Resultats de la cerca

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, on més tard impartí classes de teoria i història de les belles arts També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i a les revistes Catalunya  i La Illustració Catalana , publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia universal ilustrada Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte 1906, reeditat sovint La seva narració  El Ton de la Muga Estudi per a una novella , guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada juntament amb la…

Membre d’una important família barcelonina, el seu pare era el mestre racional de Catalunya Galceran Durall i de Malla Del 1940 al 1573, visqué diverses vegades a Constantí L’estada més llarga és del 1568 al 1573 El 1569 s’ordenà de sacerdot, però no tornà a Barcelona fins al cap de poc de ser nomenat canonge de la seu 1575  Deixà un minuciós dietari de les seves despeses 1548-74, en el qual intercalava diversos esborranys de poesies, quasi totes en català És el cas d’un bon nombre de provatures de sonets que recorden Ausiàs Marc, unes versions de cançons populars a la manera de Pere Serafí…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt La literatura…

Fundà i dirigí la revista L’Avenir  Arenys de Mar, 1907, dirigí Bella Terra  1923-27, nom pres d’un llibre de Carner, i collaborà a La Veu de Catalunya Estrenà obres teatrals, amb música de Xavier Maymí, com l’opereta El rei filharmònic 1908 i la rondalla L’amor sempre triomfa 1915 També escriví, amb Prudenci Bertrana, la comèdia lírica La posada de l’amor El seu primer llibre de poemes, Aires de llevant 1915, seguí els models noucentistes, especialment en sonets tan carnerians com “A una brodadora” Inicià la seva obra narrativa amb Dietari d’un nedador 1924, i la reprengué amb  Claror d’…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

Enginyer industrial, fou catedràtic de química a la universitat  El 1903 fou escollit vicepresident de l’Associació Nacional d’Enginyers Industrials El 1905 inaugurà botiga a Barcelona Fundà la Societat Catalana de Paviments Monolítics i Similars, que en les seves obres emprava la xilotita , susceptible d’ornamentació vària, i la duroxila , per a la reproducció en sèrie de treballs escultòrics de pedra en pasta, apta per a donar forma a les sinuoses arcades i mogudes xemeneies modernistes El 1909 fou nomenat mantenidor-secretari de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà en publicacions…

Fou arxiver municipal i secretari del Centre Catalanista La Palmavera 1906 La seva poesia, en la seva major part inèdita, és centrada en la Barceloneta l’Alguer, Catalunya i la seva muller, Barbarina Cossu La poesia Veremes tristes fou premiada als Jocs Florals de Mataró el 1921 Emprà els pseudònims Manuel Herrero de Sant Julià i Julià de l’Arc

Vida i obra Fou orador en llatí 1751-74, estudià a la Universitat de Cervera, on tingué com a mestre Josep Finestres i de Monsalvo i feu amistat amb els escriptors Josep de Rialp i de Solà i Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols El 1772, guanyà una càtedra de retòrica Fou també catedràtic de jurisprudència i de lletres humanes a la Universitat de Cervera 1773-80 Es retirà en obtenir 1778 una canongia de la catedral de Girona És autor d’assaigs contraris a les tesis de Rousseau i en defensa del dret diví de la monarquia, com De las ventajas del gobierno monárquico 1803, Verdadera idea de la…

Vida i obra Estudià dret a València  Exercí de periodista Collaborà en diversos diaris i en la revista literària El vers valencià El 1942 s’incorporà com a subdirector del diari Las Provincias , del qual fou nomenat director 1949-58 Amb motiu del seu discurs “Valencia, la gran olvidada”, en ocasió de la proclamació de la fallera major l’any 1958, fou destituït del seu càrrec al diari i bandejat Fundà i dirigí també el setmanari València-fruits i el diari Al Día , d’informació econòmica Fou pioner en la recuperació del català al País Valencià, així com també de l’interès per la història i la…

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de…