Resultats de la cerca

Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952, i fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’una gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren els poemaris Liridonvau, liridonvon…

Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, fou professor de filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-79 i professor convidat de la New York University 1983 Proper a l’esquerra alternativa i anticapitalista, dirigí la revista El Viejo Topo entre el 1979 i el 1982 Posteriorment ocupà diferents càrrecs de responsabilitat en l’administració cultural de la ciutat de Barcelona i fins el 1997 fou assessor de l’alcalde Pasqual Maragall És autor, entre altres treballs, dels assaigs Mites i raons de la modernitat 1984, L’esquerra i la qüestió nacional i altres…

De mare empordanesa, residí des de la infantesa a Girona i Barcelona i incorporà la llengua catalana en la seva activitat literària, sota la influència de Víctor Balaguer Fou en llengua castellana, però, el seu primer poema publicat, a Girona, l’oriental Pembé-Haré 1856, en tres cants polimètrics El 1860 publicà en un full solt una Oda a S M la Reina Doña Isabel II , en la seva visita a Barcelona Dos poemes catalans seus, un sonet Als estels i una evocació de Jaume I, foren inclosos a Los trobadors nous 1858, i a Los trobadors moderns 1859 el poema A Catalunya , en què recorda el seu país d’…

Dibuixant de professió, feu estudis de belles arts a Manresa i es donà a conèixer abans de la guerra civil del 1936 amb treballs en revistes com El be negre , L’om , El dia , Ave Maria , Full Dominical de Solsona, i altres Amb posterioritat al 1939 la seva activitat esdevingué més esporàdica, i es concentrà sobretot en treballs de temàtica específicament manresana Són coneguts els seus dibuixos d’escenes històriques i de costums de la ciutat, en un estil no gaire distant del de Junceda cartells i programes de la festa major i amb una marca satírica a la manera de Xavier Nogués La…

Vida i obra Fou collaborador d’ En Patufet , en què a començament dels anys vint publicà nombrosos relats per a públic infantil També fou redactor del diari La Rambla  1936-38 Afeccionat a la literatura castellana, feu una breu estada a Madrid i intentà introduir-se en els medis literaris de la ciutat Membre del PSUC, lluità al front republicà, i el 1939 s’exilià a França, on estigué internat en un camp de concentració El mateix any es traslladà a Mèxic En aquest país dirigí Nova Era , òrgan del Partit Socialista Català, i altres publicacions com Confidencias També fou un dels fundadors de…

Fill del pedagog i historiador Alexandre Galí Estudià filosofia i lletres a Barcelona i a Mèxic Fou oficial provisional de l’Escola de Guerra de la Generalitat durant la guerra civil i lluità amb l’exèrcit de la República El 1939 s’exilià a França, Cuba i finalment a Mèxic, i s’establí a la capital d’aquest país, on estudià a l’Escuela Nacional de Antropología e Historia Collaborà en la revista “Full Català”, publicada pels catalans exiliats, i promogué, amb aquests, “Quaderns de l’Exili” Es dedicà també a l’arqueologia, collaborant amb Pere Bosch i Gimpera Al seu retorn a Catalunya, el 1948…

El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a El Faro Bisbalense , El Independiente  de Girona, del qual fou fundador i director, Revista de Gerona  i El Demócrata , on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, fou nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular, que després de la guerra civil de 1936-39 passaren a la Biblioteca Provincial A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf El Corresponsal de París , hi dirigí la revista Catalunya-…

Residí de petit a Mallorca, on cursà el batxillerat Després fou secretari de Joan Prim i participà en els diversos pronunciaments intentats per aquest, pel qual motiu fou empresonat i desterrat a Santa Cruz de Tenerife Aconseguí d’evadir-se’n, prengué part en la Revolució de Setembre i fou de la Junta Revolucionària de Tarragona Fou governador civil de Girona 1871-75, i després ho fou de Màlaga, Granada i València Després de la Restauració s’afilià al partit liberal de Sagasta i fou diputat a corts per Tarragona, Gandesa i Torroella de Montgrí i alcalde de Tarragona Home de confiança de…

S’ha conservat només fragmentàriament en un full de pergamí a la biblioteca del monestir de Montserrat i un altre fragment a l’Arxiu Capitular del bisbat de la Seu d’Urgell Segons AM Mundó, que l’identificà el 1960, el manuscrit anomenat Llibre jutge de Montserrat , pot ésser datat entre el 1180 i el 1190 Es tracta d’una còpia de la versió catalana, probablement de vers el 1140, del Liber iudicus , en relació directa amb la primera compilació dels Usatges El títol de Forum iudicum d’un còdex castellà del 1188 i que donà origen al Fuero Juzgo no fou mai conegut a Catalunya d’aquí que hagi d’…

Vida i obra Fill d’una família benestant del Maresme, estudià amb els maristes, a Mataró, i es llicencià en dret, a Barcelona, el 1933, el mateix any en què acabà el servei militar amb la graduació d’alferes de complement d’artilleria El 1934, amb Els hereus de Xanta , guanyà el premi de narrativa dels Jocs Florals de Mataró i, el 1937, amb Tríptic publicat el 1964, el premi de narracions Narcís Oller Va participar de manera activa en la guerra civil, en un itinerari que el va dur al front d’Aragó, a Almansa, a la contraofensiva de la línia de Castelló i a la Batalla de l’Ebre, on fou ferit…