Resultats de la cerca

Consta de 16359 versos apariats, de quatre síllabes, i és dividida en quatre parts o llibres, a més d’una consulta inicial adreçada a Joan Fabra i d’un prefaci on l’autor manifesta les seves intencions moralitzadores, i el dedica al seu nebot Baltasar Bou En el llibre primer, el narrador que cal no confondre amb l’autor conta en primera persona les suposades aventures viatgeres i la seva vida atzarosa, i a través de situacions realistes i grotesques presenta les dones com l’encarnació de totes les aberracions El segon és la narració dels successius matrimonis del protagonista amb una …

Vida i obra Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és atribuïda la novella allegòrica↑ Desitjós o Espill de la vida religiosa , probablement sense raó Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms seus de temàtica espiritual al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P 2001 Vegeu bibliografia

Carmelità, prior del convent d’Onda i vicari general de l’orde a Càller Sardenya Escriví un Espill de ben viure i per a ajudar a ben morir València 1559, amb una prosa natural i elegant, que, traduït al castellà el 1565, gaudí d’una gran fortuna editorial Se’n feren una dotzena de reedicions en castellà, dues en català i dues de bilingües Una edició catalana del 1827 presenta la curiositat d’incorporar entre parèntesis, al costat de les paraules considerades arcaiques, formes lingüísticament més modernes

Conjumina la dedicació al teatre amb l’escriptura de novelles, com la innovadora Dentadura postissa 1975, Crònica dement 1983 i El cortesà 1989 El 1972 rebé els premis Ignasi Iglésias i València per sengles obres teatrals Fou responsable de l’última etapa de la revista Trellat , director del Teatre Estable del País Valencià i ha escrit, també, crítica d’espectacles teatrals Escenes obscenes d’un espill de dones 1983, juntament amb Josep-Lluís Seguí, i Darrers dies a Menton 1984 completen la seva obra dramàtica Altrament, s’ha dedicat a la cinematografia amb el curt Sega cega

Llicenciat i doctor en història medieval per la Universitat de València, de la qual és professor A més de diverses monografies historiogràfiques com Terra de feudals 1991, ha publicat l’assaig En la vida d’Ausiàs March 1998 La seva obra creativa es caracteritza per ser una prosa entre la narració i la crònica memorialística, amb títols com Oc 1989, París particular 1993, Per espaiar la malenconia 1995 i el text autobiogràfic El vaixelll de Genseric Dietari 2004-2005 2007, premi Carles Rahola d’assaig 2006 També ha publicat la novella La Veu d’Odiló 2004 És membre del consell de redacció de la…

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el…

Fou professor de la Universitat de València, especialista en l’obra narrativa d’Enric Valor, i orientà la seva investigació cap a la teoria i la crítica literàries La seva trajectòria creadora s’emmarca en l’àmbit de la narrativa infantil i juvenil, amb títols com ara Narracions de Macolim 1986, Boku 1988, Viatge contra l’horitzó 1988 i Història de Vilafartera 1997, entre d’altres Publicà, a més, el recull de poemes Paradís d’enlloc 1986 Altrament, collaborà en diaris i revistes com  Serra d’Or , Lletra de Canvi , Cairell i l’ Avui , entre d’altres Com a historiador tingué cura de l’edició d…

Collaborà, entre d’altres, a les revistes L’Espill , “L’Aiguadolç”, Cairell , “Daina” i “Lletres de Canvi”, de la qual formà part del consell de redacció Amb Oh 1980, premi Joanot Martorell 1979, un dietari que és un cant al paisatge de Gandia Ducat d’ombres 1982, premi Andròmina és una novella històrica que amb un doble temps, s XIX i XVII, construeix una història ambientada en la decadència del ducat de Gandia Amb el llibre de proses Les quatre estacions 1986, en collaboració amb J Piera i I Mora, guanyà el premi de la Crítica del País Valencia En el camp biogràfic escríví la…

Mestre en arts 1578 i catedràtic d’oratòria a la Universitat de València 1579-81, en fou expulsat i empresonat per la seva conducta insolent El 1585, amb motiu de l’anada a València de Felip II de Castella, escriví una mordaç Breu descripció dels mestres que anaren a besar les mans a sa Majestat , en metre de Jaume Roig, on insulta i ridiculitza els seus antics collegues Tanmateix, el 1586 fou readmès a la universitat però, exclòs altra vegada el 1590, es traslladà a Alcalá, on ensenyà retòrica Deixà manuscrites diverses Oracions llatines, que recità a la Universitat valenciana S’han esmentat…

Vida i obra Ordenat de sacerdot el 1868, des del 1891 fou canonge de la catedral de València, l’arxiu de la qual ordenà i catalogà Començà la seva obra d’investigador amb una valuosa Historia de Denia 1876 Amb la collaboració esporàdica, entre d’altres, de Fidel Fita, Teodor Llorente i Amadeu Pagès, publicà set volums de la revista “El Archivo” 1886-93, que representen una considerable aportació documental i crítica a la historiografia valenciana, en la qual introduí rigor metodològic i curiositat per temes inèdits Publicà estudis d’història jurídica i eclesiàstica i altres d’interès per a la…