Resultats de la cerca

Vida Fill d’una família menestral, patí la pèrdua prematura del pare i, després del trasllat a Barcelona, passà una època de dificultats econòmiques Format a la Facultat de Lletres de la Universitat de Barcelona 1927-30, hi rebé la influència decisiva de l’historiador i arxiver Antonio de la Torre y del Cerro, que l’orientà en les seves primeres recerques i l’inicià en el treball d’arxiu Fruit d’aquesta influència fou la seva tesi doctoral sobre l’acció del rei Ferran II al municipi de Barcelona, que llegí el febrer del 1936 Durant la Segona República, inicià la seva promoció professional…

Estudià a la universitat Lumière-Lió 2, on es va doctorar amb La prose narrative catalane chez les jeunes romanciers nés après la guerre civile 1968-1975 1989, i on ensenya des del 1992 i n’és catedràtica 2002 Especialitzada en la literatura espanyola del segle d’or i en la novella catalana contemporània, ha estudiat l’obra de Terenci Moix i ha traduït al francès 2003 la novella El bastió de la llibertat , d’Antoni-Lluc Ferrer

Graduat a Lió l’any 1931, feu carrera de metge militar i arribà a general S’especialitzà en radiologia i fou cap de servei de l’hospital Robert Picqué de Bordeus fins el 1956, any en què passà al ministeri de la Defensa Nacional a París Aprofundí els estudis en el camp de la medicina nuclear, fou director del centre d’investigació dels serveis sanitaris de l’exèrcit 1961 i responsable de les mesures de protecció humana enfront de les radiacions en les proves nuclears franceses Conreà la poesia catalana i publicà, amb el pseudònim Joan la Cella , un recull de poemes en edició…

Estudià a la universitat de Lió i es doctorà a la Sorbona amb la tesi d’Estat Les mouvements d’avant-garde entre Barcelone et Madrid, 1929-1936 Esthétique et Idéologie 1992 Ensenyà a l’Escola Normal Superior de Saint-Cloud i Fontenay-aux-roses 1973-93 i a la universitat de la Sorbona 1984-92, i ha estat catedràtica de literatura contemporània a la universitat de París VIII Vincennes à Saint-Denis 1992-2003, d’on és catedràtica emèrita Ha traduït al francès J Brossa, JV Foix, X Moret, Perejaume, J Perucho, MM Roca i F Trabal Ha estat administradora del Centre d’Estudis Catalans de…

Fou fundador del Casal Català de París 1902 i animador de les relacions literàries catalanooccitanes durant els anys vint Exercí diversos càrrecs polítics durant els anys de la República com a president de la Federació Republicanosocialista de l’Empordà i cònsol de la República Espanyola a Lió i a Perpinyà S’exilià el 1939 Collaborà a Joventut , Illustració Llevantina , L’Autonomista  i l’ Empordà Federal  Publicà els llibres de narracions Tragèdies de veïnat 1923, Besllums 1923, La fi de Don Joan 1929 i Contes de la viu-viu i de la xiu-xiu 1936 És autor de dues novelles — La…

Vida i obra Cursà filologia romànica a la universitat de Lió Ordenat de sacerdot el 1925, el 1929 s’installà a Sabadell, on fou organista i mestre de capella, a més de professor de religió i moral Autor d’articles collaborà a “La Paraula Cristiana” i a La Veu de Catalunya , assaigs, sermons, proses literàries, nadales i música religiosa, destacà sobretot com a poeta Els seus primers reculls en vers foren Balades i cançons 1931 i Horitzons i rutes 1936 Poetitzà en francès la seva experiència durant la guerra civil a L’enfer sur la terre Avinyó 1939 El recull Rosa mística 1942 fou…

Vida i obra Fill d’una família de mercaders, estudià lleis i cànons, teologia, llengües, matemàtiques i altres disciplines, sempre a València Rebé ordes menors i un benefici a la catedral D’esperit lliure, atacà l’estil retòric de la predicació, la superficialitat d’algunes pràctiques religioses i no s’estigué d’acusar de sàtrapes els inquisidors Amic de Pere Joan Nunyes i de Gaspar de Centelles , sostingué amb aquest darrer una correspondència, entre el 1554 i el 1562, en castellà amb expressions colloquials en català i llatí, informant-lo de les novetats bibliogràfiques de París i Basilea i…

Encara que és inspirat en un apòleg oriental, el seu estil és molt més àgil que el del text filosòfic àrab Està escrita en forma de diàleg Exposa les dinou raons segons les quals es demostra la superioritat de l’home sobre els animals, i la refutació de totes dinou per l’ase, excepte la darrera, basada en l’encarnació humana del Fill de Déu Malgrat ésser encara situada dins una òptica fonamentalment cristiana, l’obra presenta un fort to antimonàstic, especialment contra franciscans i dominicans, i un caràcter satíric i burlesc L’original català, imprès a Barcelona el 1509 amb el títol de…

Prescindeix del mecanisme logicomatemàtic d’aquesta i el substitueix per la metàfora de l’ arbre amb les seves parts, a les quals atribueix una significació simbòlica L’obra conté una exposició de tots els coneixements humans, tant els de l’ordre natural com els de l’ordre sobrenatural, acoblats en una estreta síntesi filosoficoteològica a l’entorn de tres temes cabdals món, home i Déu És dividida en setze parts, cada una de les quals adopta també el nom d’ arbre i n’exposa el simbolisme en set subdivisions arrels, tronc, branques, rams, fulles, flors i fruits En una configuració ascendent,…

Vida i obra Després d’estudiar gramàtica i filosofia a València i jurisprudència a Salamanca, es doctorà a la Universitat de València 1638 Exercí l’advocacia, i el 1646 Felip IV el nomenà assessor criminal de la governació de València un any després, passà a ser advocat fiscal de la Reial Audiència, on ascendí, el 1649, a jutge de la sala del crim i, el 1652, a jutge civil El 1650 rebé l’hàbit de cavaller de l’orde de Montesa El 1659 passà a Madrid, com a alcalde de casa i cort, el 1668 fou conseller d’Índies i el 1671 passà a regent del Consell d’Aragó És, per tant, un exemple destacat del…