Resultats de la cerca

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…

Dirigí la secció literària de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andròmina de narrativa per la seva novella Assaig d’aproximació a “Falles folles fetes foc” 1974, hàbil construcció formal i narrativa on el personatge planteja el tema de la seva identitat nacional L’any 1974 publicà l’antologia de poetes joves del País Valencià Carn fresca Collaborà amb assiduïtat a Las Provincias , Destino , Serra d’Or , Oriflama i Avui , i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal  1978-80 L’any 1976 publicà Partits polítics al País Valencià , obra en dos volums que…

Ha estat lectora de català a les universitats de Salford i Sheffield, i després catedràtica de llengua i cultura catalanes a la Universitat de Perpinyà El seu principal camp d’investigació ha estat la vida i l’obra de Josep Pla L’any 1988 va tenir cura de l’edició dels Índexs de l’ Obra completa de l’escriptor Posteriorment ha publicat Josep Pla el difícil equilibri entre literatura i política 1927-1939 1994 i Josep Pla biografia del solitari 1996, amb el qual va guanyar el premi Crítica Serra d’Or de biografia 1995

Era franciscà Fou provincial de Mallorca i ensenyà teologia i filosofia lulliana a Palma El 1645 fou nomenat síndic per sostenir a Roma la causa pia lulliana Per tal d’evitar falses interpretacions de Llull, propugnà el retorn als seus textos i publicà amb notes i índexs l’ Ars Brevis 1642 i l’ Ars Magna 1643 Denuncià les tergiversacions del pensament de Llull causades pels comentaris europeus de l’època i n’assajà la restauració Escriví diverses obres en llatí per acostar críticament la lògica de Llull a la de Caramuel i mantingué correspondència amb Maleval A Quaestiones…

Aplega, en forma de catàleg i amb voluntat descriptiva i exhaustiva, els fulls informatius, diaris, setmanaris i revistes impresos arreu del món en llengua catalana des del 1640 fins al 1965 El primer volum comprèn les publicacions dels s XIX i XX classificades temàticament i cronològicament a partir de les diferents etapes polítiques, incloses la guerra civil i la postguerra Inclou també la premsa catalana de més pes ideològic vehiculada en castellà El segon volum recull tots els periòdics i revistes dels Països Catalans classificats per comarques, amb inclusió de la Catalunya del Nord,…

El 1676 professà a l’orde de la Mercè Estudià a Alcalá, es doctorà en teologia a Barcelona Fou tres vegades prior de l’orde a Barcelona, rector de la capella reial, elector i definidor general, consultor i secretari del vicari general seu vacant i provincial d’Aragó El 1706 fou nomenat especulador diplomatarista de l’arxiu reial, després anomenat Arxiu de la Corona d’Aragó catalogà els registres de la cancelleria i els pergamins, feu copiar els pergamins comtals fins a Ramon BerenguerI, ordenà cronològicament les butlles i ordenà alfabèticament els índexs de Josep Claris En plena…

Vida i obra Inicià els estudis de filosofia i de teologia a la Universitat de València i els continuà a la Universitat de Gandia, on obtingué el graduat en filosofia i el doctorat en teologia 1712 Completà la seva formació al Collegi de la Reial Congregació de l’Oratori de Sant Felip Neri de València, on estudià teologia moral Sotsdiaca des del 1715, el 1717 obtingué la rectoria de l’església parroquial de Montcada, a l’Horta de València També fou beneficiat de la catedral i de l’hospital general, de València Fou membre de l’Acadèmia Valenciana, fundada el 25 d’agost de 1742 per iniciativa de…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari Residí a la…

Fill d’ Isidre Molas i Font  i germà de l’historiador i polític Isidre Molas Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on ingressà el 1948, es llicencià en filologia romànica el 1953, i es doctorà el 1958 amb una tesi sobre la poesia del poeta del tombant dels segles XIV i XV Lluís Icard Fou ajudant de la càtedra de literatures romàniques medievals 1953-55 i encarregat de curs de metodologia d’edició crítica de textos 1955-59 de la Universitat de Barcelona Del 1959 al 1961 fou lector de castellà i de català a la Universitat de Liverpool del 1961 al 1972, professor als…