Resultats de la cerca

Àrea de distribució de la tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans als Països Catalans Els indrets on més abunda aquesta espècie són els aiguamolls, les basses, els canals i altres punts d’aigua de salinitat baixa de la façana litoral IDEM, a partir de fonts diverses La tortuga d’orelles vermelles Trachemys scripta elegans és un rèptil introduït que s’ha importat en grans quantitats com a animal de companyia Pertany a l’espècie Trachemys scripta , d’àmplia distribució, i de la qual avui dia existeixen un gran nombre de formes diferents, de tal manera…

Característiques del grup Els rodòfits, o algues vermelles, comprenen més de 4000 espècies, agrupades en uns 675 gèneres Les característiques principals que les defineixen com a grup fan referència, principalment, als pigments fotosintetitzadors, a les substàncies de reserva, a alguns aspectes citològics i als tipus de reproducció Pel que fa als pigments, hem de dir que, al costat de la clorofilla a , no en tenen de b ni de c En algunes espècies hi ha una discutida clorofilla d , exclusiva d’aquest grup Com a complement, tenen α i β-carotè, diverses xantofillès i dues…

Bibliotecària de professió És un dels noms destacats de la generació tortosina dels anys cinquanta Tot i que ha conreat la narrativa amb L’obsessió de les dunes premi Ciutat de Tarragona-Josep Pin i Soler de narrativa 1993 i també la de caire infantil 1971 amb El mussol que va obrir els ulls de dia , La negreta Safu i el narcís , Les culleretes de la lluna i Les perdiuetes de les potes vermelles , la seva obra és sobretot poètica D’amors, d’enyors i d’altres coses 1971, premi Màrius Torres 1970, Vespres 1978, Cicle de la nit amb pintures de M Ripollès, 1982, Elements primaris…

Desenvolupament enciclopèdic Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies…

Llicenciat en ciències econòmiques, amplià estudis a París i s’especialitzà en art dramàtic Tot i que conreà la poesia La doble espera de l’aigua i tu , 1967, premi de poesia Salvat-Papasseit 1964, la narració El cavall no és de cartó , 1973 Cinc mil metres papallona , 1975 L’avió damunt els vidres , 1981 i la novella La dona sense atributs , 1990, premi Prudenci Bertrana 1989, escrita conjuntament amb Joan Abellan, centrà la seva activitat en el teatre És autor de les obres Defensa índia de rei 1975, premi de teatre Josep Maria de Sagarra 1966, Meridians i parallels 1977, premi Josep…

Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral És autor de les peces teatrals Home tocant el flabiol damunt d’un núvol 1971, El bon samarità, càntir amunt, càntir avall estr 1976, premi Joan Santamaria, El collaret d’algues vermelles 1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or, Despertar glaçat de primavera 1983, premi Ignasi Iglésias 1982, La temporada d’hivernacle 1987, La ruta del salmó 1985,…

Àrea de distribució mundial de la família dels sorícids Maber, extret de JE Webb et al, 1979 Les musaranyes són insectívors sense cec i dilambdodonts que es troben àmpliament distribuïts arreu del món Són animals petits 35-80 mm el més gran té les dimensions d’una rata Entre els seus representants es troba el mamífer més petit conegut, la musaranya nana Suncus etruscus Els sorícids es troben arreu del món, menys a la regió australiana, la major part d’Amèrica del Sud i les regions polars Van aparèixer a Europa i Amèrica del Nord a principis de l’Oligocè, a Àsia al Pliocè i a Àfrica al Miocè…

Família pantropical amb algunes espècies a les zones temperades, és clarament emparentada amb les esmilacàcies A la nostra flora, només n’hi tenim tres espècies, del total de més de 600 que comprèn La gran majoria de les dioscoreàcies són herbes perennes, correntment lianes, amb rizomes o tubercles ben desenvolupats Les fulles solen ser simples, esparses, generalment amples i cordades, algunes vegades lobulades, i amb la nervació reticulada Les flors, poc aparents, són hermafrodites o unisexuals, actinomorfes, axillars o en inflorescències espiciformes o paniculades El perigoni presenta sis…

La depressió de la Seu d’Urgell és la fossa neògena més occidental dels Pirineus orientals És una petita i complexa semifossa d’orientació E-W que se situa a l’extrem N de l’extens sistema de fractures que es desenvolupa al N de la serra de Cadí A diferència de les fosses de la Cerdanya i el Conflent, el caràcter asimètric de la conca entre els marges S i N és molt menys marcat, encara que al S, les falles E-W que l’estructuren mostren un desenvolupament més gran Estructura i sedimentació de la fossa de la Seu d’Urgell La fossa de la Seu d’Urgell, al N del Cadí, és limitada al S per una falla…

Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…