Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Marc Antoni de Camós i de Requesens
Literatura catalana
Escriptor.
D’estament noble, cosí de Lluís de Requesens, governador dels Països Baixos Capità d’Esglésies, a Sardenya, féu una detallada descripció de les costes de l’illa i de les seves possibilitats de defensa 1572 El 1582, morts la muller i els fills, prengué l’hàbit de sant Agustí a Roma i tornà a Barcelona amb una bona biblioteca aplegada a Itàlia Graduat en teologia 1588, el 1600 esdevingué prior del convent de Barcelona i visitador de la província de Catalunya Anà a Roma, on aconseguí un breu que disposava que el nomenament de provincial per a les províncies de Catalunya, Aragó i…
,
Antoni Ribera i Jordà

Antoni Ribera Jordà
CRIS
Astronomia
Submarinisme
Geografia
Literatura catalana
Submarinista, escriptor i investigador.
Pioner de les activitats subaquàtiques a Catalunya, fou un dels fundadors del Centre de Recuperació i d’Investigacions Submarines CRIS de Barcelona 1953 i instructor de la Federació Espanyola d’Activitats Subaquàtiques El 1953 traduí al castellà el llibre de Jacques Cousteau El mundo del silencio , que contribuí a la popularització de l’escafandrisme Publicà diverses obres de divulgació sobre submarinisme, com Els homes peixos 1954, Guía submarina de la Costa Brava 1956, el manual de submarinisme Cómo se efectúan las exploraciones submarinas Técnica de escafandra autónoma 1960 …
, ,
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Josep Aparici i Fins
Geografia
Història
Home de negocis, funcionari reial i geògraf, conegut erròniament com a Josep Aparici i Mercader.
Vida i obra Matriculat com a mercader de la ciutat de Barcelona 1692 Fou membre de l’Acadèmia dels Desconfiats Des del 1688 fins al 1700 serví Carles II com a ajudant de tresorer i s’ocupà també de l’organització i el proveïment dels exèrcits que lluitaren contra França Gràcies a la influència reial aconseguí ser elegit conseller quart de Barcelona el 1699 Serví després la dinastia borbònica i intervingué eficaçment en el repartiment del donatiu de les Corts del Principat del 1701 En els seus escrits de geografia i economia aspirà a un perfeccionament de la gestió financera dels organismes…
, ,
Llibre de memòries
Historiografia catalana
Annals de la ciutat de València que abracen el període del 1308 al 1644, obra de diversos autors, també coneguda amb el nom de Fastos valentinos.
El títol complet és Llibre de memòries de diversos successos e fets memorables e de coses senyalades de la ciutat e Regne de València El primer redactor és un autor anònim que hi escriví fins el 1488 Continuaren el dietari el cavaller Francesc Joan 1488-1535, Francesc Marc 1535-1616, funcionari de l’administració municipal, i Joan Lluc Ivars 1616-44, també funcionari, que morí el 21 de juliol de 1644, per la qual cosa, la darrera notícia consignada en el llibre data del 14 de maig de 1644 L’estil és lacònic, i l’edició més moderna que se’n conserva –feta sobre la base de la còpia de l’Arxiu…
, ,
Joaquim Aierdi
Historiografia catalana
Literatura catalana
Memorialista, dietarista i prevere beneficiat de la seu de València.
Fill d’una família d’origen basc, el seu avi s’establí a València a partir del 1561 i exercí l’ofici de velluter, i el seu pare, de nom Vicent, també comercià amb la seda i el 1609 fou admès com a familiar del Sant Ofici Fruit d’una unió illegítima nasqué Joaquim, legitimat, com dues germanes seves, en les Corts del 1626 Vicent Aierdi s’esforçà per afermar el seu estatus de noble, i ho aconseguí amb un privilegi atorgat el 1623 per Felip III Joaquim Aierdi fou ordenat de sacerdot el 1638, i des del 1633 anà acumulant nombrosos benifets eclesiàstics, cosa que, juntament amb diverses herències…
,
L’Atlàntida
Literatura
Poema èpic en deu cants, una introducció i un epíleg, de Jacint Verdaguer.
Gènesi, acollida i edicions en vida de l'autor Inspirat pel mite de l’enfonsament de l’Atlàntida de Plató, el mateix Verdaguer dona les fonts que, ja de molt jove, influïren en la concepció de la L’Atlàntida la contemplació dels fenòmens de la natura, un capítol del tractat De la diferencia entre lo temporal i lo eterno 1640 del jesuïta Juan Eusebio Nieremberg i els relats històrics trets de la tradició oral o de les antigues cròniques, entre les quals la de Jeroni Pujades En concebé la primera idea abans del 1865 i durant el bienni 1865-67 començà la redacció del poema Colom , del qual la…
,
Jeroni Sòria i Langlés
Historiografia catalana
Literatura catalana
Dietarista i comerciant.
Vida i obra Les dades biogràfiques sobre aquest comerciant es coneixen bàsicament per les referències que el mateix autor en dona en el seu dietari Era fill del genovès Simó de Sori i de la seva esposa Margarida Langlés El cognom Sori es convertí en Sòria per la pronunciació valenciana Enriquit pels seus negocis com a “botiguer de draps”, es relacionà amb persones distingides de la ciutat i arribà a emparentar amb la noblesa valenciana Després de morir la seva primera muller, Isabel Goçalvo, es casà en segones núpcies amb Isabel Çaburgada, filla del cavaller Joan Çaburgada, jurat en cap de…
,
Crònica de Pere el Cerimoniós
Obra que feu escriure en part Pere III de Catalunya-Aragó mogut per l’exemple de Jaume I i per la necessitat o desig de justificar la seva política tortuosa.
L’obra Aspectes generals, gènesi, estil i versions És la menys extensa i la més tardana de les quatre grans cròniques catalanes i sembla ésser una supervivència del gènere de cròniques populars a què pertany Tot hi és més premeditat i menys espontani, l’empenta vital hi és més poc poderosa, i àdhuc el llenguatge no hi és tan ric ni tan mestrívol el seu domini En valorar-ne la informació cal tenir present la intenció que en guià la redacció Pere el Cerimoniós demostrà un gran interès per la història i fou promotor de diverses obres històriques, a més de la seva crònica pròpia el rei…
,