Resultats de la cerca

A banda de la seva tasca com a impressor, és autor d’un Diccionario castellano Dictionnaire français Diccionari català Barcelona 1642 i 1647, que dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa

Durant la invasió napoleònica seguí les tropes antifranceses i edità Gaceta Militar i Política del Principado de Cataluña —que imprimí a Barcelona, i, fugint de les tropes napoleòniques, a Tarragona i a Palma, successivament—, servei que, el 28 d’octubre de 1809, la Junta Suprema de Gobierno del Reino recompensà atorgant-li l’edició del Diario de Barcelona , afrancesat durant la dominació, i que ell edità des del 1814 A Palma havia publicat Diario Mercantil de Palma i, havent ja tornat a Barcelona, Kalendario y guía de forasteros , en diverses edicions L’any 1819, amb l’ajuda de Francesc…

Vida i obra Com altres historiadors de la Renaixença, tenia una visió idealitzada i nostàlgica de l’antic sistema foral valencià Coneixia les obres legislatives i jurídiques valencianes de l’època foral i edità alguns fragments dels Furs, del Manual de Consells, dels estatuts de l’antiga Taula de Canvis, del Quitament de València i del Llibre del Repartiment Del s XIX tractà sobretot de la guerra del Francès, de les guerres carlines i del regnat de Ferran VII Ell mateix, liberal convençut i membre de la milícia nacional de València, participà activament en alguns dels episodis que historià…

Vida i obra Substituí sempre el cognom real Boloç per l’apellatiu Amorós Domiciliat a Barcelona almenys des del febrer del 1498, hom el troba treballant amb Diego Gumiel i, posteriorment, amb Joan Luschner, fins que el 1507 publicà el primer llibre amb el seu nom al colofó el Vocabulari llatí-català de Nebrija Entre la seva nombrosa producció figuren moltes edicions de llibres de consum, però sobretot fou el tipògraf d’elecció per a algunes de les obres més significatives de la Barcelona dels primers decennis del s XVI Llull, Eiximenis i Tomic, com també les importants edicions d’Ausiàs Marc…

Vida i obra Exercí de mestre a Tuïr des de l’any 1780 Durant els anys previs a la Revolució impulsà la programació de representacions teatrals en benefici de l’església de Tuïr La continuïtat d’aquestes representacions va propiciar que coincidissin a Tuïr els autors dramàtics més importants del Rosselló l’anomenat Grup de Tuïr A més, l’interès d’Agel pel teatre el portà a recollir obres que circulaven manuscrites, algunes de les quals imprimí ell mateix és el cas de la traducció catalana de la tragèdia de Racine Esther 1792, de Jesús batejat pel precursor sant Joan Baptista 1796 i de la…

Publicà el relat La facècia 1960 i fou autor de pàgines literàries molt elaborades destinades a llibres de bibliòfil, com Ocells de pau 1971, Poema de la Mare de Déu del Tura 1979 i Herbari inversemblant 1981, així com de traduccions d’EA Poe i de J Anouilh Fou autor també dels texts del muntatge audiovisual Olot dins la mà  1964, amb fotografies de Ramon Teixidor, que tingué àmplia difusió a Catalunya El 1982, com a homenatge a la seva tasca en pro de la llengua catalana, fou publicat un recull dels seus poemes titulat Mirall a trossos , i el 1997 el llibre Obra esparsa, llibre que quasi…

Vida i obra Autodidacte, creà una impremta a Ciutadella en què s’autoedità la revista satírica “Mestre Libori” 1886-87 i la novella històrica Catalina 1886, molt deutora de Sor Àgueda Ametller de Miquel Eugeni ↑ Caimaris Emigrat a Amèrica el 1888, s’establí a Buenos Aires el 1892, on substituí el conservadorisme catòlic per un ideari republicà i maçó Reprengué la producció narrativa amb Zulema Leyenda muslímica 1894 i dues sèries de marines amb elements biogràfics, Estrellas de mar 1905 i Ortigas de mar 1908 Collaborador de la premsa argentina, fundà la impremta El Faro, editora de la…

A divuit anys emigrà a Cuba, on aprengué l’ofici de tipògraf i collabo-rà a la premsa de Matanzas Des del 1850 adreçà articles i poemes al “Diario de Villanueva y Geltrú” amb el pseudònim El marqués de Bellaflor El 1857 s’installà a Vilanova i la Geltrú, on s’encarregà de la direcció i redacció d’aquest diari i collaborà en d’altres amb escrits en català i castellà, amb els quals donà suport al moderantisme polític i a la Renaixença El 1858 creà una impremta pròpia, des d’on promogué projectes editorials

Vida i obra Documentat a Barcelona des del 1548 Estigué en relació amb professors de l’Estudi General de Barcelona A Roca, F Escobar, JL Vileta, entre d’altres, dels quals publicà algunes obres, i amb els cercles religiosos de la ciutat, dels quals publicà Ordinarium Barcinonense 1568 i edicions de PM Coma en què inclogué textos poètics propis, del cardenal Cervantes, del bisbe Jubí i de P de Burgos, entre d’altres Contribuí així mateix a les edicions lullianes amb l’ Artificium siue Ars Breuis 1565 i, potser, l’ Art de confessar 1567, edicions preparades per JL Vileta Entre les obres…

Vida i obra Fou impressor a Perpinyà i a París, on acabà residint Treballà per al Partit Liberal fins que, arruïnat, abandonà el negoci d’impressor arran de la revolució de juliol del 1830 Es dedicà llavors a treballs d’investigació sobre literatura i història catalanes, la major part dels quals encara són inèdits es relacionà amb Raynouard i collaborà en els diccionaris biogràfics de Fèlix Torres i Amat i de Joaquim M Bover Entre el 1937 i el 1938 viatjà per Catalunya i les Balears en recerca de materials Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de…