Resultats de la cerca

Doctora en filologia catalana i professora a la URV Ha estudiat l’obra de Joan Amades en treballs diversos La seva tesi fou Les nadales tradicionals dels segles XIX-XX 1992 Ha publicat El cançoner nadalenc català al Principat de Catalunya 1853-1951 1995, VI premi Valeri Serra i Boldú, Estudi del folklore andorrà en el seu context 1997 i Patrimoni oral a les comarques de Tarragona 2005 Introducció a l’etnopoètica teoria i formes del folklore en la cultura catalana 2002 explica i reformula les bases teòriques per a l’estudi de la literatura de tradició oral en la societat contemporània Ha…

Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions diplomàtiques a…

Fou mostassà 1530 i jurat 1538 de València L’obra, titulada Memòries de coses senyalades que s’han seguit en la present ciutat y regne de València , tal com ha arribat a l’actualitat, és un manuscrit de 15 folis numerats més un foli inicial sense numerar Consta de 165 apartats, els quals comprenen des del 19 d’agost de 1555 fins a l’1 d’agost de 1557 A més, les tres notícies inicials estan datades al juliol del 1555 i al novembre del 1553, i l’apartat 123, que tracta de la mort del castellà d’Amposta Joan Baptista Vilaragut, el 25 de gener de 1526 L’objectiu de l’autor fou deixar…

Fill de pares pagesos, que es traslladaren a Amposta quan ell tenia vuit anys, hi treballà com a meritori fins el 1927, que partí cap a Barcelona amb els manuscrits de les novelles  L’inútil combat i Terres de l’Ebre La primera fou publicada el 1931, i constituí un esdeveniment dins la literatura catalana i fins i tot l’europea, car s’avançà al tipus de novella que, a partir d’obres de Camus i Sartre, rebé després la denominació de novella existencialista L’any següent aparegué Terres de l’Ebre , història de la lluita per sobreviure de tres generacions d’una mateixa família de pagesos, que…

Vida i obra Ingressà de jove en el Seminari Tridentí de Barcelona, on estudià gramàtica i filosofia, i el 1755, al monestir de Santa Maria de Bellpuig, en l’època en què Jaume Caresmar era abat per primera vegada Fou nomenat abat del monestir els anys 1795, 1801 i 1804 A diferència dels seus germans d’orde Jaume Pasqual i Jaume Caresmar, passà bona part de la seva existència al cenobi i, en el moment de la seva mort, n’era prior 1806 La relació entre Caresmar i Martí fou molt intensa i, a més de centrar-se en qüestions espirituals i religioses –Martí acostumava a redactar…

Hi hagué alguns banquers que no entraren a l’Associació de Banquers de Barcelona, ni tampoc a la Federació de Banca Local de Catalunya Es limitaren a actuar com a tals, després de donar-se d’alta de contribució industrial A continuació en figuren els més destacats Miquel Bellvé Molins de Rei Miquel Bellvé i Gai inicià les seves activitats bancàries al voltant del 1922 El 1927 començà a facilitar els seus balanços a la Comissaria de la Banca Privada per a la seva publicació El 1928 tenia 385 000 pessetes de fons propis i 404 000 en dipòsits L’any 1930 el negoci va ser absorbit pel Banc de…

La creació El promotor del Banc de Tortosa fou Manuel Porcar i Tió Era tortosí, però residia a Barcelona És un personatge de primera magnitud Va ser un gran exportador d’oli cap als mercats de l’Amèrica Llatina, comerciant de grans i propietari del que anomenaven Balneari de Tortosa, de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Remolins, en el qual hi havia una explotació d’aigua mineral Amb els seus productes —especialment l’oli— va ser present en diverses exposicions internacionals la de Lió del 1872, la de Viena del 1873, la de Barcelona del 1888 i la de París del 1889 En el sector…

Antecedents el Crèdit del Comerç i de la Indústria 1881-1883 La Companyia dels Magatzems Generals de Dipòsit de Barcelona Al final del 1872 es creà a Barcelona una societat anònima amb aquest nom amb l’objectiu de facilitar el dipòsit de mercaderies als comerciants, industrials, naviliers i consignataris, i donar crèdit amb la garantia dels resguards de dipòsit que ella mateixa emetia — warrants —, fins al 75% del valor de la mercaderia Apareixia així una nova forma de crèdit, ja que el préstec sobre mercaderies, prou conegut, era avalat en aquest cas pel reconeixement de l’existència de la…

El successor del Banc de Barcelona El Banc Comercial de Barcelona es constituí el 24 de juliol de 1924 Era la solució trobada a la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona, presentada el 27 de desembre de 1920 Una solució a la qual s’arribava al cap de tres anys i mig de baralles i discussions inacabables El naixement del nou banc no representà cap alegria especial, ni provocà cap explosió d’entusiasme només representava un alleujament pel fet d’haver-se acabat una història d’escàndols, però no deixava satisfet ningú ni els creditors del vell banc, ni els seus antics accionistes El banc…

El banc colonial 1876-1880 Els problemes financers de Cuba Anunci del Banc Hispano-Colonial, fundat el 1876 a Barcelona El 1868 començà la que els historiadors cubans anomenen la seva primera guerra de la independència, que durarà deu anys Catalunya, amb importants interessos personals i comercials a l’illa, hi participà el 1869 amb un batalló de voluntaris catalans, la majoria dels quals no tornaran, ja que les baixes produïdes per la guerra i, sobretot, per les malalties tropicals, el delmaren fortament La guerra va ser finançada per la Hisenda cubana mateixa, perquè l’espanyola no tenia…