Resultats de la cerca

Fou teixidor a Sóller i, després, marxant de roba per tota l’illa Bé que no freqüentà els combats de glosadors, feu molt popular, sota el nom de Sebastià de Sa Portella , un extens repertori de poesia humorística, religiosa i seriosa, recollit en bona part per Josep Rullan a Literatura popular mallorquina 1900

Signava Sebastià Sánchez-Juan De formació autodidàctica, fou deixeble de Fabra i un excellent corrector de català Nascut a Sants, de pare murcià i de mare balear, seguí el camí de Joan Salvat-Papasseit Amb el pseudònim de David Cristià , publicà un contundent Segon manifest futurista català contra l’extensió del tifisme en la literatura El seu primer llibre, Fluid 1924, és d’una avantguarda experimental i primerenca És considerat un dels fundadors del grup Els Set Davant el Centaure, collaborà a L’Amic de les Arts  i participà en la tertúlia d’El Ateneíllo Convertit al catolicisme,…

Vida i obra De condició humil, tota la vida feu de pagès Fou conegut, sobretot, amb el nom de Tià de sa Real , possessió en la qual els seus pares feien de masovers Adquirí fama de bruixot, perquè, segons la tradició oral, feia prediccions que es complien, endevinava fets ocults i obrava altres prodigis A més, la seva gran facilitat per a improvisar versos feu que, des de ben jove, participés en els combats de glosadors, en què vencé repetidament oponents d’anomenada, la qual cosa li donà un gran prestigi en el medi rural on visqué En l’ Aplec de rondaies mallorquines , Antoni M Alcover…

Llicenciat en dret 1882, collaborà en publicacions vinculades al carlisme i l’integrisme, com El Correo Catalán , “La Tradició Catalana” i “Almanaque de El Áncora” i publicà l’efímer “La Setmana a Barcelona” Obtingué dos accèssits als Jocs Florals de Barcelona 1890 i 1895, en fou secretari 1900 i manteni-dor 1901, i obtingué diversos premis al certamen de la Joventut Catòlica de Barcelona Escriví, entre altres obres teatrals, els drames o quadres dramàtics Lo diamant perdut 1881, Glòria que mata , Diada de reis i Lo vedell d’or , la tragèdia Anníbal i l’òpera Artús estr 1897, amb música d’…

Vida i obra Fill d’una família de propietaris rurals, realitzà estudis bàsics i treballà de mosso Escriví un llibre de memòries, dividit en capítols, amb la finalitat que servís de guia per als seus descendents i com a justificació de la minva de les seves propietats En un estil variat i amb un vocabulari molt ric i viu, hi anotà referències personals i de personatges que conegué, i explicà, adjuntant annexos documentals, els seus afers econòmics Bibliografia Geli, J i Anglada, MÀ 1978 Vegeu bibliografia

Tradicionalista, deixà els estudis de medicina per participar com a sanitari en la tercera guerra Carlina Exiliat un any a Marsella, s’establí a Barcelona, on collaborà en la creació d’ El Correo Catalán i fundà Lo Borinot , setmanari satíric des del qual impulsà sonades campanyes antiliberals 1877-81 Escriví obres de teatre còmiques, entre les quals A fi de curs , Lo cataplasma , Ball d’etiqueta , La sorpresa i Pa modern , i conreà la poesia lírica, especialment la de caràcter festiu premiada una vegada als Jocs Florals de Barcelona, el 1895, que escriví per a vetllades, festes diverses i…

Mercedari, fou predicador i membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1757 Publicà a Barcelona diversos sermons en castellà a mitjan s XVIII, una Breve noticia de la fábrica y construcción del nuevo barrio de la Barceloneta Barcelona 1755 i una Relación de las fiestas que a nuestra Señora la Virgen María de la Sierra dedicó la villa de Montblanc Barcelona 1764 Escriví també poesia Villancicos trilingües al nacimiento del Hijo de Dios y fiesta de los santos Reyes i Glorias a nuestra Madre de la Merced

De formació autodidàctica, fou director de l’editorial Seguí i dl“El Liberal” de Barcelona i fundà “El Ibérico”, “Las Carolinas” i “Barcelona Alegre” Fou un escriptor prolífic de poemes, narracions, drames i assaigs en castellà Mas allá de lo digno 1890, Anarquías 1897, Novelitas vulgares 1900, Alma social 1905, Los herederos de la gran tragedia 1917 i Niebla 1930, entre d’altres En català escriví el drama Càstig de Déu 1879, la comèdia Els vençuts 1903 i el monòleg Casadora 1916

Doctor en dret i diplomat en enginyeria industrial i elèctrica Especialista en dret de l’espai, publicà la primera tesi doctoral d’aquesta temàtica a l’Estat espanyol El derecho ante la conquista del espacio ,1964 Autor de nombrosos llibres tant en català com en castellà, publicà, entre d’altres, narracions — Una guerra civil 1961, El planeta que podía ser santo 1967, El planeta que no quiso morir 1967, Formas diferentes 1972, Una ciudad en el infierno 1973, El planeta Siva 1982, Navidad en la luna 1982, Con buena educación 2003 i De tants colors 2006— novella juvenil — Alarma en 1965, 5…

Doctor en ciències eclesiàstiques orientals i llicenciat en filologia clàssica, es formà a Montserrat, Chevetogne Bèlgica, Roma i Munic Ha estat professor al Pontificio Istituto Liturgico Anselmiano i a la Pontificia Università Gregoriana, a Roma, a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona i de Vic Ha publicat nombrosos treballs d’investigació i de divulgació sobre litúrgies orientals i els llibres Bibliografia sulle liturgie orientali 1961-67 1969…