Resultats de la cerca

Feu el primer curs de dret Residí uns anys a Madrid, on, alineat amb els republicans federals, fundà El Pueblo i, de tornada a Barcelona, collaborà a La Discusión i a El Estado Catalán de Valentí Almirall Amb la República detingué càrrecs polítics com el de governador civil de Guadalajara i de Múrcia 1873 Conreà la novella de fulletó en l’obra de més èxit, Barcelona y sus misterios 1860-61, i en d’altres com La ambición en la mujer 1865 i Jugar con el corazón 1875-76 escriví La pasión de Jesús 1855 i alguns drames històrics Don Jaime el Conquistador , estrenat el 1861 i parodiat per Frederic…

De família humil, s’ordenà de sacerdot el 1889 Començà collaborant a publicacions de Badalona i a La Veu del Montserrat de Vic, i, actiu polemista integrista, fundà amb Sardà i Salvany El Missatger del Sagrat Cor de Jesús 1893 i dirigí La Tradició Catalana 1893 Seguint el mestratge de Sardà publicà, a més de nombroses obres pietoses, en català, reeditades sovint, Descentralización y regionalismo 1899, Las soluciones prácticas del problema social 1902, La Solidaridad Catalana y la conciencia católica 1907 i La Iglesia separada del estado 1911 Conreà també la literatura catalana…

Estudià dret a Barcelona S’establí a Vilanova i la Geltrú, d’on fou alcalde Dirigí el Diario de Villanueva y Geltrú i presidí l’Ateneu Interessat per l’agricultura, fundà un sindicat de defensa contra la filloxera i un centre preventiu contra les pedregades Publicà nombroses monografies de caràcter històric, la majoria en castellà, especialment al Boletín de la Real Academia de la Historia,  de la qual era membre, i en altres institucions acadèmiques, així com en revistes o en llibre, entre els quals destaquen  Guía del monasterio de Santas Creus  1884 El pasado, el presente y el porvenir de…

Vida i obra Pare de Josep Maria Lasarte Fou redactor 1858-68, codirector i director 1874-81 d’ El Telégrafo a partir del 1879, El Diluvio Obtingué un accèssit a la viola als primers Jocs Florals de Barcelona i en fou secretari el 1861, però més aviat es vinculà al cercle de Valentí Almirall i Frederic Soler presidí 1884-85 el Centre Català, on pronuncià discursos el 1882 i el 1884, i collaborà en la premsa satírica i humorística, en què utilitzà el pseudònim de Pere Pau Pi Un Tros de Paper , L’Embustero , 1866, La Rambla , que fundà, La Pubilla , La Campana de Gràcia i Lo Xiulet del Carril…

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 Afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable, a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma “Diario de Palma”, “El Palmesano”, a la de Barcelona “Revista de Cataluña”, i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid, en què, juntament amb l’obra Algunas observaciones acerca del estado actual…

Llicenciat en dret i doctorat en sociologia per la Universitat de València, fou professor de sociologia de les universitats de València i Alacant Treballà com a expert a la Diputació de València i a la Generalitat Valenciana, on fou cap del Servei d’Investigació i Estudis Sociolingüístics En aquest càrrec, creà la base de dades més completa sobre la situació del valencià, centrada sobretot en la realització d’enquestes sobre l’ús i el coneixement de la llengua Fou collaborador de Serra d’Or , Gorg , Cuadernos para el Diálogo  i El País , entre altres publicacions El seu primer assaig fou  L’…

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Estudià a l’Institut Balear i el 1865 començà la carrera eclesiàstica al seminari de Palma —que hagué de seguir com a extern, atesa la seva condició de xueta— i als de Menorca i València, i el 1872 fou ordenat de sacerdot a Ciutadella Optà per denunciar públicament les actituds hostils i injustes de la societat envers els xuetes i promogué un gran enrenou la polèmica que sostingué amb Miquel Maura i que recollí en el llibre Algo sobre el estado religioso y social de la isla de Mallorca 1877 Per això no aconseguí d’obtenir una canongia de la seu de Mallorca i, finalment, el 1878, hagué d’…

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona 1857, on es doctorà en dret civil i canònic 1865 Fou redactor del Diario de Barcelona  1863-69, en què publicà la notícia biogràfica i crítica de catorze personalitats catalanes, sota el títol genèric de “Galerías de escritores catalanes”, entre les quals hi havia les de Jaume Balmes i Urpià, Pau Piferrer i Fàbregas, Ramon Martí i d’Eixalà, Jaume Tió i Noè i Josep Sol i Padrís, i collaborà amb temes de filosofia i economia a la Revista de Cataluña  des d’on s’oposà a la centralització de la vida científica, La Defensa de la…