Resultats de la cerca

Vida i obra El 1911 s’installà a Barcelona Collaborà a “La Almudaina”, “Menorca Artística”, La Illustració Catalana , “Catalana” i La Vanguardia , entre d’altres Considerat un exponent de la Renaixença a Menorca, la seva producció literària s’emmarca dins el costumisme La seva poesia, sovint jocfloralesca, està influïda per Verdaguer, Joan Alcover i el romanticisme becquerià, i sol tractar temes amorosos, religiosos, patriòtics i populars Fou en part recollida a Poesies 1911, “Lectura Popular” s d, i a Antologia poètica d’Àngel Ruiz i Pablo 1956 Autor de la conferència Conversa…

Escriví una trentena d’obres, entre les quals els drames Los españoles en África 1894, en collaboració amb Josep M Pous i amb música de Ricard Giménez, La República Francesa, o La revolución del 93 1897, Pablo Claris, o El padre de los catalanes 1898 i Juan Garín en las peñas de Montserrat , en castellà, i Mestre Jan, o L’honra del treball 1880, adaptat d’una novella francesa, i les comèdies Colls i punys 1878, en collaboració amb Josep ↑ Verdú , i Una resurrecció 1884 Publicà, si més no, el poema Als poetes catalans a “El Eco de Euterpe” 1873 i el recull de prosa i vers…

Des del 1939, que s’exilià, residí a Perpinyà Es doctorà en lletres a Montpeller 1948 amb la tesi Un esprit méditerranéen Joan Maragall publicada el 1951 i treballà de traductor a les Nacions Unides El 1954 publicà Conversations avec Pablo Casals , editada en català el 1967, obra que ha estat traduïda a onze idiomes És autor de Joan Maragall premi Aedos 1959, El món actual i el nostre país premi Yxart 1961, De casa i d’Europa 1971, Assaigs i comentaris 1972, Homes i situacions 1976 i Nous comentaris 1980 Collaborà en diverses publicacions Serra d’Or , “Revista de Girona”, “…

Jurista format en l’escola historicista, collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona que tractava Del origen y doctrinas de la escuela romántica y de la participación que tuvieron en el adelantamiento de las bellas artes en esta capital D Manuel y D Pablo Milá y Fontanals y D Claudio Lorenzale 1891, en defensa de la…

Republicà i de formació universitària, donà suport des de “La Publicidad” a Casas i Rusiñol, amb el qual residí a París —juntament amb Ignacio Zuloaga i Pablo Uranga— en 1893-94 allà intervingué en l’adquisició dels quadres d’ El Greco del Cau Ferrat Com a crític defensà després els pintors postmodernistes —Pitxot, Nonell, entre d’altres— Assidu d’Els Quatre Gats, participà activament en els seus actes Hom l’ha considerat també un dels principals responsables de l’europeïtzació del món teatral català al primer terç del s XX Traduí, entre altres autors, Ibsen i Hauptmann, en ple…

Estudià llengües modernes espanyol, francès i català a la universitat d’Oxford, on es doctorà 1986 Començà a ensenyar-hi l’any 1952, hi fou nomenat Fellow del St Catherine’s College 1965 i n’és professor emèrit des del 1991 Magister de la Maioricensis Schola Lullistica 1957 i redactor anglès, des del mateix any, d’“Estudios Lulianos” més tard, “Studia Lulliana”, ha publicat un bon nombre de treballs sobre el pensament de Ramon Llull i sobre aspectes estilístics de la seva obra, com ara El microcosmos lullià 1961, Ramon Llull y el número primitivo de las dignidades en el “Arte General” 1963 o…

De posició benestant, rebé una sòlida formació cultural i durant els anys de joventut es relacionà amb el grup anomenat la Colla de Sabadell, especialment amb Joan Oliver i els germans Trabal Afectada de tuberculosi, el 1921 anà a la ciutat suïssa de Davos per tal de tractar la malaltia, on conegué el seu futur marit, amb qui tingué un fill Vídua 1929, posteriorment tingué una filla d’un segon matrimoni Durant la Segona República treballà a la Conselleria de Cultura de la Generalitat, però amb el franquisme hagué d’afrontar greus dificultats econòmiques, que s’agreujaren amb la mort del segon…

Estudià declamació al Conservatori del Liceu, del qual alguns anys després fou empleat, bé que professionalment estigué relacionat amb les societats que eren acollides al Teatre Odeon Utilitzà els pseudònims de Pablo Pi , Rosa Pich de Aldawala i Lo Campaner Escriví poemes que Josep Anselm Clavé musicà A part d’algunes comèdies en llengua castellana entre les quals cal esmentar Un marido de lance , 1861 Camino del Parnaso , 1869 El hijo de la noche , 1872 i d’una peça multilingüe Otra torre de Babel , 1868, en llengua catalana estrenà i sovint publicà drames Lo incendi d’…

Llicenciat en medicina, des del 1970 fou catedràtic d’història de la medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona fins a la jubilació Fundà el Museu d’Història de la Medicina 1979, que dirigí fins el 1995 Fou també vicepresident de l’European Association of Museums of History of Medical Sciences Membre, entre altres institucions, de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, publicà monografies, estudis i biografies sobre aquesta matèria, amb una especial atenció a la medicina a Catalunya Seis testimonios de la medicina ibérica 1967, un primer volum de la Història de la…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…