Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Vidal Vidal i Culleré
Literatura catalana
Escriptor.
Ha cursat estudis de dret i ha treballat a l’administració, on ha estat tècnic turístic i secretari d’ajuntament Columnista habitual a la premsa Segre , Avui , Presència i Eines i collaborador a Catalunya Ràdio A banda de la seva activitat d’articulista, inicià la producció literària amb L’oració dels perduts 1987, premi Josep Vallverdú d’assaig 1986, primer lliurament de la crònica de viatges Les rutes de Ponent sobre les terres lleidatanes , a cavall entre la crònica costumista i la guia turística, al qual seguiren El país de les pomes 1988, La porta del cel 1989, El centre del món 1990 i…
,
Josep de Jesús Maria
Literatura catalana
Predicador.
Vida i obra Carmelità d’identificació dubtosa, és autor de dos sermons en català inèdits relacionats amb les revoltes de 1641-42 i d’un sermó politicoreligiós publicat a Barcelona el 1641, de to patriòtic i amb nombroses referències bíbliques, que té com a eix central la legitimació religiosa de la causa catalana i del seu acostament a Lluís el Just , amb crítiques al comte duc d’Olivares i a l’ambició curialesca de l’aristocràcia catalana Bibliografia González, R 1984, vol II, p 435-443 Serra i Puig, E 1995 Terrón Vasco, C 1998 Vegeu bibliografia
Joan Janer i Vinyes
Literatura catalana
Poeta i autor de teatre.
La seva producció poètica i teatral es concentra abans de la guerra civil de 1936-39, període en què obtingué alguns premis en diversos Jocs Florals Fou un dels integrants del grup literari Oasi La seva poesia s’emmarca dins les coordenades noucentistes, però amb influències avantguardistes, especialment pel que fa a la forma Els referents paisatgístics i l’amor vertebren l’eix temàtic dels seus poemes Publicà els poemaris Gotims de llum 1935 i Cala de somnis Cançons i poemes 1935-1936 1937 En el terreny teatral, signà les comèdies Illusió 1932, Temptació 1934 i Un pare que tenia dos fills…
Joan Antònio i Guàrdias
Literatura catalana
Poeta.
Estudià magisteri i fou mestre a Tarragona Collaborà al diari catòlic “La Cruz” i a la revista “El Magisterio Tarraconense”, de la qual, entre el 1921 i el 1922, coordinà la redacció amb Ramon Casares i hi signà, amb el pseudònim de Joan Garí , la secció “L’hora que passa” Guanyà diversos premis en els jocs florals El 1926 es feu càrrec de l’antiga Llibreria Catòlica, convertida en Llibreria Guàrdias Publicà cinc llibres de poemes A flor de llavi 1948, Sonets tarragonins 1951, Tres poemes de la devoció tarragonina 1953, Viatgera amb mi 1957 i Oda nova a Tarragona i altres poemes 1965 La seva…
Josep Puig i Pujades
Literatura catalana
Periodista, narrador, novel·lista, comediògraf i assagista.
Collaborà a “Joventut”, “Illustració Llevantina”, “L’Autonomista” i l’“Empordà Federal” Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República i s’exilià a Perpinyà el 1939 Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La planeta d’en Gerardo 1925 i L’oncle Vicents 1926— i de diverses comèdies, entre les quals sobresurt Quan s’ha perdut la…
Núria Pompeia
Disseny i arts gràfiques
Literatura
Nom amb què fou coneguda la dibuixant i escriptora Núria Pompeia Vilaplana i Boixons.
Formada a l’Escola Massana, començà a publicar els anys seixanta a les revistes Oriflama i Triunfo També collaborà a la revista Por favor , de la qual fou cap de redacció, i a Diari de Barcelona , Dunia , Charlie Hebdo i Vindicación Feminista Les seves vinyetes reflecteixen una intenció crítica amb la pròpia classe social, la burgesia i, sobretot, la reivindicació feminista, moviment del qual fou una de les pioneres a Catalunya Foren aplegades a Maternasis 1967, Y fueron felices 1970, Pels segles dels segles 1971, La educación de Palmira 1972, Mujercitas 1975 i Cambios y recambios 1983…
,
Teresa Goday
Literatura catalana
Personatge central i eix de la saga familiar de la novel·la Mirall trencat (1974), de Mercè Rodoreda.
L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en…
Mort de dama
Literatura catalana
Novel·la de Llorenç Villalonga, publicada el 1931.
Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final de la novella…
Enric Sullà i Àlvarez
Literatura catalana
Teòric de la literatura i crític literari.
Vida i obra És professor de teoria de la literatura a la UAB i s’ha especialitzat sobretot en teoria narrativa En aquest terreny ha publicat els volums antològics Poètica de la narració 1995 i Teoria de la novella 1996 També és coautor, juntament amb Pere Ballart i Joan Abellán, del manual Introducció a la teoria de la literatura 1997 S’inicià com a crític literari en revistes com Serra d’Or i Els Marges , de la qual formà part del consell de redacció entre el 1974 i el 1990 La seva crítica contribuí a orientar el panoramade la literatura catalana durant la dècada dels setanta L’eix central…
Josep Conangla i Fontanilles
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra De jove collaborà a La Renaixença , “Joventut” i L’Esquella de la Torratxa , entre altres publicacions El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels impulsors més actius del nacionalisme català Catalunya fou sempre l’eix vertebrador de la seva obra intellectual A l’Havana fou president del Centre Català i director de “La Nova Catalunya” 1908 El 1914 presidí el jurat dels Jocs Florals de l’Havana i participà en l’organització de les edicions del certamen de l’any 1923 i el 1944 Intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 1928, on presentà la Constitució Provisional…