Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de València, ha fet contribucions al coneixement dels molluscs de l’eocè, estudis teòrics sobre morfologia a partir de l’anàlisi de les conquilles de foraminífers i, mitjançant tècniques matemàtiques i informàtiques, ha elaborat models de l’evolució d’organismes fòssils Com a poeta, és autor dels reculls Tres fan la centena 1978, Les sales d’espera 1981, Descripció d’un riu 1983, la plaquette  Un projecte pictòric 1983, L’assalt al jardí 1986,  El missatger i les ciutats 1990, La nuesa del basament Obra poètica 1971-1973 1999 i Flocs de temps 2001

Eclesiàstic, fou rector del Soler Rosselló i estigué relacionat amb el grup de Tuïr Li han estat atribuïdes les traduccions al català del Joseph de Charles-Claude Genest Josep reconegut per sos germans, tragèdia en cinc actes , i Il Giuseppe riconosciuto en dos actes i La morte di Abele , ambdues de Metastasio totes es conserven manuscrites Bibliografia Vila, P 2001 “El teatre de l’època de la Illustració”, dins Rossich, A Serrà Campins, A i Valsalobre, P Prats, D ed El teatre català dels orígens al segle XVIII Kassel, Reichenberger, p 97-98

La seva literatura, de caràcter popular i moralitzant, s’adreçava sobretot als infants i als joves Publicà llibres de rondalles i de contes tradicionals, com En Pere sense por 1920, Caterineta, Caterinó 1921, i Faules i moralitats 1930, illustrat per Junceda i molt reeditat El 1918 guanya la viola d’or als Jocs Florals de Barcelona amb la poesia Missa rasa , i és autor dels reculls de poesia circumstancial Cofret de versos 1918, Comanda Versos d’avinentesa 1923 i La mainada felicita 1951, entre d’altres Per al teatre escriví obres com La rosa beneïda 1932 i La venjança de la reina 1933 També…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Ingressà de molt jove, com a novici, en el collegi del monestir dels benedictins d’Arles Vallespir amb la intenció d’introduir-se en el món de les ciències Tanmateix, el període revolucionari que començà el 1789 contradigué les seves aspiracions i es refugià a Madrid, on s’interessà per aprendre castellà Retornà al Rosselló, i es dedicà a l’ensenyament, que esdevingué una veritable vocació Successivament, fou professor d’humanitats i de retòrica del collegi de Perpinyà, del qual fou director més endavant En aquella època escriví unes Leçons de langue espagnole 1843 i feu una nova…

Eclesiàstic, fou catedràtic de retòrica del seminari episcopal de Barcelona 1743-58 i capellà de Palau 1760 Ingressà el 1748 a l’Acadèmia de Bones Lletres, on desplegà una gran activitat redactà poemes en català 1754 i 1756 i treballs erudits diversos com Disertación sobre la elocuencia latina desde el siglo VII al XII i sobre la història eclesiàstica de Catalunya També traduí en vers castellà les Geòrgiques de Virgili 1789, i, per instigació del bisbe Climent, li fou encarregat d’organitzar materials bibliogràfics antics per a un projecte de diccionari català-castellà 1769 També per…

Fou clergue menor del convent de Sant Sebastià de Barcelona i gaudí de molta fama com a predicador Publicà alguns sermons com Sermón del Divino Redentor 1767 i una Oración fúnebre en las exequias de Carlos III 1789 Com a poeta, la seva abundosa producció Dècimes a Figueres , Epitafi a un escolà , entre d’altres, en català i castellà, resta majoritàriament inèdita També és autor d’un pronòstic humorístic, El Sarrabal de la ciudad de Barcelona para el año 1792 1820, i d’una comèdia de sants, Lo clarí de Aquitània i martell de l’heretgia, sant Hilari Deixà manuscrit un dietari en castellà…

Vida i obra Fill del draper i jurat 1454 de Palma, Lluís Prats Juntament amb Bartomeu Caldentei fundà a la ciutat de Mallorca ~1480 una escola d’humanistes i lullians que el 1485 fou traslladada al collegi de  Miramar Valldemossa, segons cessió que feu Ferran el Catòlic, confirmada el 1492 A la impremta de Miramar, la primera de l’illa, publicà el 1497  Les set estacions e hores representant la passió de Crist , altrament titulat per Jordi Rubió i Balaguer  Contemplació dels misteris de la passió de Jesucrist Aquesta obra, la primera publicada en català a Mallorca, està inspirada en la Vita…

Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…

Augustinià 1694, és autor de tractats religiosos i piadosos en castellà i d’un gran nombre de composicions poètiques religioses, en català i datades el 1766, que resten inèdites