Resultats de la cerca

Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’edició d’A Marc…

Estudià a les universitats de Nàpols, Florència i Roma i es doctorà el 1948 per la Universitat de Gènova Professor a les universitats de Puerto Rico i Columbia, fou catedràtic a les universitats de Bari, Nàpols, Roma-La Sapienza i Roma III Publicà Gli insegnamenti di cortesia in lingua d’oc e d’oïl 1953 i les edicions crítiques del Reggimento e costumi di donna de F da Barberino 1957, del Lazarillo de Manzanares con otras cinco novelas 1974 i de Carriaggio di Nîmes 1969 Especialitzat en literatura catalana, reuní diversos treballs als Studi di filologia catalana 1963, Saggi iberici 1974 i…

Visqué a Barcelona fins a 13 anys Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia El 1942 fou ordenat de sacerdot A Torí 1946 fundà l’Associazione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina ARCSAL, editora de la revista Quaderni iberoamericani , atenta a qüestions relacionades amb la cultura catalana Sobre literatura catalana publicà, a partir del 1934, nombrosos estudis, sobretot de temes lullians i medievals, com La poesia di Raimundo Llull el 1934 a la revista “Vita e Pensiero” i Testimonianze di spiritualità…

Entrà a la Companyia de Jesús 1766 i l’any següent s’exilià a Bolonya arran de l’expulsió decretada per Carles III 1767, tot i que entre el 1798 i el 1801 tornà a València Residí a Ferrara i a Bolonya Escriví Saggio apologetico degli storici e conquistatori spagnuoli dell’America Parma 1804, on defensà la tasca dels espanyols a Hispanoamèrica Ricerche storico-apologetiche sulla prigionia e morte del Principe D Carlo, Figliolo de Filipo secondo Re di Spagna 1815 i  Storia d’un filosofo disingannato Venècia 1815, en reacció contra el que considerà els excessos de la Revolució…

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat La Sapienza de Roma Fou soci fundador i vicepresident 1978-85 de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, i soci fundador 1970 i president 1988-94 de l’ Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes L’any 1982 organitzà el Sisè Colloqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes celebrat a Roma Dirigí les colleccions filològiques Romanica Vulgaria i Quaderni di Romanica Vulgaria  1979 Investigà especialment sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i…

Vida Advocat de professió, el 1836 participà en les guerres carlines en el bàndol liberal Home d’inquietuds culturals, pertangué a la Societat Arqueològica Tarraconense i collaborà en la premsa de l’època amb articles polítics i literaris La seva obra poètica, que s’inscriu en el Romanticisme, és en castellà, català i italià, i és recollida en els textos I miei solazzi 1882 i Ecos de mi lira 1888 Marià Obiols compongué cançons a partir d’alguns dels seus poemes en italià, a més de l’òpera Editta di Belcourt 1873, segons un llibret que Francesc Fors escriví per a ell Fors feu una segona…

Vida i obra Militar de professió, participà en la Primera Guerra Mundial Ingressà a l’Istituto Geografico Militare de Florència Durant la guerra d’Etiòpia 1935-36 organitzà la policia colonial, i ascendí a general el 1940 A la Segona Guerra Mundial prengué part en les campanyes de Líbia i de Tunísia Des del 1945 residí a l’Alguer, on impulsà la vida cultural i les relacions amb els altres països catalans Fou fundador i president del Centre d’Estudis Algueresos Collaborà en revistes italianes i catalanes Estudià els arxius relacionats amb l’Alguer Le antiche fortificazzioni di Alghero Càller…

Vida La seva formació s’inicià a València, al collegi de nobles regit pels jesuïtes, i posteriorment estudià matemàtiques, filosofia i música a la Universitat de Salamanca Ingressà en la Companyia el 1745 professà el 1763 La seva tasca docent començà en el camp de la retòrica, les matemàtiques i la geometria El 1763 fou nomenat professor de matemàtiques i director tècnic de l’Escola d’Artilleria de Segòvia  A la primavera del 1767, arran de l’ordre d’expulsió dels jesuïtes de la Península, es traslladà a Roma, i se secularitzà aquell mateix any Durant el seu sojorn romà gaudí d’…

Vida i obra Ciutadà honrat de Barcelona i cavaller de l’orde de Montesa Fill del ciutadà honrat Lluís Antoni Setantí i de Ferrera Anà als Països Baixos amb l’exèrcit del duc d’Alba entre el 1566 i el 1571 A la tornada, Felip II li concedí el govern de la fortalesa de Bella Guarda El 1588 començà la seva carrera al govern municipal conseller tercer, clavari el 1590 i conseller en cap el 1592 Del 1599 al 1601 tingué al seu càrrec els assumptes militars de Barcelona hi renuncià, però, sense un motiu conegut El 1603 fou diputat i, l’any següent, de nou conseller en cap de Barcelona Fou ennoblit…

Frare mendicant Traduí de l’italià al català el Fiore di virtù , versió que fou publicada a Lleida Flors de virtuts e de costums , 1489, 1490, Barcelona 1495 i Girona 1497 La traducció, independent de la castellana i procedent de font distinta, segueix bàsicament l’edició veneciana del 1477