Resultats de la cerca

Caputxí, fou el primer titular d’una càtedra creada a Palma per a l’ensenyament de les doctrines lullianes, inaugurada amb el seu sermó La voz de la divina sabiduría 1759, imprès posteriorment Escriví obres de devoció i poesies

Era escrivent Promogué el certamen poètic convocat el 1502 al convent de Sant Francesc de Palma en honor de Ramon Llull per celebrar la revocació per Alexandre VI de les condemnes contra les doctrines lullianes, defensades per Pere Daguí Totes les poesies del concurs foren en català Massot fou l’autor del libel, d’una Exhortació a la immaculada Verge Maria , d’unes llaors a autoritatsi participants, d’un poema fora de concurs en lloança de Llull i de la sentència

Fou canonge de la seu de Mallorca Dedicà les seves obres a reivindicar la santedat de Ramon Llull i a defensar l’ortodòxia de les doctrines lullianes, sense obtenir cap èxit rellevant En aquest sentit l’obra més representativa és Breue ac compendiosum rescriptum Mallorca 1688, un tractat biogràfic i apologètic molt difós que el 1690 fou inclòs a l’índex de llibres prohibits pel Sant Ofici de Roma El 1691 publicà en castellà un memorial adreçat al rei Carles II en què reciclà materials de l’obra anterior

Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament…

Graduat mestre en arts 1549, continuà els estudis a París 1550-51 i a Lovaina 1552-54, on conegué el seu oncle, l’erasmista Pere Joan Oliver Feu traduccions al castellà —editades quasi totes a Anvers— de Girolamo Vida, Sèneca, Eutropi, Flavi Josep, Alciato, Rouille, Vives i Erasme, i també del catecisme publicat per ordre de l’emperador Ferran Fou hostil a les doctrines luteranes Tornat a València 1563, es graduà en teologia i en fou examinador a la universitat Deixà inèdita una autobiografia en castellà interessant pels detalls sobre la vida cultural de València, París, Lovaina…

Vida i obra Estudià teologia i filosofia al seminari de Barcelona 1881-95 El 1909 fou nomenat canonge magistral de la catedral de la Seu d’Urgell Collaborà a Revista de Catalunya i fundà i dirigí la Revista Lulliana  1901-05 Bona part dels seus estudis estan centrats en la figura i l’obra de Ramon Llull, que ell presentava com a «pensament nacional», i que intentava de compaginar amb l’escolasticisme És autor d’ Institucions de Catalunya 1895, Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude 1896, La filosofia nacional de Catalunya 1902, Lo beat Ramon Llull 1903, Les doctrines…

Estudià filosofia i idiomes a Barcelona Empresari tèxtil i d’ideologia tradicionalista i conviccions catòliques, fou diputat provincial en representació del partit carlí 1871 per Manresa Formà part de diverses entitats econòmiques i filantròpiques catalanes, com la Societat d’Amics de la Instrucció, la qual presidí Des del 1871 collaborà, entre d’altres, a la Revista Popular , amb poesia en llengua castellana, i a La Civilización  de Madrid La seva preocupació pels problemes socials, d’un fons essencialment religiós, restà reflectida a “Apuntes sobre la cuestión industrial”, publicats en el…

Vida i obra Estudià arts a València i a París, on fou deixeble i seguidor de les doctrines antiaristotèliques de Pierre de la Ramée Convertit, tanmateix, al peripatetisme, de retorn a València, on fou catedràtic de filosofia, publicà alguns tractats aristotèlics 1554 i es convertí en propagador del text pur d’Aristòtil Ensenyà grec i retòrica a les universitats de València, Saragossa—on tingué com a deixeble Pere Joan Galès— i Barcelona En aquesta ciutat hi estigué durant vint-i-sis anys, en els dies de la seva màxima esplendor humanista, forçat a abandonar València per pressió…

Vida i obra Es llicencià en ciències fisicoquímiques a la Universitat de Barcelona 1901, fou professor de l’Escola d’Arts i Oficis del districte V més tard Escola Complementària d’Oficis Narcís Monturiol Mentre estudiava, formà part del grup de Josep Carner a la Congregació Mariana dels Jesuïtes de Barcelona, que es pot considerar l’origen del noucentisme Es lligà molt estretament a l’Acadèmia Catalanista on, entre el 1903 i el 1905, començà a mostrar el seu interès per la gramàtica Aquests mateixos anys collaborà a La Renaixença , Montserrat  —que arribà a codirigir el 1905—, Universitat…

Vida i obra Deixeble de Josep Lluís Pons i Gallarza a l’Institut Balear, el 1874 es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on fou influït per Milà i Fontanals, que ell ajudà en la replega de material folklòric, part del qual publicà a Museo Balear   Sobre les èpoques de la poesia popular mallorquina , 1875 Fou preceptor dels fillols de l’arxiduc Lluís Salvador, fou docent a la Institució Mallorquina d’ensenyament i al Collegi Politècnic, que fundà i dirigí, i difongué un ideari pedagògic avançat Continuà l’edició de les obres de Ramon Llull iniciada per Jeroni…