Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Vicenç Altaió i Morral
Literatura
Poeta, assagista, crític, i activista i gestor cultural.
Vida i obra Comença el seu itinerari literari i artístic molt aviat, impulsant diversos projectes multidisciplinaris, entre els quals destaquen la revista Tarotdequinze 1972-75 i, amb Jaume Creus 1975, la collecció “Cristalls”, que dirigí fins el 1978 i on publicà amb aquest el seu primer títol, La poesia, és a dir la follia 1975 Posteriorment, amb el mateix esperit avantguardista fundà les revistes Èczema 1978-84, Àrtics 1985-90 i Cave Canis 1995-99 Influït sobretot per JV Foix, Josep Palau i Fabre, Joan Vinyoli i Joan Brossa, és autor dels reculls poètics Sempre som afany 1979, …
,
Josep Maria Rovira i Artigues
Literatura catalana
Poeta.
Estudià peritatge mercantil i es dedicà als negocis d’importació Collaborà a El Dia de Terrassa, Revista de poesia , La Paraula Cristiana i Flama Organitzà els Jocs Florals de Santa Perpètua 1922 que presidí Josep Lleonard, amic i mestre seu Escriví, des del 1924, una gran quantitat de goigs, que aplegà a Els goigs 1964 La seva obra és influïda per Carner i per Maragall i entronca amb la línia postsimbolista propera al mestratge de Josep M López-Picó Poemes d’amor i de camí 1927, L’oreig primaveral 1932, A l’ombra de l’amor 1947, Balades i sonets 1950, Cinc Nadals 1967 i Vint poemes 1968
,
Lluís Maria Todó i Vila
Literatura catalana
Novel·lista i traductor.
Doctor en filologia francesa 1981, entre el 1993 i el 2010, i posteriorment emèrit, fou professor de traducció i interpretació de la Universitat Pompeu Fabra 1993-2010 Ha publicat diversos estudis sobre les seves principals línies d’investigació literatura francesa del segle XVII, novella del segle XIX i estilística de la traducció Ha traduït, entre d’altres, Balzac, Flaubert, Proust, Bossuet, Maupassant, Baudelaire, Verne i Zola, i ha conreat la novella, en què el món de l’homosexualitat sempre té un paper significatiu, amb Els plaers ficticis 1991, El joc del mentider 1994, L’adoració…
Albert Mestres i Emilió
Literatura catalana
Escriptor, traductor i director d’escena.
Fill del compositor Josep Maria Mestres Quadreny De formació autodidàctica, el 2008 es llicencià en humanitats per la Universitat Oberta de Catalunya Professor des d’aquest any a l’Institut del Teatre de Barcelona, ha publicat els poemaris O res 1991, A sac 1999, Tres 2001, Llum 2007, Comèdia 2008, Nous 2013 i Poemes intestins 2018 les novelles Ales de cera 1996, La ela de Milet 1998, La tercera persona 2001 i La pau perpètua 2006 els textos teatrals La bufa 1998, Dramàtic i altres peces 2002, premi Crítica Serra d’Or de teatre 2003, Vides de tants 2003, 1714 Homenatge a Sarajevo 2004,…
,
L’Exposició Internacional del 1929
Record de l’Exposició Internacional de Barcelona, 1929 Coll part / GS La voluntat de fer una nova exposició nasqué gairebé immediatament després de clausurar la del 1888 Tot i les polèmiques que aquesta exposició aixecà i del dèficit que va deixar a la ciutat, foren molts els que van comprendre que un esdeveniment d’aquesta mena constituïa un revulsiu revitalitzador que podria ser explotat de nou No és estrany, doncs, que just després que la Lliga Regionalista hagué collocat els primers representants a l’ajuntament de Barcelona, l’any 1901, i ja consolidades les seves posicions, el 1905,…
Els regionalistes valencians durant el primer franquisme
En termes generals, la qüestió de la collaboració amb el règim del catolicisme polític valencià al llarg del decenni dels quaranta, protagonitzada en la dècada anterior quasi exclusivament per la Dreta Regional Valenciana DRV, queda palesa força clarament en l’evidència, no pas unívoca però sí majoritària, dels fets Tant per als “catòlics” valencians com per a la seua jerarquia i per a la major part del catolicisme polític espanyol, no actuar ni intervenir en tots els àmbits de la vida pública amb la finalitat d’aconseguir la màxima influència possible era, doctrinalment, una aberració total…
Religiositat popular: de l’ortodòxia a la persecució
Tot i les ambigüitats inherents al concepte, subratllades per alguns autors com ara Michel Lauwers, que des de perspectives interdisciplinàries prefereixen parlar de cultura folklòrica, el terme de religiositat popular ha fet nombrosos adeptes entre els especialistes —M Vovelle i R Manselli entre els pioners—, per als quals designaria tot un sistema coherent de pràctiques i creences religioses, part d’un sistema cultural més ampli, propi —tot i que no exclusivament— dels estrats subalterns de la població, que al llarg de l’edat mitjana coexistí i evolucionà dialècticament amb la cultura…
El Rosselló durant la Revolució Francesa
Divisions administratives a la Catalunya del Nord El comte de Mirabeau, l’aristòcrata que esdevingué el poderós portaveu del Tercer Estat, definia França com un “agregat inconstituït de pobles desunits” De fet, el procés d’unificació del regne per mitjà de la burocràcia monàrquica era ben lluny d’haver-se acabat i el petit fragment de l’ètnia catalana que habitava a la província del Rosselló gaudia encara de nombrosos privilegis —mot que cal entendre en el seu sentit etimològic de llei particular— Lluís XIV havia jurat de respectar les “llibertats” d’una terra conquerida i annexionada pel…
Rei i regne a Sardenya
L’illa de Sardenya, ASanson, segle XVII BC A Sardenya, la potenciació de les estructures estatals, particularment intensa durant el regnat de Ferran el Catòlic, creà condicions molt favorables perquè els letrados assolissin un paper prominent, encara que fos en coexistència amb formes locals de pactisme o contractualisme que, com als altres regnes de la Corona d’Aragó però aquí de manera menys incisiva, consideraven el “rei en parlament” com el fonament de l’activitat legislativa i com una seu imprescindible de control periòdic de la vida política i administrativa Els únics parlaments…
Creences populars i religió oficial. El culte a l'emperador
Retrat d'August procedent de Tàrraco, s I MFM / GS També pel que fa a l'àmbit religiós, com en tants d'altres aspectes capitals de la romanització, hi ha un abans i un després d'August Si hom s'atén a la documentació conservada, va ser a partir del regnat del primer emperador que es constatà la forta implantació de la religió romana a les ciutats, que, en la seva majoria, van estrenar status municipal en aquesta mateixa època Es tracta d'un fet coherent amb una política que tendia a convertir en dirigents municipals els aristòcrates locals que, ja amb noms llatins, practicaren des d'aquest…