Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià batxillerat i dos cursos de la carrera de dret i de lletres a Barcelona, carrera que deixà inacabada Des del 1899 exercí la crítica literària i artística a Catalònia  i Pèl & Ploma , influït per les novetats que arribaven de París, sobretot del simbolisme i de la idea wagneriana d’art total Es lliurà de ple a la vocació literària dins el moviment del Modernisme i fou un dels puntals en la fundació de la revista Joventut  1900-06 El 1901, amb Joaquim Pena, intervingué en la creació de l’Associació Wagneriana de Barcelona, on ocupà els càrrecs de…

Fill de Miquel Sayrach i Carabassa El 1904 publicà L’Idili del Poeta i el 1909 escriví L’arquitectura nova , text inèdit on el preocupava la troballa d’un “estil catalàunic” Es titulà a Barcelona el 1917 Gran gaudinià, projectà, encara estudiant, la reforma de la casa familiar a Sant Feliu de Llobregat —coneguda per la Torre dels dimonis —, en la qual sobresortien el jardí i el mur allegòric de la Creació, influïts pel parc Güell tot derruït el decenni dels seixanta Construí a Barcelona la casa Sayrach de la Diagonal 1917-18 i la veïna del carrer d’Enric Granados…

Vida i obra Fou cofundador i director de les revistes gironines Armonia  1905-06, Cultura  1914-15 i Athenea  1919, dirigí les publicacions humorístiques Flirt  1915 i Les Voltes  1915, i collaborà a Scherzando , Lectura , La Revista , Catalanitat  i La Paraula Cristiana Participà i fou premiat en diversos jocs florals Formà part del grup modernista gironí i fou un gran admirador de Rubén Darío, Verlainei D’Annunzio La seva poesia, influïda pel parnassianisme, el prerafaelitisme i també per la imatgeria decadentista, presenta una elaboració formal molt acurada i arquitectònica,…

Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…

Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall, el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…

Nòrdic, escandinau i norrè Norrè -ena , un terme que d’antuvi pot resultar enigmàtic, és emprat en el si de la filologia germànica per a suplir les mancances dels termes nòrdic -a i escandinau -ava Efectivament, el terme nòrdic és, de fet, altament imprecís, ja que no tan sols engloba pobles d’ètnia germànica, sinó també pobles –com ara els finesos i els lapons– que són d’ascendència ètnica finoúgrica D’altra banda, s’esdevé el mateix amb el terme escandinau -ava també engloba pobles finoúgrics i germànics de la mateixa manera, i té, a més, l’handicap d’haver d’encabir igualment pobles que…

Cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, sociologia i filosofia a Heidelberg i ciències teatrals a Colònia, i es doctorà en filosofia 1973 Fundà i dirigí l’Agrupació de Teatre Experimental 1953-56, d’abast universitari, i, amb Miquel Porter i Moix  creà el grup experimental Teatre Viu  1956-59, que s’integrà, el 1957, dins de l’ Agrupació Dramàtica de Barcelona , on el 1959 dirigí Tu i l’hipòcrita , de Maria Aurèlia Capmany i Farnés, i Ball robat , de Joan Oliver i Sallarès El 1960 fundà, amb Maria Aurèlia Capmany, l’ Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual  EADAG, que dirigí fins a…

Vida i obra Fill d’una família benestant i culta dedicada al negoci de la fusta, que no prosperà, no pogué seguir estudis superiors i, per motius de salut, hagué d’abandonar l’aprenentatge de l’ofici de torner Aviat, pels coneixements musicals que anà adquirint, es professionalitzà com a cantant en establiments públics, alhora que participava del republicanisme i de la utopia cabetiana a través d’ Abdó ↑ Terrades i Narcís Monturiol, i intervenia en les revoltes antiesparteristes i altres accions que el portaren a la presó de la Ciutadella, el 1845 El mateix any, creà, amb finalitats…

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …

Estudià a Barcelona i a l’escola d’arquitectura de Madrid, on es titulà el 1873 El 1875 fou nomenat catedràtic de composició i de projectes de l’escola d’arquitectura de Barcelona, de la qual fou director des del 1901 i en la qual exercí una fecunda tasca docent Professionalment, l’Exposició Universal de Barcelona de 1888 li donà ocasió de construir les primeres obres que el feren popular l’Hotel Internacional enllestit en 8 setmanes i el restaurant del parc de la Ciutadella que fou designat amb el nom popular del Castell dels Tres Dragons , neogoticitzant, fet amb maó vist i tirants de ferro…