de la vila, on destaca el seu urbanisme medieval, de disposició bàsicament triangular ECSA - J Vidal Prades es troba al centre de les muntanyes del mateix nom, en un altiplà, al límit amb la Conca de Barberà, l’Alt Camp i el Priorat Mapa 33-17445 Situació 31TCF317753 Per a arribar-hi des de Reus, cal prendre la carretera C-242 i un cop passat el poble d’Albarca cal agafar a mà dreta un trencall que mena a la vila CPO Història Hom suposa que la vila de Prades, o almenys el seu castell, avui desaparegut, té un origen islàmic Durant l’edat mitjana aquesta vila tingué una…