Resultats de la cerca

El 1974 començà a treballar com a delineant Simultàniament començà a escriure i a editar poesia fins el 1979 dirigí i dissenyà els volums de la collecció “La musa decapitada”, i posteriorment, fins el 1982, la collecció de poesia “Tafal” Collaborà com a articulista en El Día de Baleares i en el Diario de Mallorca  i en publicacions com ara Reduccions , Urc , Latitud 39 , que dissenyà en 1982-83, i Blanc d’ou Publicà els poemaris Xicraini, nit de portes cremades 1977, Aixall híctic 1977, Exercicis de despoblació 1978, Llibre de les virtuts 1980, Necròpsia 1984 premi Ciutat de Palma 1983, Els…

Vida i obra Estudià als seminaris de Vic i de la Seu d’Urgell 1901-10 Fou ordenat de sacerdot el 1910 Un any després l’IEC li encarregà, sota la direcció de Joaquim Miret i Sans, un inventari i resum de tots els documents del Liber dotaliorum ecclesiae urgellensis o cartulari de la catedral d’Urgell manuscrit dels segles XIII-XIV, treball que enllestí el 1912 El mateix any publicà l’article “Antics inventaris del bisbat d’Urgell” El 1913, fruit de la descoberta d’un bon nombre de documents en català durant les seves recerques a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, publicà Documents en vulgar…

Vida i obra Autodidacte, inicià l’activitat de llibreter antiquari a Sants Barcelona el 1923 i de seguida començà a publicar els seus catàlegs de llibres, que internacionalitzaren la llibreria El 1927 publicà El Bibliòfil Català  quinze números, i el 1934, El Bibliófilo Español y Americano  setze números El 1930 creà l’Institut Porter de Bibliografia Hispànica, annex a la llibreria El 1936 inicià la secció de llibres nous i la seva activitat d’editor al voltant de la revista Papyrus , estroncada per la guerra civil de 1936-39 Durant la postguerra continuà la seva tasca de llibreter i d’editor…

Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…

Orfe de pare, als set anys ingressà al seminari de les Escoles Pies de València, on feu els vots l’any 1820 Exercí la docència a Saragossa 1923 i, des del 1827, a València Exclaustrat des de l’any 1835 per malaltia, la secularització definitiva no li arribà fins el 1851 Home de múltiples interessos, fou un dels introductors del Romanticisme al País Valencià, on sembla que donà a conèixer l’obra de Lo Gaiter del Llobregat Publicà les novelles històriques La torre gótica 1831, El hombre invisible 1833, La amnistía cristiana 1833 i El panteón de Scianella 1834, influïdes per Ann Ward Radcliffe i…

Vida i obra Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de València el 1923 i es doctorà en història a Madrid el 1926 amb la tesi La ceca en Valencia , un estudi sobre la seca de València des de les primeres emissions de Jaume I fins a l’abolició dels Furs, tema que li suggerí l’erudit valencià Josep Rodrigo i Pertegàs El 1930 ingressà al Cos d’Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i la seva primera destinació fou la direcció del Museu Arqueològic i la Biblioteca Provincial de Tarragona Aquell mateix any començà a participar activament en el si del moviment…

Vida i obra D’ascendència croata i pertanyent a una família de classe mitjana, fou una de les figures cabdals de la cultura eivissenca al segle XX Estudià al seminari d’Eivissa, i el 1907 fou ordenat de sacerdot El 1951 fou nomenat canonge ardiaca d’Eivissa, i el 1953, arxiprest La seva poesia està escrita en la variant dialectal eivissenca i gira a l’entorn de temes locals S’hi poden establir diverses etapes la primera fins el 1929, en la qual predomina la llengua castellana, pocs poemes en català i alguns de dialectals La major producció de poemes en català, i amb una llengua més unitària,…

Vida i obra El seu nom abans d’ingressar a l’orde caputxí 1788 era Joan Mestre i Oliver Estudià al Collegi de Randa i cursà retòrica a la Universitat de Palma A divuit anys ingressà en l’orde dels caputxins i rebé l’hàbit a l’octubre del 1788 Dins l’orde cursà filosofia i història sagrada, a més d’estudiar història i dedicar-se a la lectura d’autors clàssics Era aficionat a la numismàtica i a les antiguitats i dominava diverses llengües llatí, francès, anglès i italià Exercí com a bibliotecari dels caputxins i catalogà de nou el fons de la seva biblioteca, a més d’enquadernar i copiar a mà…

Vida i obra Fill d’un apotecari originari de Nules, feu l’aprenentatge de la notaria a Castelló, i n’obtingué el títol a València 1683, on exercí professionalment fins el 1707 quan, «per causa del nou Govern i introduïdes les lleis de Castella», fou suspès juntament amb altres notaris Les noves autoritats borbòniques el rehabilitaren 1710 i el nomenaren escrivà de la vila, però l’any següent li prohibiren d’exercir, com a tots els qui «no havien tret títol a Madrid», encara que continuà en el càrrec d’escrivà municipal No fou fins el 1722 que rebé l’aprovació definitiva Membre d’una generació…

Formació i activitat professional en biblioteconomia Diplomada en biblioteconomia i documentació 1975 i llicenciada en filologia catalana 1977 En 1976-83 fou directora de l’Arxiu Històric de Sitges, i posteriorment cap del Servei de Documentació, Biblioteca i Arxiu del Parlament de Catalunya 1983-89 Com a subdirectora de la Biblioteca de Catalunya 1989-90, gerent 1990-96 i directora 2000-04, inicià un projecte de reorganització interna dels serveis i la informatització general de la biblioteca Fou sòcia fundadora de l’ Associació d’Arxivers de Catalunya i la seva primera secretària 1985-89…