Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Teodor Creus i Corominas
Literatura catalana
Historiador i narrador.
Fou director del “Diario de Villanueva y Geltrú” Escriví nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, que publicà tant en butlletins d’institucions i revistes com en llibre, entre les quals destaquen Santas Creus 1884, El pasado, el presente y el porvenir de Villanueva y Geltrú 1886 i Un golpe de estado hasta aquí desconocido en la historia de Cataluña 1888 Publicà al diari La Renaixença la sèrie d’articles de memorialisme costumista Coses passades quals records s’esborren Barcelona de 1827 a 1847 1881 i Set contalles del temps vell 1893, on recopilà…
Antoni Altadill i Teixidó
Literatura catalana
Novel·lista, dramaturg i publicista en llengua castellana.
Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic Soler el 1862 o d’actualitat El presidiario de Ceuta , 1860 Utilitzà…
Ramon Llàtzer de Dou i de Bassols
Literatura catalana
Jurista, polític i economista.
Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…
Josep Leopold Feu i Palau
Literatura catalana
Crític literari i assagista.
Es llicencià 1857 i doctorà 1869 en dret a la Universitat de Barcelona Fou redactor del Diario de Barcelona , en què publicà una sèrie d’articles sobre escriptors catalans contemporanis, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la “Revista de Cataluña” des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, “La Defensa de la Sociedad” i la “Revista de España” Fou vicepresident de l’Acadèmia de Jurisprudència de Barcelona i membre de la de Bones Lletres Hi publicà Datos y apuntes para la historia de la literatura catalana 1865 i La tradición de los pueblos, literaria, filosófica y…
Gaietà Soler i Perejoan
Literatura catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…
,
Valentí Almirall i Llozer
Literatura catalana
Assagista, narrador i polític.
Vida i obra Provinent de la burgesia comercial, hisendat i baró del Papiol títol que refusà, estudià belles arts i filosofia i es llicencià en dret el 1863 Vinculat al cercle de Frederic Soler, li prologà, amb el pseudònim de Josep Comas i Triadó , el primer recull de Singlots poètics 1867, manifestant el seu romanticisme, del qual evolucionà vers un cert positivisme, i Nits de Lluna 1886 En sintonia amb les idees predominants en aquells ambients, fou antifloralista i propendí a la literatura humorística, com mostra la peça Moisès , de què només es té notícia, i un manifest que se li ha…
Manuel de Lasarte i Rodríguez-Cardoso
Literatura catalana
Novel·lista en llengua castellana, poeta, autor teatral i periodista.
Vida i obra Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, “El Diluvio” Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi “Un Tros de Paper”, “L’Embustero”, 1866, “La Rambla”, que fundà, “La Pubilla”, La Campana de Gràcia i “Lo Xiulet del Carril”, 1881, de Vilanova i…
Josep-Narcís Roca i Farreras
Literatura catalana
Publicista i historiador.
Vida i obra Feu estudis de farmàcia a Barcelona i de medicina a Madrid, on collaboràa “La República Ibérica” A Barcelona, formà part d’una societat de joves estudiants anomenada Tertulia Literaria 1855 després Círculo Instructivo, 1856, en què intervingué, dins un grup minoritari, en defensa de l’ús intern de la llengua catalana, com també en contra de la pena de mort, i, basant-se en↑ Pi i Arimon , sobre història medieval catalana, una època que l’apassionà i en què veié voluntat de llibertat i autogovern Publicà uns estudis històrics de Girona i contribuí, amb Josep Coroleu, a Galería de…
Guillem Forteza i Valentí
Literatura catalana
Poeta i crític literari.
Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado…
Ramon Muns i Serinyà
Literatura catalana
Poeta.
Estudià dret a Cervera Fou secretari de les diputacions de Girona 1824 i Barcelona 1820-22 i de l’Ajuntament de Barcelona 1833, on des del 1848 s’encarregà de l’organització de l’Arxiu Municipal Collaborà a El Constitucional i al Diario de Barcelonal El 1815 fou un dels fundadors de la Societat Filosòfica de Barcelona—n’era secretari el 1817—, i posteriorment fou membre també de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, de la de Bones Lletres —en què el 1841 llegí el poema català La persecució dels porcs , que havia aparegut al Diario de Barcelonal el 1808 i que hom li ha atribuït sense…