Resultats de la cerca

Feu estudis eclesiàstics, que abandonà, al seminari de Vic Treballà de corrector d’impremta Fou membre del Círcol Literari de Vic, collaborà a La Veu del Montserrat i formà part del consell de redacció de La Veu de Catalunya El 1903 dirigí La Barretina Impulsà el teatre catòlic amb el conreu de gèneres com els pastorets Los pastorets nous , 1895 i el teatre hagiogràfic Les glòries de sant Eudald , 1900, i amb un gran nombre de drames històrics entre els quals cal citar D Miquel de Clariana , 1885 Misèries humanes , 1886 Víctima del maçonisme , 1888 Fruits anàrquics , 1892 La gent de…

Era germà de Francesc Palanca i Roca Fou soci actiu de Lo Rat Penat i obtingué nombrosos premis als seus Jocs Florals D’entre la seva producció poètica cal destacar Amor filial 1894, Ceptre i llorer , L’entrada de la murta , La festa de sant Dionís , La caritat , La festa de la patrona i La partida de pilota Per al teatre escriví la sarsuela Mala lluna i les comèdies La rodada , Lo que és de Déu , De la mort a la vida 1894 i Noblesa obliga 1899

Es formà a l’Escolania de Montserrat amb el pare Boada i el pare Palau Quan aquest abandonà el monestir durant el període desamortitzador el seguí a Granollers, i amb ell estudià piano, violí, composició i orgue Malgrat que estudià advocacia a Barcelona, durant tota la seva vida es dedicà a la música Fou organista de l’església parroquial de Caldes de Montbui Collaborà amb Josep Anselm Clavé en l’organització de cors populars i fundà, a Caldes, l’Euterpe Caldense, entitat per a la qual compongué diferents peces corals Aquestes obres seves foren molt ben acollides i conegudes per les societats…

Vida i obra Membre del partit federal, fou alcalde de Girona i diputat a Corts Després fou funcionari de la Diputació de Barcelona Presidí la Unió Catalanista 1895 i l’Associació Catalana d’Excursions Científiques, i fou membre de l’ABLB Intervingué en la fundació de La Jove Catalunya 1868 i collaborà en molts periòdics de l’època, especialment a La Renaixença , Lo Gai Saber , La Illustració Catalana i La Tomasa Fou mestre en gai saber 1890, mantenidor diverses vegades i president 1904 i 1912 dels Jocs Florals de Barcelona i del Certamen literari d’Olot 1891 Preocupat per la difusió de la…

Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a fra Miquel Comalada , del monestir de la Vall d’Hebron Barcelona de l’orde de sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora el pròleg escrit per a l’original més extens i que és d’autor diferent del del cos del relat Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial…

Desenvolupament enciclopèdic Estructurat en tres parts, indicades pel subtítol “Llegendari, cançons, odes”, consta de quaranta poemes breus i d’un poema èpic, Llegenda de Montserrat , format per tretze cants, que conta la llegenda de fra Garí Verdaguer recull en l’aplec gairebé tota la producció de tema montserratí la publicada arran de les festes del suposat millenari de la troballa de la imatge de la Mare de Déu 1880, com a culminació d’una gran campanya religiosa i patriòtica en la qual tingué un paper molt rellevant com a poeta i ideòleg Cançons de Montserrat i Llegenda de…

Dirigí la publicació Feminal 1907-17 i collaborà com a periodista en revistes i diaris com  Joventut —des d’on, amb el pseudònim de Xènia , polemitzà amb Ors—, Or i Grana i a “Pàgina Femenina” de La Veu de Catalunya 1927-32 Pronuncià diverses conferències sobre la cultura i els drets de la dona recollides a Cultura femenina, estudi i orientacions 1910 Fundà 1913 i dirigí La Llar, primera residència per a professores i estudiantes, i tingué una actuació destacada —especialment com a conferenciant— en la defensa del millorament i la modernització de l’ensenyament de les dones El 1915 impulsà i…

Desenvolupament enciclopèdic Relata, en quatre parts, una gran aventura, un viatge que dona sentit a l’existència de Tomàs Safont, el protagonista, jove enginyer industrial ociós, les aficions del qual són la lectura, l’esport, les dames i la història Tot això discretament adobat com una història d’amor, en què l’espectacular vídua Eveline Nikopoulos a la fi és desplaçada, en el cor del protagonista, per la més discreta i submisa Blanca de Salona / Rosaura L’autor juga amb el temps i l’espai, i els transforma per contrastar l’obscur present de Catalunya amb la seva passada esplendor Així, el…

Becari de l’Escola de Mestres Joan Bardina 1907-09, que influí d’una manera decisiva en la seva concepció del magisteri, continuà la seva formació a les escoles de l’antic districte cinquè barceloní 1909, a les escoles de la Sagrada Família 1910-11 i a l’ Escola Vallparadís 1912-13 —on entrà en contacte amb Alexandre Galí—, fins a la seva titulació, el 1916 Assajà el mètode Montessori a les escoles de la Casa de Caritat 1915-17 Inculcà als infants l’hàbit de la reflexió personal des d’una perspectiva cívica, moral i religiosa, i donà un ensenyament viu de la realitat mitjançant el treball…

Fill del pintor Joan Roig i Soler Es llicencià a Barcelona 1904 i exercí durant quinze anys a la Casa de Maternitat de Barcelona S’hi especialitzà en pediatria i tocologia i amplià estudis a París i Berlín Presidí la Federació Escolar Catalana Fundà amb Caritat Giraudier 1920 la Lluita contra la Mortalitat Infantil, que establí a Barcelona una xarxa de dispensaris de puericultura A més d’un centenar de treballs sobre obstetrícia, pediatria i puericultura, publicà Trastorns intestinals dels infants 1928 i Nocions de puericultura 1922, del qual es feren vuit edicions Escriptor…