Resultats de la cerca

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De porta endins 1884…

En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia, L’harmonia…

Vida i obra Es llicencià en dret i exercí d’historiador i de publicista Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i membre del Centre Catalanista de Vilafranca Creà alguns diaris locals de vida efímera i collaborà a Les Quatre Barres , Penedès Nou , Catalunya Artística , Baluard de Sitges  i Joventut , entre d’altres El 1908, per raons professionals, s’establí a Sitges Publicà monografies històriques sobre el Penedès, com Monuments vilafranquins 1896 i Notes sobre el moviment intellectual i artístic de Vilafranca del Penedès durant el segle XIX 1902, a més d’assaigs sobre temes…

Vida i obra Orfe de pare de molt jove, treballà en despatxos de juristes El 1802 publicà Poesías en obsequio de nuestros monarcas y real familia i el 1804 estrenà la peça castellana Al freír será el reír y al trocar será el llorar i el sainet El barber que ha tret en la rifa dels porcs , que, sota títols diversos, romangué de repertori durant molts anys Simultàniament, fou traductor i adaptador d’obres teatrals algunes de les quals foren publicades del Teatre de la Santa Creu, que dirigí molts anys després, entre el 1837 i el 1839 El 1808 fundà l’efímera “La Abeja Político-literaria de…

Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…

Desenvolupament enciclopèdic Explora els mecanismes ocults de la incomunicació humana i tracta de les relacions afectives, la inexorabilitat del temps i la impossibilitat d’assolir la felicitat Una parella maduraarriba a la seva segona residència, situada en una urbanització solitària, una tarda freda i plujosa Quan va a l’híper, Ella recull L’Home que s’ha quedat en pana a la carretera i el duu a un self-service on La Dona li explica un amor apassionat de joventut De tornada a casa, Ella fa balanç de larelació conjugal amb El Marit de nit, retroba L’Home en el mateix punt de la carretera i s…

Estudià dret a Barcelona i Saragossa i després exercí com a agent fiscal 1828-40 Abandonà el càrrec per exercir de professor de geografia i història a la Universitat de Barcelona i a l’Institut de Segon Ensenyament, del qual fou director entre el 1860 i el 1868 S’inicià com a escriptor amb novelles històriques, d’assumpte català a partir de La heredera de Sangumí 1835, entre les quals destaca Lorenzo 1837, i es prodigà sobretot en el camp del periodisme i la historiografia Collaborà al Diario de Barcelonal 1838-41 i a El Telégrafo 1858-68 amb els pseudònims Abén-Abulema i Benjamín ,…

Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona El 1919 fundà l’efímera revista Mar Vella i, posteriorment, collaborà a La Publicidad i després a La Publicitat , on signava sovint Ship-Boy Escriví també a Revista de Poesia , Revista de Catalunya i La Revista Fou un dels fundadors de Quaderns de Poesia El seu primer llibre, Vint cançons 1922, amb pròleg de Carles Riba, fou una revelació El cant somniós, però no oníric, la melangia sense desesperança i l’aire juvenil, de cançó o de romanç, obriren una altra via al simbolisme català, installat en el Noucentisme, entre Carner i Riba L’adjectiu…

Vida i obra Estudià filosofia i dret a la Universitat Literària de Mallorca 1816-18, i posteriorment ingressà al noviciat dels caputxins a Palma Allí entrà en contacte amb erudits com Juan Cean, Mariano Ferrer, Miguel Juan de Padrinas, el Pare Colom, Josep Barberí, Vidal, Guasp, Sebastià Serra, Antoni Esteva i Joan Lluís Mestre, i fou condeixeble de Lluís de Vilafranca Josep Mestre i Oliver, conegut erudit i historiador caputxí Aquells anys s’interessà per la història local i la història de Mallorca el 1820, mentre segurament encara residia al convent dels caputxins, publicà Memorias para…

Vida Fill d’una família mallorquina que retornà a Mallorca després de la mort del pare alcalde major de Sevilla, després d’estudiar als jesuïtes, del 1825 al 1834 treballà a les oficines d’hisenda de Balears Des de molt jove mostrà inclinació pel món dels estudis històrics, i arribà a formar una collecció manuscrita de 18 volums amb la transcripció de documents, genealogies, papers curiosos, etc, que anomenà Miscelánea erudita mayoricense , font de bona part de les seves obres El 1833 l’Ajuntament de Palma li atorgà el títol de cronista general del regne de Mallorca, càrrec que refusà al cap…