Resultats de la cerca

Fill del director teatral Francesc Nello , i germà del geògraf Oriol Nello Intèrpret de flauta travessera, compagina l’activitat com a concertista i professor d’aquest instrument amb la d’escriptor, sobretot en els gèneres infantil i juvenil, activitat en la qual s’inicià l’any 1994 Ha publicat, entre altres obres, les narracions infantils i juvenils  L’Albert i els menjabrossa 1995, premi El Vaixell de Vapor 1994, El Duomo 1996, Per què no m’ho deies 1996,  Mr Monkey 1997, Després d’en Marcel 1997, La meva Eurídice 1998,  La porta prohibida 1999, Peter Snyder 1999, premi Enric Valor de…

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de Catalunya 1980-88…

Es llicencià en història a la Universitat de València Com a autor del text i de la música de les cançons que canta, es donà a conèixer el 1962 Al vent amb un èxit immediat, que confirmava el seu primer disc 1963 El mateix 1963 guanyà el Festival de la Cançó Mediterrània de Barcelona amb Se’n va anar Sorgit simultàniament i al marge del moviment barceloní de la Nova Cançó cançó , hi aportà un estil personal i discrepant, que es caracteritzava pel lirisme patètic de les lletres i per l’energia de la construcció melòdica el segon disc 1964, amb el Diguem no , li assegurà una popularitat…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres, fou compositor, i, abans d’ordenar-se de sacerdot el 1882, fou membre de La Jove Catalunya i fundador de La Vetllada  1881, setmanari gironí de marcat to conservador Se significà a La Renaixença , on també publicà un elogi de la poesia popular i poemes costumistes, com a detractor del positivisme filosòfic i, de retruc, dels corrents literaris realistes Escriví poemes, especialment de tema patriòtic i costumista el 1880 i el 1881 obtingué sengles accèssits als Jocs Florals de Barcelona, i pòstumament se’n recolliren a Semprevives 1910 i a la…

Germà del crític d’art Carles Pirozzini i Martí Deixà inacabats els estudis d’enginyeria de camins i estudià música, dibuix i gravat Formà part de La Jove Catalunya i collaborà a La Gramalla , La Renaixença , Lo Gai Saber  i altres revistes Obtingué premis secundaris als Jocs Florals de Barcelona pel romanç històric Lo comte Bara 1872, la balada La mala muller 1874 i el romanç moralitzador de costums La professó de les bordes 1876, i premis diversos en altres certàmens de Girona i Montpeller i al de La Misteriosa, de Barcelona pel poema Rondalla celestial , el 1876, humorístic, i per les…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Vida i obra Estudià dret, però molt aviat es dedicà a la música Fou crític de Joventut , on defensà apassionadament l’obra de R Wagner Fortament influït per F Pedrell, centrà els seus esforços a donar a conèixer la música de Wagner Amb l’objectiu de popularitzar-ne la música i les idees estètiques, el 1901 fundà i presidí l’ Associació Wagneriana , per a la qual traduí al català el fonamental assaig de Chamberlain, El drama wagnerià 1902, a més de diverses obres escèniques de Wagner amb indicació dels temes musicals També impulsà la traducció de les òperes i els escrits del compositor i la…

Autodidacte en els seus inicis, després de ser ordenat de sacerdot fou nomenat organista de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià Perfeccionà els estudis d’harmonia i composició amb Vicenç M de Gibert i els de piano amb Mn Molera El 1917 fundà l’Orfeó Sarrianenc, que dirigí fins el 1954 Com a compositor es dedicà bàsicament al gènere de la sardana En compongué una trentena, de les quals cal destacar Flor nadalenca , Girona invicta , Dansaires Sarrianencs , Aubada de festa , Cantant a la Verge , Alegre primavera  i  Eulàlia També compongué sardanes corals, entre les quals Capvespre i La…

Vida i obra Era nebot de Ponç de Mataplana, tan denigrat per Guillem de Berguedà, la mort del qual cantà en un sincer plant Apareix documentat des del 1187, i des del 1197 consta com a casat amb una dama dita Sança Lluità a la batalla d’Úbeda 1212 i a la de Muret, on rebé ferides que li provocaren la mort Jaume I, en la seva Crònica , afirma que fou un dels cavallers que a Muret fugiren i abandonaren el seu pare Pere el Catòlic Fou un generós protector dels trobadors, i els acollí amb una gran afabilitat al luxós ambient del seu castell de Mataplana, com descriu Ramon Vidal de Besalú en dos…