Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià
Literatura catalana
Diccionari conegut habitualment com a Diccionari quintilingüe, publicat en dos volums, datats el 1839, per una Societat de catalans formada per Salvador Estrada, Antoni Matamala, Joan Cortada i Lluís Bordas.
Fou publicat en plecs, el primer dels quals fou anunciat al Diario de Barcelonal a l’abril del 1839 Cada entrada porta una indicació gramatical, la definició en llengua catalana i la correspondència en les altres quatre llengües Utilitzà el Diccionario de la lengua castellana de la Real Academia Española per a les definicions i el de Magí Ferrer, del 1836, per a l’ortografia Al pròleg, s’hi assenyala que s’hi incorpora la llengua francesa per les relacions industrials catalanofranceses i la italiana per la passió existent per l’òpera Per altra banda, se’n justifica la publicació…
Ignasi Ramon Miró i Manent
Educació
Literatura catalana
Mestre i poeta.
Exercí de mestre a Manresa i a Barcelona, on, el 1860, fou secretari de la Junta d’Instrucció Pública i el 1869 fundà i dirigí un collegi 1869 Dirigí El Monitor de Primera Enseñanza i la revista d’interès literari La Antorcha Manresana 1857-60, des d’on contribuí a impulsar la creació d’una biblioteca pública i on inserí poemes i articles, un dels quals en suport dels Jocs Florals de Barcelona Publicà nombrosos manuals d’urbanitat, que tingueren una gran difusió Publicà una extensa Relació poètica de la solemníssima festa que per a celebrar la definició dogmàtica de la…
,
Felip Bertran i d’Amat
Historiografia
Dret
Jurisconsult i historiador.
Fill de Josep Bertran i Ros i pare del polític Josep Bertran i Musitu Jurista format en l’escola historicista, presidí l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació 1870-71, la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País 1902-03 i l’Acadèmia de Bones Lletres 1907-11 També collaborà en la premsa conservadora i es vinculà a l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Feu dictàmens i diverses obres en defensa del dret civil català, com a principal element de definició i de pervivència del caràcter del país És de destacar el discurs pronunciat a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona…
,
August Rafanell i Vall-llosera
Literatura
Historiador de la llengua.
Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una distinció per a la Promoció de la…
,
Bernat Serradell
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Atestat des del 1395, pertanyia a la menestralia ciutadana era corder d’ofici, però assolí una folgada situació econòmica La seva única obra literària conservada, Testament , en 1473 versos de codolada, és datada el 1419 Es divideix en dues parts de diferent caràcter, encara que ofereixen unitat A la primera, de clar contingut humorístic, l’autor-protagonista, que apareix amb el seu autèntic nom de Bernat Serradell, emmalalteix, es confessa i fa testament, mentre la seva muller és empaitada per un framenor, que després és empresonat pel bisbe La segona constitueix una visió d’…
,
Pere Labèrnia i Esteller
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Gramàtica
Lexicògraf, gramàtic i humanista.
Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…
,
Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982
Literatura catalana
Dietaris de Pere Gimferrer, publicats el 1980 i el 1982.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància…
Joaquim Santasusagna i Vallès
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, excursionista i polític.
Vida i obra Signà part dels seus articles amb el pseudònim de Jeroni Prat De formació autodidàctica, treballà en una entitat bancària Fou vocal de la Joventut Nacionalista de la Lliga Regionalista, fins que, en fundar-se Acció Catalana, s’afilià al nou partit Posteriorment, amb la creació d’Estat Català, fracassà en l’intent de constituir un escamot a Reus El 1930 s’acostà de nou a Acció Catalana, sense afiliar-s’hi, i el mateix feu el 1936 amb Estat Català Fou redactor de la Revista del Centre de Lectura , en una de les etapes més brillants 1926-34 Entre el 1930 i el 1936 redactà la majoria…
, , ,
Les primaveres i les tardors
Literatura catalana
Novel·la de Baltasar Porcel, publicada l’any 1986.
Representa el retorn al mite d’Andratx com a mitificació de l’experiència de maduresa de l’escriptor i de retrobament amb ell mateix després d’haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord L’argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s’acaba a l’alba de l’endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l’espai interior de la casa presidit per la llar La fosca de la nit afavoreix…
Josep Lleonart i Maragall
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, crític literari i traductor.
Vida i obra Estudià comerç a Suïssa i a Alemanya, on es formà literàriament Era nebot de Joan Maragall , el qual l’encoratjà vers la poesia Conreà el gènere, des d’un doble vessant D’una banda, s’hi entreveu la influència del romanticisme alemany especialment de Goethe en poemes de to narratiu, tal com exemplifiquen Elegies germàniques 1910 o Tres poemes 1920 De l’altra, s’hi adverteix la impressió lírica i el ritme maragallià, sobretot a La merla i altres cants 1914, 2a ed revisada 1937 Tant en un cas com en l’altre s’adverteix un component vitalista i, en definitiva, la influència del…
,