Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de Josep Finestres , del qual escriví un elogi, el 1777 Doctorat el 1765, el 1770 era professor ajudant de dret canònic, però tornà a Barcelona per ajudar el seu germà Ignasi, assessor jurídic de la Junta de Comerç Tanmateix, tornà una altra vegada a Cervera 1776 com a catedràtic de decretals i de dret civil Fou ordenat el 1795 La seva obra principal és Instituciones del derecho público general de España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado en nou volums, acabada el 1793, però…

Vida i obra Utilitzà els pseudònims Quintus Moderatus Censorinus i Mateu Massanet El 1733 ingressà a la Companyia de Jesús, on professà el 1748, i ensenyà humanitats, retòrica, filosofia i teologia en diversos collegis de l’orde El 1742, i durant sis anys, ocupà la càtedra de filosofia suarista de la Universitat de Cervera i establí una profunda amistat amb l’humanista Josep Finestres Fou un dels primers que qüestionà l’escolasticisme a Catalunya i un dels impulsors de la reforma de la filosofia a Cervera Passà després al rectorat del Collegi de Barcelona, on collaborà amb el bisbe Asensi…

Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, que constava de quaranta-tres poemes i un pròleg, s’havia anat construint en un llarg procés de metamorfosi El presentà en dues parts, i, en la primera, s’ocupà de la figura del sant, mentre que dedicà els poemes de la segona part a santa Clara i al món franciscà L’estructura amb què Verdaguer armà el volum franciscà li permeté barrejar, sense problemes interns, poemes escrits en tres moments diferents de la seva vida d’una banda, la composició “Sant Francesc s’hi moria”, del 1869 publicat el 1874, quatre poemes més escrits amb motiu del setè centenari…

Vida i obra D’origen humil, estudià al Seminari de Vic i al Reial Collegi de Sant Carles, agregat a la Universitat de Cervera, on es llicencià 1833 i es doctorà en teologia 1835 Fou ordenat de sacerdot a Vic 1834, on ensenyà matemàtiques i s’interessà per la literatura Durant la seva estada a Barcelona 1841-44, orientà les seves preferències cap a l’apologètica i la sociologia la primera, desenvolupada en opuscles i en llibres sistemàtics i, la segona, en articles i assaigs publicats en les revistes barcelonines  La Religión ,  La Civilización  1841-43 —fundada per ell en collaboració amb J…

Vida i obra Habità durant la seva infantesa a Girona i després a Barcelona, on fou testimoni del Corpus de Sang 1640 Algun temps després ingressà en l’orde dels mínims i residí al convent de Girona d’aquest orde des del 1663 El 1667 era vicari corrector en aquest convent més tard fou provincial dels mínims i examinador sinodal dels bisbats de Girona i Barcelona i del priorat de Santa Maria de Meià Entre el 1670 i el 1673 s’installà a Madrid i en aquest darrer any obtingué el títol de cronista reial per a la Corona d’Aragó El 1677 residia en el convent dels mínims de Barcelona Durant els…

Vida i obra Fill d’un obrer qualificat que treballava a la Companyia del Nord, es traslladà a Lleida amb la seva família, on cursà el batxillerat i estrenà, amb una colla d’amics, la seva primera obra, La fuerza del orgullo 1886 L’any 1888 tornà a Sant Andreu i s’interessà pels problemes dels obrers Estudià pintura i es relacionà amb joves artistes plàstics com ara Ricard Canals, Isidre Nonell i Adrià Gual Durant un any i mig treballà al taller d’escenògraf de Fèlix Urgellés Les obres teatrals d’aquesta etapa foren escrites majoritàriament en vers i adreçades a les societats dramàtiques del…

Estudià magisteri a Tarragona i a Barcelona, on fundà i dirigí l’Associació d’Estudiants Normalistes Exercí de mestre a l’Escola Horaciana i en diverses escoles dels ateneus obrers Inicià l’activitat política en les joventuts de la Unió Federal Nacionalista Republicana, i collaborà a El Baix Penedès  1906-12 i a El Poble Català fins a la crisi provocada pel pacte de Sant Gervasi 1911-març del 1914 S’orientà cap al socialisme, i milità, amb intermitències, en la Federació Socialista Catalana del PSOE 1913-19, on defensà el nacionalisme català des de les pàgines de La Justicia Social 1913-14,…

És una narració dels fets més importants de la vida del rei, escrita en plural de primera persona apareix, doncs, com una autobiografia, que conté, tanmateix, una lliçó adreçada als seus descendents i familiars que confirma l’obra del rei com a fundadora del nou estat de Corbeil, i atenua la projecció ultrapirinenca mentre reivindica la seva figura en el conjunt hispànic Comprèn des de l’engendrament del rei 1207 fins a la seva mort 1276, amb alguns antecedents corresponents als regnats d’ Alfons I d’Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó des del 1174 Respecte a si cal considerar-la obra autèntica…

L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…