Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Cants de mort
Literatura catalana
Sèrie de sis poemes decasíl·labs d’Ausiàs Marc.
Desenvolupament enciclopèdic Consta de sis poemes consagrats a la mort de la seva esposa, que, segons Riquer, podria ser Joana Escor-na, amb qui estigué casat durant els anys 1443-54, i amb qui, com expressa al poema 92 v 249-250, manifestà en el seu testament que volia ser enterrat En aquests llargs i reflexius poemes, Marcexposa la desolació per la pèrdua de la «muller aimia», en descriu amb patetisme el trànsit i, tot i que proclama la vivència, tan llargament teoritzada en altres parts del seu cançoner, de l’amor pur i àdhuc el triomf de l’amor damunt la mort, els poemes no…
Martí de Viciana
Filosofia
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Governador de la Plana 1477-92 Avi del cronista Rafael Martí de Viciana És autor d’un comentari en català de les Econòmiques d’Aristòtil entre els anys 1480 i 1490, ‘lo qual en nostre vulgar parlar vol dir tant com Regiment de casa ’, fet a partir de la versió llatina de Leonardo Bruni 1443 i dedicat a la seva muller Damiata En destaca l’epístola introductòria, escrita en part en un estil elegant i en un to personal d’afecció, per bé que la traducció respongui a un estil planer i àdhuc familiar Amb anterioritat al 1492 traduí el Liber de Moribus de Sèneca, amb el…
,
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…
,
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…
Rossend Serra i Pagès
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Professor mercantil, publicà llibres de geografia, estadística i economia en català, en castellà i àdhuc en francès, i escriví diverses peces de teatre La seva activitat més important, però, fou la de folklorista, que inicià el 1901 com a professor a l’Escola d’Institutrius Fou promotor de la secció de folklore al Centre Excursionista de Catalunya 1904, director de la Biblioteca Folklòrica Catalana des del 1906, i en collaboració amb R Miquel i Planas des del 1909 i membre fundador de l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, dirigit a la Universitat de Barcelona per…
,
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols, segons un retrat del segle XIX
© Fototeca.cat
Economia
Història del dret
Història
Política
Cristianisme
Jurista, polític i economista.
Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…
,
Terenci Moix

Terenci Moix
Filmoteca de Catalunya
Literatura catalana
literatura castellana
Cinematografia
Nom amb què fou conegut l’escriptor Ramon Moix i Messeguer.
Vida i obra De formació anàrquica, treballà en tota mena d’oficis Residí a Londres 1964-66 Escriví un parell de novelles signades amb el psedònim Ray Sorel Besaré tu cadáver i Han matado una rubia , 1963-64Com a escriptor, es donà a conèixer en un espai de temps molt curt i ho feu de manera fulgurant, sorollosa i polèmica amb tres llibres consecutius La torre dels vicis capitals 1968, premi Víctor Català, Onades sobre una roca deserta 1969, premi Josep Pla i El dia que va morir Marilyn 1969, premi de la Crítica de Serra d’Or El 1996 aparegué una nova versió d’ El dia que va morir Marilyn ,…
, ,
Joan Coromines i Vigneaux
Joan Coromines i Vigneaux rebent la Medalla d’Or de la Generalitat
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Filòleg romanista i lingüista.
Vida Ha estat una figura cabdal en la història i la cultura catalanes per la seva dilatada obra de lingüista, que ha abraçat l’etimologia, la lexicografia, l’onomàstica, la gramàtica històrica, la dialectologia, la història de la llengua, la normativa, l’edició de textos i la traducció Era el més gran de vuit germans —és germana seva la psiquiatra i psicoanalista Júlia Coromines i Vigneaux —, fills de l’escriptor, polític i economista Pere Coromines i…
, ,
Manuel Milà i Fontanals
Manuel Milà i Fontanals
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Historiografia catalana
Filòleg, historiador de la literatura, musicòleg, escriptor i crític literari.
Vida i obra Germà petit de Pau Milà i Fontanals El 1827 es traslladà amb la família a Barcelona i feu els estudis elementals i mitjans en diversos centres escolars, i d’altres de complementaris de matemàtiques i economia política a la Junta de Comerç Estudià filosofia al seminari de Barcelona i a Cervera i, el 1841 es llicencià en dret als estudis generals de Barcelona El 1836, s’incorporà al romanticisme liberal, dominant a Barcelona, creat al voltant de Josep Andreu i Fontcuberta i publicà una professió de fe romàntica a El Vapor , on començà a escriure en castellà El 1838 recollí a…
, , ,
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses…
,