Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Encarna Sant-Celoni i Verger
Arx. E. Sant-Celoni
Literatura catalana
Poeta, narradora i traductora.
Ha conreat la poesia amb Sènia de petits vicis 1989, Arran de pantomima 1991, Dèria i fallera 1996 i Sediments d’albaina i maregassa 2002, i la narrativa amb Dotze contes i una nota necrològica 1985, Siamangorina 1986, premi Joanot Martorell de Gandia 1985, Numen entre els escacs 1987, premi 25 d’Abril de Benissa, Al cor, la quimereta 2002, Guarda’t dels jocs del destí 2005, premi Vila de Puçol de narrativa 2004 i Vestals de Roma 2018 És autora de l’antologia Eròtiques i despentinades Un recorregut de cent anys per la poesia catalana amb veu de dona 2008, amb illustracions de Maria Montes Ha…
Josep Gelpí i Julià
Literatura catalana
Escriptor religiós i memorialista.
Vida i obra Eclesiàstic, cosí de Joan Gaspar Roig i Gelpí El 1632 es doctorà a Roma en drets civil i canònic, i el 1633 fou designat prior de Meià rebé tot seguit l’hàbit benedictí Publicà diversos llibres de reglamentacions eclesiàstiques i deixà manuscrits alguns llibres de devoció, com ara la Romeria del Paradís i una Relació de les coses del gloriós sant Jordi, màrtir en Catalunya , i les seves memòries, en tretze volums que abracen del 1622 al 1666, de les quals només se’n conserva una petita part Bibliografia Pons i Guri, JM 1960 Vegeu bibliografia
Josep Ribalta i Clos
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Fou un dels iniciadors de la publicitat a Catalunya Publicà les novelles Aventura d’estiu 1932 i Jaume Farell 1946, i poemes de caràcter tradicional Hores d’octubre 1948, Flors de recança 1949, Avemaries del capvespre 1949 i Poemes temporals 1956
Jordi Julià i Garriga
Literatura catalana
Poeta, crític literari i assagista.
Doctor en teoria de la literatura i literatura comparada i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha conreat l’assaig amb Al marge dels versos estudis sobre la forma i la percepció poètiques 1999, premi Agustí Bartra Ciutat de Terrassa 1998, Un segle de lectura 2002, premi Josep Vallverdú 2001, El poeta sense qualitats 2004, premi Rovira i Virgili 2003, La crítica de Gabriel Ferrater 2004, Modernitat del món fungible 2006, L’art imaginatiu Les idees estètiques de Gabriel Ferrater 2007, premi IEC-Josep Carner 2004, Poètica de l’exili 2011, Els cants de l’èxode Figuració poètica de…
,
Santiago Rusiñol i Prats
Literatura catalana
Autor dramàtic, narrador i articulista.
Vida i obra Nascut en una família de l’alta burgesia, es formà al costat del seu avi, Jaume Rusiñol, fundador d’una important manufactura tèxtil Treballà en l’empresa familiar, però, a desgrat dels seus, s’interessà per la pintura i esdevingué deixeble de Tomàs Moragas El 1889 abandonà les seves obligacions laborals i familiars, i se n’anà a dur una vida d’artista bohemi a París, on residí llargues temporades durant set anys El 1890 exposà la seva obra a la Sala Parés juntament amb Ramon Casas i Enric Clarasó, amb els quals continuà realitzant presentacions collectives fins el 1930…
La pintura catalana després del 1348
La mort dels Bassa i, en particular, la desaparició del jove Arnau van ser un cop transcendental per a la pintura barcelonina El 1350 els franciscans de València reclamaven als hereus del difunt Ferrer Bassa un retaule inacabat de Sant Francesc, del qual ja havien pagat una bestreta de 80 lliures És clar, doncs, que el taller, probablement desfet a conseqüència de la pesta, no podia assumir la realització de les obres començades per Ferrer Aquesta incapacitat és també un símptoma prou indicatiu de la mort d’Arnau Refer el taller dels Bassa no degué ser una empresa viable en un moment de crisi…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es pot considerar…
La pintura en les segones generacions del gòtic internacional
L’art cortès del 1400 es va viure de forma molt intensa a la Corona d’Aragó Marcat per una forta base italianitzant, havia de deixar un rastre inesborrable que va condicionar la realitat artística catalana de tot el segle XV En pintura es van fondre els seus models amb les primeres experiències del flamenquisme Quan arribà l’etapa de les segones generacions del gòtic internacional es feu evident la convivència de mestres com Despuig i Cirera –artistes que esgoten els models oferts per Lluís i Francesc Borrassà, per Mates, per Ramon de Mur o per Guerau Gener– amb pintors que oferirien nous…
Les arts resplendents a l’edat mitjana i el món modern en l'àmbit religiós
En l’àmbit dels temples cristians, les esglésies, es tendeix a parlar d’ornaments i no pas de decoració Ornaments són les peces d’indumentària amb què es revesteixen els celebrants i també els objectes vinculats als rituals del culte i de la litúrgia Cada un d’aquests té una funció i un simbolisme concrets i, pel seu contacte amb allò sagrat, s’ha tendit des de sempre a enriquir-los i a magnificar-los, convertint-los en objectes preciosos que arriben a conformar un veritable tresor el tresor eclesiàstic L’augment dels tresors de catedrals i monestirs en època medieval i moderna es pot…
Imaginari, identitat, diferència i cultura
La formació de Catalunya com a país es remunta a la més Alta Edat Mitjana com d’altres països europeus Al llarg del segle XX s’ha posat en dubte a vegades el concepte de la Marca Hispànica que semblava tan ben fonamentat com a nucli constitutiu de la Catalunya posterior El territori que ocupaven els diversos comtats catalans veié com l’Imperi carolingi anava perdent poder i, com a conseqüència, cada un començà a organitzar-se pròpiament, fins que a principi del segle XII ja es denominà Catalunya Més endavant, a partir de l’entronització d’Alfons el Trobador d’Aragó l’any 1162, el comte de…