Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Pau Berga
Literatura catalana
Poeta, gramàtic i folklorista.
Vida i obra Defensor de la unificació ortogràfica a terres rosselloneses, publicà poemes i articles a la “Revue Catalane” És autor del llibre de poemes La Mare-Terra 1913, de diversos monòlegs i d’unes Fables de La Fontaine traduites en vers catalans 1909, precedides d’un estudi sobre l’ortografia i d’un altre sobre la versificació catalana, ben documentat en un bon nombre dels autors catalans coetanis, i en què considera la llengua catalana la seva «veritable llengua materna» Són de destacar també Les voyelles o et u en catalan 1912 i Études critiques sur les chansons catalanes 1913,…
Josep Berga i Boada
Literatura catalana
Dramaturg i prosista.
Fill de J Berga i Boix Fou artista plàstic i un dels integrants de l’Escola d’Olot Participà en diversos certàmens literaris i artístics Dirigí “L’Olotí”, “La Comarca Olotina” i “El Fluviol”, i collaborà a “Vida”, “Catalunya Artística”, La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa i El Poble Català La seva obra combina motius epidèrmics del modernisme i del naturalisme, amb elements propis de les rondalles i de la literatura popular Per al teatre escriví, entre d’altres, Ja hi sóc 1899, La borda 1902, Platraber 1904, El borratxo 1905 i L’amor a muntanya 1907 També publicà…
Ramon Cascalls de Berga
Art gòtic
Les notícies documentals Es coneixen tan sols dues mencions documentals de Ramon Cascalls, escultor de Berga, de la mateixa procedència que el seu conegudíssim parent germà, cosí germà o oncle Jaume Cascalls En el primer document, una acta notarial del 6 de desembre de 1341, Ramon Cascalls, juntament amb l’arquitecte Bernat Roca, testimonia que l’esmentat Jaume accepta l’aprenent Antoni Roure Cal esperar fins el 23 d’agost de 1365 per tornar a trobar esmentat l’escultor, concretament en un contracte establert a Girona entre ell i Pere Comte, pel qual es comprometia a obrar, per 35 lliures, la…
Josep Berga i Boix
Literatura catalana
Novel·lista i narrador.
Vida i obra Deixà la carrera eclesiàstica per dedicar-se a les belles arts Dirigí el Centre Artístic, acadèmia particular creada a l’entorn dels pintors de l’anomenada Escola d’Olot Començà la seva etapa de producció literària entre el 1886 i el 1887 a La Renaixença i a La Illustració Catalana Publicà en dues parts la seva novella més coneguda, L’estudiant de la Garrotxa 1895, i una gran quantitat de contes i narracions breus, recollits a “Lectura Popular” 1915, i altres novelles costumistes i romàntiques, que reflecteixen un ideari conservador Mar de brutícia 1906, Una invenció meravellosa…
Miquel Berga i Bagué
Literatura catalana
Filòleg i assagista.
Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 També ha traduït teatre anglès contemporani, com Engany 2001, de H Pinter Posteriorment ha publicat, entre d’altres, Centelles les vides d’un fotògraf, 1909-…
Josep Armengou i Feliu
Literatura catalana
Assagista, prosista i folklorista.
Exercí també com a historiador Fou capellà de Berga De la seva producció assagística destaca Justificació de Catalunya 1955, difós clandestinament, escrit el 1951 i revisat el 1975, on analitza el nacionalisme català i les relacions entre Catalunya i Espanya Collaborà a diverses revistes, com “Queralt” 1952-65 i “Criterion” Fruit d’aquesta dedicació, publicà el recull d’articles Escrits de temps incerts 1965 Pòstumament aparegué Nacionalisme català 1977 Es dedicà també als estudis d’història i folklore berguedà Al volum Prosa escollida 1990 es publicà el Petit diari de guerra ,…
Josep Maria de Martín i Gassó
Pintura
Literatura catalana
Poeta, narrador, pintor i caricaturista.
Estudià dret i treballà com a professor d’ensenyament mitjà Conreà una pintura d’estructura geomètrica, tendent a la simplificació i molt influïda per Cezánne i el cubisme, tret que hom també pot constatar en els seus dibuixos, entre els quals hi ha cartells, auques, calendaris, un bestiari, illustracions per a llibres La memoria veranea , de César González Ruano 1960 i, especialment, caricatures Com a poeta, conegut pel pseudònim de Bernat Meix , es caracteritzà per la seva ironia absolutament insòlita, amarada de reflexió sobre la pròpia vida, d’allusions cultes i de jocs estilístics Els…
,
Climent Peix i Armengou
Literatura catalana
Sastre, corrector i escriptor.
La seva lírica reflecteix un món sensible i delicat, lligat al món dels somnis, i utilitza magistralment els diminutius i els adjectius per tal d’amarar la seva escriptura d’impressions Després d’una vida escrivint, publicà el primer llibre, Poemes 1980, coincidint amb els seus setanta-cinc anys El 1987 Climent Forner publicà una mostra de la seva obra a l’antologia conjunta Poesia escollida Climent Peix, Pere Tuyet, Josep M Claret , dins la “Biblioteca Escriptors del Berguedà”, on hi fou redactor i també hi publicà, anys més tard, Rumbs blaus 1996 Fou coautor, amb el mateix Forner, d’…
,
Jordi Cussà i Balaguer
Literatura catalana
Escriptor.
Visqué també a Barcelona 1977-81 i 1985-88, Sant Cugat del Vallès 1982-83 i Nàpols 1991 La seva joventut, fins passats els trenta anys, estigué dominada per l’addicció a les drogues, especialment l’heroïna, experiència sobre la qual publicà la seva primera novella, Cavalls salvatges 2000 edició revisada el 2016, obra d’impacte per les innovacions lingüístiques i estilístiques i la irrupció d’un món underground i marginal que s’expressa amb naturalitat en català Seguiren La serp 2001, ficció històrica situada a la Catalunya medieval la novella infantil L’alfil sacrificat 2003, premi Fiter i…
,
Josep Blanxart i Camps
Literatura catalana
Poeta, dramaturg i novel·lista en llengua castellana.
Es llicencià en dret a Osca 1841 i feu d’advocat a Berga fins que, el 1863, fou nomenat secretari de la Universitat de Barcelona Sense connexió visible amb els grups barcelonins adherits al romanticisme, publicà, a Berga, Olot o Vic, un drama històric Un trono y cuatro reyes , 1847, una novella de model i ambient walterscottià El convento de Stirling , 1843 i poemes i reculls de poemes, la majoria d’evocació de la seva muller, morta jove, o d’amics també morts Poesías , 1852 La tumba del valle , 1855 Suspiros del alma , 1856, i Armonías de la noche La cruz de la…