Resultats de la cerca

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Apotecari i doctor en filologia catalana 1998, és professor de filologia catalana a la Universitat de Girona des del 1993 Especialista en literatura catalana del període barroc, ha publicat articles, llibres Agustí Eura, OSA 1684-1763, escritor y obispo , 2001 l’edició crítica d’Agustí Eura Obra poètica i altres textos , 2002, i de l’ Arminda de Joan Ramis —amb Vicent de Melchor—, 2006 és coautor, amb Albert Rossich, de Poesia catalana del barroc Antologia 2006, Literatura i cultura catalanes segles XVII i XVIII 2007 i Literatura catalana moderna siglos XVI-XVIII Ha estat curador de…

Vida i obra Fou doctor en teologia i domer de Sant Martí de Peralada És autor de l’obra pietosa Exercici del cristià , publicada per primera vegada vers el 1733 i que tingué un gran èxit durant tot el segle XVIII i part del XIX se’n feren moltes edicions més de cinquanta per tot Catalunya entre altres llocs, Barcelona, Tarragona, Girona, Valls i Cervera L’obra inclou unes interessants traduccions d’himnes litúrgics, en un català àgil i planer Traduí també la Linguae latinae exercitatio , o Diàlegs , de Joan Lluís Vives Deixà manuscrita, tot i que feu gestions per publicar-la, una interessant…

Llicenciat en dret 1853, ingressà al cos d’arxivers i bibliotecaris Encara estudiant, el 1848 entrà al Museu Arqueològic Nacional, on el seu oncle  Marià de la Pau Graells fou professor i director, i s’encarregà d’ordenar l’arxiu Fou membre de l’Academia de la Historia i de la de San Fernando, de Madrid Fou catedràtic a l’institut de segon ensenyament d’El Escorial També fou conservador del Real Museo de Ciencias Naturales, on reordenà les colleccions històriques i etnogràfiques Gran part dels seus escrits històrics es troben publicats a la revista  Museo Español de Antigüedades Dirigí…

Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Vida i obra Fill dels nobles Josep de Móra i Cirera i Francesca Catà i Vinyola, el 1749 heretà de la seva mare els drets sobre el marquesat de Llo, a la Cerdanya —que fou convertit en títol de l’Estat espanyol per Ferran VI el 1752— Estudià al convent dels dominicans de Santa Caterina Barcelona i, després, visità en un viatge iniciàtic importants ciutats d’Europa París, Viena, Londres, Amsterdam, Torí, Roma d’aquesta estada a l’estranger feu una relació que deixà inèdita, com la major part dels seus escrits Josep Rafel Carreras el fa autor d’un altre escrit inèdit, que tracta sobre heràldica…