Resultats de la cerca

És autor de cent set obres teatrals, entre les quals La glòria del poble 1926, De més verdes se’n maduren 1926, Noblesa de raça 1927, Els reixos dels pobres 1927, S’hem salvat 1927, etc Fundà els setmanaris “La Veu del Poble” i “El Motiló” 1912 i “Teatro Valencià” 1925 Publicà el llibre de poemes Brots de la terra 1928, una recopilació d’ Els Furs de València 1929 i obres de folklore i costums de la ciutat de València Aplegà una valuosa collecció de fulls solts i de literatura popular valenciana

Estudià al collegi de Cordelles de Barcelona i a la Universitat de Cervera, on fou deixeble de J ↑ Finestres del qual escriví un elogi, el 1777 i catedràtic de decretals i de dret civil 1776 en fou nomenat canceller el 1805 Les Instituciones del derecho público generalde España, con noticia del particular de Cataluña y de las principales reglas de gobierno en cualquier estado 9 vol 1800-03 són la seva principal obra jurídica, considerada la millor síntesi del dret públic positiu de l’antic règim Hi feu, a més, un balanç sistemàtic dels furs catalans no suprimits per Fe-lip V…

L’autor hi compila notícies biobliogràfiques de cent cinquanta personatges erudits, religiosos, poetes, dramaturgs i publicistes, entre d’altres, que amb obres de tot tipus haurien contribuït al renaixement literari Subtitulat Apunts biobibliogràfics per a la història del renaiximent lliterari llemosí en València , responia a una convocatòria de Lo Rat Penat, que el va guardonar als Jocs Florals de l’any 1879, data que consta a la portada del llibre Dedicat a Víctor Balaguer, s’obre amb un article de Lluís Tramoyeres sobre “La lliteratura llemosina dins lo progrés provincial”, el qual respon…

Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Vida i obra És autor de l’extens dietari Coses evengudes en la ciutat i regne de València ed moderna Madrid 1934, basat en 3394 notes manuscrites, que abraça el període comprès entre l’any 1589 i el 1628 i que conté notícies de l’actualitat diària valenciana els ajusticiaments, les noces de Felip III, l’actuació dels virreis, l’expulsió dels moriscos, entre altres temes Tot i ser autor d’una única obra, mereix un lloc tant en la història de la literatura com en la historiografia catalana Les seves divagacions, idees i anàlisis serveixen per a avaluar la producció literària valenciana en…

Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…

Estudià a Barcelona, on es llicencià el 1952, a Lovaina i a Zuric i es doctorà a Madrid el 1952 Professor a Barcelona i, des del 1959, a Basilea del 1967 al 1998 com a titular, fou professor associat de la Universitat d’Estrasburg 1968-72 Tingué com a mestres Antoni M Badia i Margarit, Felip Mateu i Llopis, Martí de Riquer, Josep M de Casacuberta i Joan Bastardas i, en lexicografia romànica, sobretot catalana i castellana, Walther von Wartburg, Sever Pop i Arnald Steiger Estudià temes de dialectologia, lingüística històrica i descriptiva, lexicografia i etimologia i edità textos antics…

Vida i obra Utilitzà el pseudònim de Constantí Llombart Enquadernador d’ofici, estudià primeres lletres i alguns cursos de magisteri i, de jove, escriví alguns poemes romàntics en castellà i les peces teatrals En lo Mercat de València i  La calúmnia castigada  un miracle de sant Vicent Ferrer Decidí dedicar-se a l’activitat literària i emprengué diverses tasques com la creació de les revistes satíriques El Fárrago i El Diablo Cojuelo la primera, fundada amb Pelayo del Castillo, fou ben aviat clausurada pel governador civil Republicà federal, prengué part activa en la Revolució de Setembre…

Vida i obra Estudià humanitats amb el seu germà Joaquim Llorenç , i després d’ingressar en l’orde dominicà completà els estudis d’art i teologia al convent de Sant Domènec de València Més tard tornà a la seva vila natal com a lector de teologia Exercí la docència al convent de Sant Onofre de València, i també a Madrid dins dels collegis de l’orde La seva activitat en el camp intellectual i en el polític apareix vinculada a la del seu germà L’any 1802, mentre Joaquim Llorenç preparava una història dogmàtica dels antics ritus i cerimònies de l’Església hispànica, el ministre Pedro Ceballos li…