Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Hug de Mataplana
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Senyor de Mataplana, era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per↑ Guillem de Berguedà , la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1185, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort el 28 de novembre de 1213↑ Jaume I , en el capítol IX de la seva↑ Crònica , afirma que fou un dels cavallers que, a Muret, fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient…
Miquel Garcia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i notari.
Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…
,
Joan Lluís Vives i Marc
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Fill del mercader Lluís Vives i de Blanquina Marc, ambdós de família jueva i judaïtzants el pare morí a la foguera el 1524 L’entorn familiar judeoconvers tingué reflex, segurament, en alguns capteniments del Vives adult, tant religiosos per exemple en la tolerància com socials S’ha especulat que l’ambient social, polític i cultural valencià en què visqué tingués força més importància del que s’ha pensat en la formació del seu pensament sense excloure’n el coneixement d’Eiximenis La formació i l’activitat intellectual de Vives s’esdevingueren en uns anys crucials per a la cultura i…
Manuel de Montoliu i de Togores
Historiografia catalana
Filòleg, historiador i crític de la literatura.
És autor d’una extensa i heterogènia obra i editor d’obres de la literatura clàssica i medieval Dotat d’una extraordinària versatilitat científica, fou capaç d’endinsar-se en la crítica literària de les diverses èpoques històriques Estudià el batxillerat als jesuïtes de Manresa i es doctorà 1903 en filosofia i lletres a Madrid, després de cursar la carrera a Barcelona Entre el 1908 i el 1910, rebé l’influx directe de la filologia alemanya, atès que li fou concedida una beca, juntament amb Pere Barnils i Antoni Griera, per ampliar estudis de filologia romànica a la Universitat de Halle und…
,
Ramon Llull
Literatura catalana
Escriptor, filòsof, místic, missioner.
Vida i obra Gran viatger, com que estigué tants anys lluny de la seva terra, és difícil de construir-ne la biografia sense cap gran suport documental tot i que la seva vida fou tan llarga, i tractà tanta gent, deixà pocs testimonis epistolars autèntics A falta d’aquests són utilíssimes les notes que, a partir del 1290, solia posar a l’acabament dels seus tractats, indicant el lloc i la data de llur composició Quan manquen aquestes dades, com passa amb obres de la categoria del Desconhort o del↑ Blanquerna , solament a base de tempteigs i de comparacions cronològiques és possible d’establir…
El Gironès
Situació i presentació La comarca del Gironès, situada en una zona de transició entre el mar i la muntanya, no és configurada per una vall o conca hidrogràfica, sinó per terres heterogènies que la ciutat de Girona uneix i sobre les quals exerceix una gran influència en els aspectes humà, social i econòmic Té una extensió de 575, 4 km 2 i limita al N amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’E amb el Baix Empordà, al S i a l’W amb la Selva i al NW amb la Garrotxa La comarca apareix ja citada en els primers assaigs de divisió comarcal de Catalunya, que són els d’Onofre Menescal 1597, Pere Gil…
El Barcelonès
Situació i presentación El Barcelonès, format per cinc municipis, té una superfície comarcal de 144,72 km 2 , molt per sota de qualsevol altra comarca catalana Comprèn el territori estès entre la Mediterrània i la Serralada Litoral, en el tram de la serra de Collserola Limita al S i a l’W amb el Baix Llobregat, al NW i al N amb el Vallès Occidental, també al N amb el Vallès Oriental, al NE amb el Maresme, i al sector de llevant amb la mar Barcelona, "cap i casal de Catalunya", la ciutat "de riu a riu estesa", com ja la veia Verdaguer, el principal motor impulsor de la realitat…
El Tarragonès
Situació i presentació El Tarragonès constitueix una de les tres comarques administratives en què es troba dividida la comarca natural del Camp de Tarragona La capital és Tarragona Amb una extensió de 318,86 km 2 , és la més petita d’aquestes tres comarques Situada al NE de la plana, té la forma aproximada d’un rectangle Al N limita amb l’Alt Camp, a l’E-NE amb el Baix Penedès, al SE amb el Baix Camp i al S-SW amb la mar Mediterrània La costa s’estén del N del promontori de Roda de Berà fins a la platja de Ponent Salou El Tarragonès és el sector del Camp més pròxim a la ciutat de Tarragona i…
La Cerdanya
Situació i presentació La Cerdanya o Baixa Cerdanya és una de les dues comarques en què és dividida la comarca natural de la Cerdanya Té una superfície de 546,57 km 2 Dels 23 municipis que l’any 1936 formaven la comarca, actualment només en resten 17 Dels 6 municipis desapareguts, alguns s’han fusionat i d’altres han estat agregats a municipis més grans El cap comarcal és Puigcerdà Cal esmentar, també, el fet que el límit provincial entre Girona i Lleida travessa la comarca de mig a mig Malgrat la clara unitat geogràfica i econòmica de la comarca es poden distingir dues subcomarques amb…
El Vallès Occidental
Situació i presentació La comarca del Vallès Occidental és formada per 23 municipis amb una extensió globlal de 583,17 km 2 i és envoltada al N i NW pel Bages, a l’E i NE pel Vallès Oriental, al SE pel Barcelonès i al SW i W pel Baix Llobregat Ocupa una part del Sistema Mediterrani i s’estén per les seves tres unitats bàsiques Això no obstant, la part més característica de la comarca correspon al fons de la Depressió Prelitoral Els municipis situats en els vessants muntanyosos són vallesans més per raons de geografia humana i econòmica, d’evolució històrica i per l’actual divisió…