Resultats de la cerca

Vida i obra Dirigí el Teatre Universitari de Catalunya 1934 D’ascendència francesa, durant la Guerra Civil Espanyola fou voluntari al front republicà i arribà a capità d’artilleria de l’Escola de Guerra de Catalunya Després d’un quant temps en un camp de concentració, acabà els estudis a Tolosa Llenguadoc i a Barcelona i es doctorà en lletres amb una tesi sobre la presència de sant Martí en la toponímia catalana, encara inèdita Fou encarregat de premsa del consolat francès a Barcelona i sotsveguer d’Andorra Fou professor de castellà, francès i geografia i història al Liceu Francès de…

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…

Fill de l’advocat i polític Albert Bastardas i Sampere Catedràtic de filologia llatina medieval de la Universitat de Barcelona, centrà els seus treballs en l’estudi del llatí medieval hispànic Fou cap de redacció del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae 1960-85, collaborador de l’ Enciclopedia Lingüística Hispánica i autor de Particularidades sintácticas del latín medieval 1953 Edità els Usatges de Barcelona 1984 Membre de l’IEC 1972, del qual fou vicepresident en 1983-86, i de l’Acadèmia de Bones Lletres 1977, fou també autor de La llengua catalana mil anys…

Passà setze anys a Cuba, des d’on collaborà a “La Llumenera de Nova York” De retorn, dedicà estudis a la seva vila natal Noticias de Blanes , 1884 Etología de Blanes , 1886 Ressenya històrica de la vila de Blanes , 1882, ampliada a la Història de Blanes des del s XIV fins als nostres dies , inacabada Collaborà amb poemes, narracions de tipus anecdòtic, sentimental o folklòric entre les quals hi ha Memòries d’un hereu i La pubilla i articles erudits “Les cançons populars”, un allegat contra el canvi de llengua en el repertori popular al “Butlletí de l’Associació Excursionista…

Vida i obra Estudià dret a València i exercí de periodista, fou director del diari “Las Provincias” 1949-58 i, posteriorment, fundador i director de diverses publicacions sobre economia Com a assagista, publicà treballs de contingut polític, històric i cultural d’àmbit valencià, amb títols com Alma y tierra de Valencia 1941, Don Jaime el Conquistador, primer César hispánico 1945, El tradicionalismo de un republicano Vicente Blasco Ibáñez 1962 i Elsnostres menjars 1978 El 1955 guanyà la flor natural dels Jocs Florals de València amb el poema Arbres Quant a la…

Vida i obra Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció del diari “El Matí” Després de la contesa tornà al periodisme, a la redacció d’ El Correo Catalán 1952-68, on fou redactor en cap i sotsdirector Més endavant exercí com a director a “Tele-exprés” 1968-76, que convertí en un mitjà viu i decantat envers els problemes del país, i a La Vanguardia 1976-87, de la qual fou sotsdirector i un dels tres directors adjunts Durant els anys seixanta esdevingué un dels promotors de “Migdia”, projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum En l’…

Vida i obra Religiós caputxí, ordenat de sacerdot el 1950, es llicencià en teologia a la Universitat Gregoriana de Roma el 1969 La seva forta personalitat, dins la línia de Teilhard de Chardin, fou discutida a causa del seu pensament religiós, sempre en recerca, i amb hipòtesis agosarades, tenyides sovint d’un llenguatge poètic Estudiós de les minories lingüístiques i nacionals, cregué sempre en la sobirania catalana i en la seva independència cultural, i es mantingué sempre compromès amb els problemes que afecten el món i les persones Sobre l’Església, es manifestà sovint amb…

Estudià per enginyer tèxtil i s’ha especialitzat en antologies i en la història de la premsa catalana  El Be Negre  1967,  Cu-Cut  1967,  En Patufet  1968,  Papitu  1968,  L’Esquella de la Torratxa  1970,  Xut  1971,  Un segle d’humor català  1973,  El Be Negre i els seus homes  1977,  L’humor català La premsa humorística I-II 1978-79, Història dels diaris en català  1978, En Patufet antologia  2003,  La caricatura política i social a Catalunya, 1865-2005  2005, Papitu 1908-1937 i les publicacions eroticopsicalíptiques del seu temps 2008, Andreu Dameson, geni de la caricatura…

Residí a sa Pobla Mallorca des que tenia un any Cursà magisteri, carrera que no exercí i collaborà a la premsa de Palma El 1965 obtingué el premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga amb la novella Les nostres amagades servituds , i, l’any següent, el Ciutat de Palma de teatre per Jo i l’absent Durant els primers anys, les seves obres, que aconseguiren els premis teatrals més prestigiosos del moment, revelen l’influx de l’expressionisme Siau benvigut 1967, Dins un gruix de vellut 1973, premi Josep Maria de Sagarra 1967 estrenada el 1972 amb el títol Facem comèdia , per la…

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de…