Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
La pagesa virtuosa, o Vida de Lluïsa Deschamps
Literatura catalana
Narració biogràfica anònima publicada a Barcelona el 1858.
És traducció o adaptació de l’anònima Vie de Louise Deschamps ~ 1855 Presentada com una història vertadera i no com una novella, és a dir una història fingida, conté la ingenuïtat i el caràcter primari propi de la literatura de fulletó moralitzador, reforçats per les notes que acompanyen cada capítol Narra la vida exemplar d’un personatge real Louise Deschamps, 1682-1746, que passà pels estats de dona soltera, casada i vídua i patí vexacions i desgràcies diverses, semblants a les de les protagonistes de novelles sentimentals coetànies L’opció de la llengua catalana, insòlita…
Lo Somni
Literatura catalana
Obra cabdal de Bernat Metge, escrita al començament del 1399, sens dubte a la seva casa del carrer de la Corretgeria, a Barcelona.
Obra en forma de diàleg, és dividida en quatre parts En la primera, l’autor que era empresonat al Castell Nou de Barcelona, acusat de trair i d’haver causat la mort sobtada del rei Joan I —sense que pogués fer confessió ni rebre els auxilis necessaris com a cristià—, explica que se li aparegueren en somnis el rei Joan I acompanyat de dos personatges, ocells i gossos de caça L’autor, antic secretari del monarca, li prega que li expliqui què és l’esperit i que li demostri la immortalitat, en la qual Metge diu no creure El rei li replica amb una demostració racional de l’existència de l’ànima…
,
L’art dels llocs. Teoria del paisatge
Un itinerari pels llocs de l’art català contemporani, el de tot el segle XX i de començament del XXI, ens ajuda a veure l’art amb uns ulls nous, diferents és una manera d’afirmar que l’artista no es pot deslliurar del seu entorn, que el paisatge, l’atmosfera, la llum i el color de la natura orienten l’art Quantes vegades he preguntat a un artista català si creia que faria la mateixa pintura si es traslladava a Nova York o a París Doncs no, allà s’impregnaria d’altres condicions creatives forçosament diferents de les que l’acompanyen aquí El context, l’entorn, el paisatge,…
Claudi Bornat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor, llibreter i editor.
Vida i obra D’origen francès, s’establí a Barcelona, on és documentat des del 1548 Les seves edicions, en llatí, en català i en castellà, són notables per llur quantitat hom en coneix més de 150 entre llibres i opuscles, elegància de tipus i gravats i per la varietat de temes Estigué en relació amb els mestres de l’estudi general de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, com les d’Antic Roca Praelectiones e graecis interpretibus haustae el 1563, l’ Arithmetica el 1565, i el Lexicon latino-catalanum de Nebrija, i amb els cercles…
,
Joan Sales i Vallès

Joan Sales i Vallès
Literatura
Disseny i arts gràfiques
Edició
Escriptor i editor.
Llicenciat en dret 1932, milità al Bloc Obrer i Camperol i al PSUC Durant la Guerra Civil de 1936-39 lluità als fronts de Madrid i d’Aragó Exiliat el 1939 a França, el 1942 s’establí a Mèxic i hi treballà com a linotipista Fou redactor en la revista Full Català , precedent de Quaderns de l’Exili , de la qual fou fundador 1943-47 i editor, juntament amb F de Pol, R Galí, A Artís-Gener, P Calders, V Riera Llorca i JM Ametlla Edità, amb estudis i anotacions, L’Atlàntida , Canigó , La nacionalitat catalana i la primera edició de les Poesies de Màrius Torres 1947 El 1948 tornà a Catalunya i s’…
, ,
Josep Pella i Forgas
Josep Pella i Forgas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Política
Dret
Historiador, jurista i polític.
Vida i obra Fill d’una família benestant molt arrelada a Begur, cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona, on es graduà a divuit anys Els seus ideals catalanistes regionalistes i les seves inquietuds intellectuals el portaren a ser un dels fundadors de la Jove Catalunya 1870 Més endavant s’integrà en la facció més conservadora del Centre Català 1882 i participà l’11 de gener de 1885 en el míting celebrat a Llotja per a protestar contra el pretès tractat de comerç amb la Gran Bretanya i fou un dels signants de la proposta per a elaborar un document que seria presentat al rei…
, ,
Jaume Safont
Literatura catalana
Història
Historiografia catalana
Funcionari de la ciutat de Barcelona i de la Generalitat, dietarista i poeta.
Vida i obra Fou probablement net de Bernat Safont, mestre racional de la ciutat Es casà amb Joana morta el 1471 i tingué una filla, de nom Isabel, que es casà en primeres núpcies 1466 amb Miquel Rosseta, d’Igualada, i en segones 1471, amb Miquel Rovira Havia estat escrivent de la casa de la ciutat des del 1436 i el 1440 passà al servei de la Generalitat com a adjunt de Pere Torró, ajudant segon de l’escrivania major Al començament del 1450 hom l’anomena ja notari Pertanyé al grup socialment més elevat de la Barcelona del segle XV, representat pels alts funcionaris de l’administració municipal…
, ,
Gabriel Turell
Heràldica
Historiografia catalana
Historiador i heraldista.
Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona Fou un expert en protocol i en temes de cerimonial cavalleresc, però es coneixen pocs aspectes de la seva biografia Probablement formà part de la burgesia barcelonina de la seva època i gaudí de la confiança de ciutadans honrats i mercaders adinerats, atès que entre el 1480 i el 1489 el seu nom apareix en actes notarials relacionades amb afers civils d’aquests personatges La seva família formà part de l’oligarquia barcelonina dels segles XIV i XV Un avantpassat seu, Bernat Turell, fou conseller els anys 1366, 1369 i 1375 Al segle següent, Marc Turell…
, ,
La imatge de la festa
Catalunya ofereix una gran riquesa de manifestacions de caràcter festiu Al llarg de la historia, celebracions d’origen religiós o pagà han anat bastint tota una tradició que, encara avui, en molts casos, és vigent La festa i la celebració sens dubte generen sempre tot un conjunt d’elements, materials i immaterials que, en perdurar al llarg del temps, adquireixen el caràcter de símbols El vestuari, la música, els ornaments, el joc, la dansa o les construccions més o menys efímeres formen part d’aquest univers festiu i configuren el que podem anomenar imatge de la festa La festa,…
La pintura catalana dins l’Europa moderna
Pintura, dibuix i gravat són, sense cap mena de dubte, les tipologies més deutores d’influències forànies Al llarg dels tres segles que conformen l’època moderna, Catalunya feu seus els models italians, flamencs i francesos Després d’un segle XVI capitalitzat per artistes no catalans, la pintura, en part eclipsada per la retaulística escultòrica, inicià una praxi globalment intensa, però poc personal El tantes vegades citat poema de Fontanella no s’ha acabat de relacionar amb obres i autors, i ha esdevingut una proposta d’una situació artística avui no visible El segle XVIII és, sens dubte,…