Resultats de la cerca

Entrat a la Companyia de Jesús 1545, es doctorà en teologia a Alcalá de Henares i fou rector del collegi de València El 1567 es retirà a la cartoixa de Portaceli, però, cridat pel general dels jesuïtes Francesc de Borja, anà a Roma El 1570, tanmateix, professà a la cartoixa d’Escaladei Fou successivament prior de Portaceli 1574, d’Escaladei 1575 i 1584-86, on introduí una impremta, d’El Paular 1576, de la cartoixa de Nàpols 1579 i de la de Milà 1571-84 Fou visitador apostòlic per a la reforma de la congregació claustral benedictina 1587 i dels canonges regulars de sant Agustí a Catalunya-…

Desenvolupament enciclopèdic Està planejada en tretze llibres, en els quals es proposa«declarar què és vida cristiana» i contenir «tot lo fonament de cristianisme», tasca empresa sota l’estímul reial i a demanda dels consellers de la ciutat de Barcelona i «d’altres devots e honorables ciutadans» En realitzà solament els llibres Primer, Segon, Terç i Dotzè En el Primer , escrit entre el 1379 i el 1381, procurà d’enumerar en 381 capítols les creences i les pràctiques de la religió cristiana i de comparar-les amb les dels pagans i els heretges El 1383 n’escriví el Segon per aclarir…

Vida i obra Net de l’humanista Martí de Viciana , membre de la noblesa, a qui s’atribueix la traducció de textos clàssics d’Aretino i de Sèneca, exercí el càrrec de pontantveus de general de la governació de la Plana Segons alguns historiadors, Rafael Martí de Viciana fou titulat doctor en ambdós drets, circumstància que no apareix documentada en els llibres d’actes de l’Estudi General de València Probablement realitzà algun curs de lleis abans de l’esclat de la Germania tanmateix, durant l’època foral la graduació en dret no era obligatòria per a exercir la professió de notari…

Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…

Fill segon de Pere el Cerimoniós  i d’ Elionor de Sicília , rebé del seu pare els títols de comte de Besalú, senescal de Catalunya 1368 i comte de Xèrica 1372, i des del 1378 afegí el càrrec de lloctinent del seu pare a València El 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna , hereva del comtat de Luna i de la senyoria de Sogorb, matrimoni que ja havia estat concertat el 1361 De llurs quatre fills, Martí , Jaume, Joan i Margarida, només el primer superà la infantesa Hereu de la mare, la succeí en els seus drets a la corona siciliana, als quals uní els del seu pare, que els hi cedí el 1380 Per…