Resultats de la cerca

Fou especialista en història de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Museu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del segle XIX i del Modernisme a L’art català 1958 És autor de les novelles La llum i l’ombra 1931, que incorpora una llarga transcripció de la novella Memòries d’un home…

Estudià dret a Cervera i Osca Collaborà a El Vapor , Diario de Barcelona  i El Guardia Nacional Des del 1839 excellí com a orador forense, a la vegada que s’iniciava com a poeta en català amb el pseudònim Lo Pastor de Sobrerroca Collaborà a La Antorcha Manresana  i La Luz Inclòs a Los trobadors nous 1858 i Los trobadors moderns 1859, fou adjunt 1859 i president 1861 dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l’ABLB 1862 Bibliografia Solà de Andrés, X 1997 “Salvador Estrada i Ribas i Lluís G Pons i Fuster Dades a l’entorn de dos poetes romàntics 1196 oblidats”, dins Jorba, Manuel Tayadella…

En acabar els estudis a l’École des Chartes de París, el 1874, entrà a la Bibliothèque Nationale i hi catalogà manuscrits Més endavant ensenyà literatures estrangeres a Alger i al Collège de France Des del 1885 fou secretari tresorer de l’École des Chartes fins el 1907 Fou també director adjunt i director d’estudis de l’École Practique des Hautes Études Molt influent entre els hispanistes francesos, publicà un gran nombre de treballs sobre llengua i literatura catalana i castellana, i mantingué relació epistolar i personal, entre altres filòlegs i erudits, amb Manuel Milà i…

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Llicenciat en història moderna i contemporània per la Universitat de Barcelona 1972 i doctor en filologia catalana per la Universitat de les Illes Balears amb la tesi Literatura postmoderna L’obra narrativa de Quim Monzó 1989, ha estat professor de llengua i literatura angleses i catalanes en diferents centres de Badalona, i catedràtic de llengua i literatura castellanes a l’IES Mossèn Alcover de Manacor En 1995-2002 visqué als Estats Units, on fou professor de llengua i literatura castellanes a l’Escola Internacional de les Nacions Unides Militant del Partit Socialista de Mallorca PSM, en…

S’inicià amb els reculls poètics  Abandonada ment 1977 i De l’home quan no hi veu 1980, de to intimista i amorós, rics en imatges Ambdós anuncien un procés de depuració intellectual i l’acostaren a la poesia de Yeats i Graves, o de Vinyoli Posteriorment, publicà Memòria del cos 1980, premi Miquel de Palol 1979, Els dies antics 1982, El darrer sol 1985 i Palau d’hivern 1987 El 1984 guanyà l’englantina d’or i el 1992 la flor natural als Jocs Florals de Barcelona  Cofundador i codirector de l’editorial Columna 1985-99 i de la discogràfica Columna Música 1997-2000, collaborà com a…

Estudià al seminari de Vic i, entre el 1908 i el 1912, a les universitats de Halle i Zúric, on fou deixeble de Jules Gilliéron i s’especialitzà en dialectologia i geografia lingüística Es doctorà amb la tesi La frontera catalano-aragonesa 1914 Des del 1913 s’integrà a les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, on fou un dels impulsors del Butlletí de Dialectologia Catalana  1913-36 i membre adjunt de la Secció Filològica 1921-28 També fou membre de la Societat de Lingüística Romànica Des de l’IEC, emprengué la publicació de l’ Atlas lingüístic de Catalunya 1923-24 i la…

Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor…

Vida i obra Acabà els estudis d’enginyer tèxtil a l’Escola Industrial de Terrassa el 1925 i exercí la seva professió en diverses empreses tèxtils 1928-69 Aviat inicià la seva activitat d’historiador sota el mestratge de Jordi Rubió i Ferran Soldevila, dels quals fou alumne 1925-27 als Estudis Universitaris Catalans Després de la guerra civil, amb Ramon Aramon 1942 reorganitzà els EUC i tornà a les classes de Jordi Rubió 1942-45 i de Ferran Soldevila 1944-48 El 1943 fundà, també amb Ramon Aramon, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans refet l’any…