Resultats de la cerca

Era advocat de professió i el 1782 era professor de lleis a Cervera Escriví un Tratado de las monedas labradas en el Principado de Catalunya Barcelona 1818, en dos volums, del qual restà inèdit un tercer volum L’obra és encara avui de gran utilitat pels seus aspectes econòmics i monetaris de la Catalunya medieval i moderna Publicà també un Catálogo de las obras que se han escrito en lengua catalana desde el reinado de Don Jaime el Conquistador , ampliant un text del mateix títol que havia confeccionat Antoni Elies i Robert, el qual aparegué com a apèndix de la segona edició de la…

La Torre d’Albió constitueix avui dia una partida del terme d’Albió Aquest indret, del qual hom ha localitzat escasses referències, entrà a formar part del domini dels templers al darrer terç del segle XII, quan aquest orde religiós anà ampliant les seves possessions territorials al terme d’Albió És molt probable que fos integrat dins les possessions de l’orde del Temple poc després de l’any 1174, que Pere de Colomers va definir a Berenguer de Montargull, comanador de Barberà, tots els béns i drets que posseïa a Albió La Torre d’Albió degué seguir les mateixes vicissituds…

Situada dins el comtat de Berga i del bisbat d’Urgell, l’església de Santa Maria de Vallcebre fou, fins a l’edat moderna, església parroquial El lloc de Vallcebre Balceber és esmentat l’any 948 com un dels límits de l’església consagrada de Sant Andreu del Paradís de I parte in termino de Balceber L’església és esmentada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, del final del segle X o de començament de l’XI, amb la qual cosa cal pensar que era construïda i tenia el títol parroquial L’any 1197 en el testament d’Estefania d’Isarna s’esmenten deixes a les esglésies de…

Escós, a desgrat que la seva església no es documenta fins al segle XVI, és un dels indrets del Pallars esmentats des de més antic La primera notícia que és té de la vila d’Escós data del 908, en una permuta entre l’abat de Gerri i el comte Ramon, en què el primer cedeix les terres que té a la vila Escosse , a excepció de la vinya que havia rebut del prevere Eudo Entre el 981 i el 985 es consigna de nou la vila d’ Scossis , quan el comte de Pallars, Ramon III, retornà al monestir de Gerri l’alou que li corresponia per donació del comte Guillem, donació que es devia efectuar a mitjan segle Al…

Situació L’església de Sant Martí de Campmajor, com tantes altres de la comarca, té només alguns elements característics, com l’absis i la base del campanar d’època romànica F Tur L’església de Sant Martí, que recull també el culte de Santa Quitèria, es troba a la vall de Campmajor, en un petit promontori situat al marge dret del Tort Mapa L38-12295 Situació 31TDG6741640 Per accedir-hi cal prendre la carretera de Banyoles a Olot per Mieres i Santa Pau Un cop recorreguts 9 km, a mà dreta hi ha un desviament senyalitzat que porta a Sant Miquel i al Collell a 0,5 km surt també una petita…

El recull aplega la poesia escrita entre el 1895 i el 1900, que es distribueix en tres apartats Al primer, Visions , Maragall es planteja l’objectiu d’elaborar i legitimar una teoria de la identitat nacional catalana a partir de la recerca d’unes determinades constants en uns mites autòctons, collectius, que extreu de la literatura romàntica de la Renaixença Per fer-ho possible, dona una forta expressió simbòlica a les característiques que el nacionalisme finisecular havia considerat definitòries del caràcter català l’individualisme, el pragmatisme, el sensualisme o el materialisme Els cinc…

Esglesiola dependent de la parròquia de Sant Hilari Sacalm, construïda a la fi del segle IX, probablement als voltants de l’any 886, en què n’arriben les primeres referències Fou renovada pel noble Guerau de Salitja, propietari de la domus de Vallors, d’acord amb l’ardiaca de Vic posteriorment, el bisbe Pere de Redorta efectuà la consagració el 14 de juliol de 1133 Entre el 1680 i el 1743 es va renovar i modificar la vella estructura, alçant una nova façana coronada amb un petit campanar i ampliant-la amb dues capelles laterals i amb la construcció d’una sagristia, a la qual s’…

De l’antic convent de Santa Caterina de Barcelona només queda avui l’espai ocupat per un cèntric mercat de la ciutat que el recorda pel nom que ha heretat No es tracta d’un convent qualsevol conèixer l’origen de Santa Caterina implica esbrinar l’origen del nou model arquitectònic que introduí, caracteritzat per l’ús de la volta ogival, que en principi no tenia cap tradició a Catalunya un model nou que en pocs anys va arribar a ser patró i paradigma de tota l’arquitectura gòtica catalana del període de màxima esplendor Josep Casademunt va aixecar-ne plantes i alçats el 1837, poc temps abans…

Situació Façana meridional d’aquesta església, sufragània de la Molsosa, molt ampliada i transformada ECSA - JA Adell L’església de Sant Ponç és al nucli urbà del poble de Prades de la Molsosa, que és a uns 5 km de la parròquia de Santa Maria de la Molsosa, a la qual s’arriba des de la carretera de Calaf a Pinós de Solsonès Mapa 35-14362 Situació 31TCG821285 Història Inicialment, el lloc de Prades es trobava dins de l’antic terme del castell de Castelltallat, però quan es repoblà el terme de la Molsosa es vinculà a aquest castell i a la seva parròquia Les seves funcions no passaren de…

El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…