Resultats de la cerca

Vida Fou una de les primeres plomes espanyoles del periodisme femení Quan era una adolescent la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià filosofia i lletres A vint-i-tres anys ja era directora d’ El Hogar y la Moda Després entrà a la redacció de La Vanguardia 1923, on exercí la crítica de cinema i teatre amb el pseudònim Felipe Centeno En el camp del cinema, redactà la ponència El teatro y el cinematógrafo 1929, Institut del Teatre i dictà una de les conferències del I Curs Universitari de Cinema que el 1932 s’impartí a la Universitat de Barcelona, dirigit per Guillem Díaz-Plaja…

Llicenciada en filologia hispànica per la UAB i màster en Administració Pública per Esade, fou professora universitària, articulista en diversos mitjans de comunicació i presentadora de programes de televisió Directora dels serveis territorials de cultura de la Generalitat de Catalunya a Girona 1995-97 i directora de la Filmoteca de Catalunya  1997-2000 i cap de gabinet del conseller de Cultura Jordi Vilajoana 1999-2003 El 2011 fou nomenada directora de la Casa de Cultura de Girona  antologada a Vibracions celestials 1999, Monòlegs a tres bandes 1992 i Anys i anys 1999 amb El silenci dels…

Estudià a les universitats de Heidelberg i Munic, i ensenyà a les de Munic i Göttingen, d’on fou catedràtic de llengua i literatura catalana i castellana del 1961 al 1972, que passà a ser-ne emèrit S’ocupà preferentment de temes de llengua i literatura franceses, espanyoles, catalanes i italianes Inicià la seva carrera científica amb una tesi doctoral sobre el català Die Stellung des Katalanischen zum Provenzalischen und Kastilischen Statistische Analyse von katalanischen Texten aus Mittelalter und Neuzeit , ‘La posició del català amb relació al provençal i el castellà Anàlisi estadística de…

El 1921 guanyà la càtedra de llengua i literatura llatines de la Universitat de Barcelona, on dugué a terme una tasca de renovació de l’ensenyament i es convertí en mestre de tota una generació de llatinistes Fou un dels promotors de la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari del patronat Participà activament en diverses tasques de la Fundació Bernat Metge, com a director de les publicacions llatines, redactor, corrector i professor dels collaboradors Hi traduí, amb un criteri força literalista, De la natura de Lucreci 1923 i 1928, obra amb què s’estrenà la Fundació També hi establí l’…

Combatent durant la Guerra Civil de 1936-39 al front de Castelló, durant aquests anys començà a redactar fitxes lexicogràfiques dels parlars de les comarques valencianes Acabada la guerra, des del 1941 treballà en diverses publicacions del País Valencià Jornada , Levante , Las Provincias , i al mateix temps es dedicà intensament a l’ensenyament del valencià, que inicià als cursos de Lo Rat-Penat Collaborà molt activament en l’editorial Sicània 1954-71, una de les primeres que publicà en valencià a la postguerra Publicà  Diccionari de la rima 1956, en collaboració amb Josep Giner, Vocabulari…

Llicenciat en filologia catalana i en filologia hispànica per la Universitat de València 1982, s’hi doctorà el 1989 amb la tesi La poesia de Joan Vinyoli , autor del qual ha esdevingut el màxim especialista, també amb els estudis Joan Vinyoli escriptura poètica i construcció imaginària 1990, premi Josep Carner de l’IEC, Introducció a la poesia de Joan Vinyoli 1991, premi Crítica Serra d’Or 1992 i La freda veritat de les estrelles lectures de Joan Vinyoli 1995 És també autor de  La poesia de Joan Valls  1991,  El teatre a València entre 1963 i 1970  2000,  La poesia catalana del segle XX  2007…

Vida i trajectòria Començà de molt jove a l’antic Institut del Teatre del Liceu, i es professionalitzà el 1940 Destacà encarnant el pare Molins en La ferida lluminosa 1955-57, de Josep Maria de Sagarra Actor de revistes, escriví les obres teatrals Vendaval 1945,  Camí d’estrelles 1957, Aventures de Pin i Pineta 1957, teatre infantil, Quizás mañana  1958, Gulliver en la luna  1959, infantil, amb Xavier Fàbregas i Rambla avall 1968 Feu d’empresari de les gires per Catalunya de les companyies Teatre a domicili 1957 i El carro de Tespis 1962, del grandiós muntatge Madame Butterfly 1961 i del…

Graduat a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, fou director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático, amb seu al Teatro Real de Madrid 1968-70, de l’ Institut del Teatre  1971-80, que revitalitzà enormement, del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya  1982-88, i des del 1998, de l’ Escenari Joan Brossa   —del qual també fou cofundador, juntament amb l’illusionista Hausson , amb el qual collaborà sovint —, institució refundada el 2010 com La Seca-Espai Brossa, Fàbrica de Creació i el 2018 com Escenari Joan Brossa, entitat vinculada a la Fundació Joan Brossa 1999, de…

Fill de Josep Maria Boix i Raspall  i germà del sociòleg Emili M Boix i de l’escriptor i editor Maur Maria Boix  Fou director literari de l’editorial Vergara La seva poesia mostra la influència de Maragall i de López-Picó És autor d’ Angle 1935, Soledat abrupta 1937, Felicitat 1944 i Copaltes i mirinyacs 1946 També publicà El suplicant, la deu i l’esma 1972, premi Carles Riba 1971 i Presoner de la boira 1978, premi López-Picó 1976 Collaborà a la secció literària del diari El Matí És autor de la reconeguda traducció catalana en vers del Paradís perdut de John Milton 1950 Fou fill seu el músic…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…