Resultats de la cerca

Professor d’història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es doctorà, des del 1991 És autor de mig centenar de llibres sobre periodisme català, catalanisme polític i història cultural, entre els quals destaquen Valentí Almirall 1990, 12 periodistes dels anys trenta 1992, Història contemporània de Catalunya 2000, Veus de l’exili 20 testimonis de la diàspora catalana 2007,  Entrevista a la guerra De Lluís Companys a Pau Casals 2007, Lluís Companys De la revolució social al nacionalisme 2015, Periodistes indòmits Guerra i exili 2016 i Resistència La…

Vida i obra Fill d’Enric Jardí i Miquel, doctor en dret, collaborà a “Miramar” i a “Ariel” Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen Urbanisme 1962, els assaigs Esquema d’una sociologia de l’art 1962, Un altre Laocoont Reflexions sobre els límits de les arts plàstiques 1963, monografies sobre artistes com Nonell i altres assaigs 1958, Nonell 1969, Torres-Garcia 1988 i Joaquim Mir 1985, estudis monogràfics com Història d’Els Quatre Gats 1972, L’art català contemporani 1972, El cartellisme a Catalunya 1983 i Els moviments d’…

Estudià a l’Escola Pia de Sabadell i a l’Institut General i Tècnic de Barcelona Fou membre destacat de les Joventuts Radicals de Catalunya lerrouxistes , començà la seva carrera política combatent el moviment de Solidaritat Catalana des de la premsa Rebeldes i El Combate de Sabadell Revolución de Barcelona, on signava Fray Amadeo Araga o des de la tribuna pública Entre el 1911 i el 1914 fou repetidament elegit conseller de l’ajuntament sabadellenc Distanciat posteriorment del lerrouxisme, s’afilià a Esquerra Republicana de Catalunya El 14 d’abril de 1931 ocupà amb Lluís Companys…

Es dedicà a la medicina Escriví diversos aplecs de poesia, com ara Humorístiques s d, que és un opuscle de la collecció “Lectura Popular” on recull poemes satírics, o el volum Cadaquesenques 1930, introduït per un pròleg d’Eduard Marquina També estrenà el monòleg Teresa , i publicà L’auca de la tuberculosi , una peça de caràcter pedagògic i informatiu escrita en collaboració amb altres escriptors En companyia de Francesc Xavier Godó, versionà de l’italià la comèdia Dos companys mal avinguts , estrenada i publicada el 1894

Advocat 1935, fou tinent de sanitat de l’exèrcit republicà Després de la Guerra Civil no li fou permès exercir l’advocacia fins el 1941 La seva poesia pertany al neosimbolisme dels seus companys de generació Vinyoli, Teixidor i, sobretot, Espriu, a més de la influència cristallina i popularitzant de Garcés Publicà  L’illa sense nom 1946, Poemes del circ 1948, El carro de l’exili 1969 i La cavalcada 1976 Amb motiu del centenari del seu naixement 2015 s’edità la seva Obra poètica Collaborà en revistes L’Esquella de la Torratxa , Pyrene , Alamo Revista de Poesia Deixà obra inèdita

Vida i obra De família pagesa, inicià la seva formació autodidàctica prop del grup modernista de Reus, encapçalat per Josep Aladern Es traslladà a Barcelona tot cercant l’èxit literari i posteriorment se n’anà a Occitània En tornar a Catalunya, decebut, se suïcidà —en un darrer acte que entenia com a heroic— al castell de Burriac Sorgit gairebé de l’analfabetisme i identificat amb l’espontaneïtat maragalliana, fou esperonat pels companys de grup, que el qualificaven elogiosament de poeta camperol Publicà Sentiments 1899, de to pessimista, i Esplets d’ànima jove 1903, els seus…

Després del 2014, any de molta significació històrica, el 2015 va ser un any de normalització, que es manifesta en l'ampliació dels temes treballats anteriorment En un repàs de les novetats publicades, seguint la tradicional separació cronològica dins del marc de la història antiga, van destacar els treballs de Víctor Revilla, que va publicar Catalunya romana, i de Josep Cervelló, Escrituras, lenguas y cultura en el antiguo egipto , una aproximació a les llengües egípcies des d'una perspectiva cultural De l'època medieval, es van publicar En l'horitzó de la història ibèrica , de Rafael…

Vida i obra Es llicencià en dret i filosofia i lletres i treballà d’advocat i de periodista Fou membre de la Lliga Regionalista i formà part de diverses acadèmies i entitats culturals Collaborà a “Catalana”, La Revista , La Nova Revista , “Revista de Poesia”, La Publicitat , La Veu de Catalunya , Revista de Catalunya , “Occident”, “Presència” i Serra d’Or , entre moltes altres publicacions Poeta lligat al neosimbolisme, publicà els reculls poètics Cendra votiva 1952, Port-Salvi 1955, Rescat diví 1958, En el llindar diví sonets penitencials 1980 i Nadal, misteri i missatge 1981 També participà…

Vida i obra És conegut pel pseudònim Domènec de Bellmunt Estudià dret Fou un dels fundadors de la revista “El Fuet”, publicada a París redactor de La Veu de Catalunya i La Publicitat , i director de “La Rambla de Catalunya”, La Campana de Gràcia , “Foc Nou” 1944-47 i “Canigó” També collaborà a “La Ciutat”, D’Ací i d’Allà , “Mirador”, “La Nau”, “L’Opinió”, “Recull”, i més tard, a l’ Avui , “La Mañana” i “Diari de Lleida” S’exilià a París durant la dictadura de Primo de Rivera i a Tolosa de Llenguadoc durant la de Franco És autor de diversos reculls de contes i narracions, com Històries d’…

Les eleccions presidencials i parlamentàries van posar en relleu les creixents dificultats del Partit d’Acció Popular, al poder des del 1965, per a mantenir indefinidament el control absolut del sistema polític Al maig, els comicis parlamentaris li van donar novament la victòria, amb una àmplia majoria, però el seu percentatge de vots va caure al 60,14%, el més baix de tota la seva història Aquests resultats van permetre, a més, un augment de la representació dels partits polítics de l’oposició, cada vegada més crítics amb les limitades reformes democratitzadores impulsades des del Govern…