Resultats de la cerca

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Mercedari, prior del convent de Barcelona 1749-52 i provincial d’Aragó 1752-55, publicà poemes llatins en preliminars de llibres i opuscles religiosos en castellà deixà manuscrites obres molt diverses, com ara una geografia, unes Flors de la llatinitat , amb traducció catalana, francesa i castellana, que és una de les poques mostres d’activitat de filologia grega al període modern en català, les Notícies de l’alfabet grec i d’altres coses que concerneixen a les lletres gregues , totes tres inacabades i en català conservades a l’ACA, a banda d’altres obres

Entre el 1987 i el 1989 publicà els tres volums del Curs de sociolingüística , escrit en collaboració amb Carles Palanca vol 1 i Amadeu Viana vol 2 i 3 És autor del llibre de converses amb Joan Fuster, Joan Fuster converses inacabades 1992, de l’estudi lingüístic La llengua als mitjans de comunicació 1993 i de la biografia del jugador de pilota Paco Cabanes, El genovès 1996 Quant a la producció assagística, ha publicat La utopia necessària 1994, el dietari Espill d’insolències 2001, premi d’assaig Mancomunitat de la Ribera Alta i Quina política lingüística 2008 El 2007 publicà el…

Era clergue Estudià filosofia i teologia a València, s’establí a Madrid i pertangué a diverses acadèmies espanyoles Polemista antiillustrat infatigable i arrogant, amb el pseudònim El Setabiense , publicà diverses obres, en general inacabades, com El filósofo arrepentido y sabio penitente València 1789, contra les novetats filosòfiques del segle, El censor de la historia de España Madrid 1802, contra la història crítica de Francesc Masdeu i altres historiadors, El Anti-Quijote Madrid 1805 i  Cathechismus Romanus 1798, una crítica de l’obra de Cervantes, i els opuscles Descripción de las dos…

Vida i obra Primogènit d’una de les principals famílies de Menorca i emparentat per línia materna amb els Nadal i els Despujol El 1700, amb dos companys i un criat, inicià un llarg viatge per Europa terres catalanes, França, Itàlia, Flandes, Holanda, Anglaterra i Espanya n’escriví en castellà un diari amb descripcions i comentaris tant erudits com curiosos, que palesen un esperit observador i ben informat De les ciutats que visità, en descriu tot allò que li sembla d’interès el marc geogràfic, els edificis, la història, i es fixa especialment en qüestions artístiques i culturals N’escriví…

Estudià dret i lletres a la Universitat de Barcelona Collaborà, entre altres publicacions, en el Diario de Barcelona 1948, El Sol 1850, El Áncora 1852 i La Renaixença , de la qual fou redactor de temes econòmics Membre de diverses entitats econòmiques, fou secretari de l’Institut Industrial i del Foment de la Producció, i a través de la Revista del Fomento de la Producción Española , que dirigí fins el 1882, La Verdad Económica i altres periòdics econòmics, divulgà l’ideari proteccionista El 1854 publicà, en castellà, el llibre de poemes Fuegos fatuos , en el qual inclogué, en…

Graduat en dret civil i dret canònic, fou canonge i sagristà major 1702 de la seu de Girona i examinador sinodal i vicari general de la diòcesi El 1709 fou enviat a Roma, on residí prop de quinze anys, durant els quals rebé formació filològica i es dedicà a l’estudi d’alguns cançoners provençals i manuscrits medievals conservats a les biblioteques italianes Hi emprengué també una gramàtica francesa i una Gramàtica italiana per a ús dels catalans , inacabades Les recerques filològiques de Bastero donaren com a resultat un gran diccionari d’autoritats i etimologia, La Crusca provenzale, ovvero…

Cursà estudis al convent de Sant Agustí de Barcelona, en acabar els quals hi prengué l’hàbit 1699 Posteriorment fou ordenat prevere El 1711 és esmentat com a vicerector del collegi de Sant Guillem, centre superior d’estudis augustinià a la ciutat de Barcelona De dots reconeguts per a l’oratòria, vers el 1720 obtingué el títol de mestre en teologia i des d’aquest any fins al 1723 fou prior del convent de Girona Després d’un període en què ocupà diversos càrrecs dins l’orde, fou prior del convent de Barcelona 1729-32, on destacà el seu impuls per a la construcció del nou edifici El 1732…

Ingressà al Seminari de Vic, on rebé una àmplia formació humanística i sòlids coneixements artístics sota el mestratge de Josep Gudiol Deixà els estudis eclesiàstics i a mitjan primera dècada del segle XX començà a collaborar en publicacions d’àmbit local, guiat pel canonge Collell , i inicià també una carrera literària que tingué un primer reconeixement l’any 1911 amb els premis dels Jocs Florals d’Olot i de Girona per l’assaig Perspectiva general de l’art cristià i el poema noucentista Transformacions , i en el mateix certamen a Barcelona el 1913 amb el Poema de la Pedra , sobre la…

Vida i obra Fill de Francesc de Sales Maspons i Labrós , es formà als jesuïtes, on obtingué el títol de batxillerat el 1889 Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1895 i es doctorà a Madrid Fou catedràtic de dret civil a la Universitat Autònoma d’Oñati 1897, on conegué i estudià les obres dels juristes clàssics catalans Ingressà en l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona, la qual presidí 1918-20 i en fou nomenat president d’honor, on dugué a terme campanyes memorables en defensa del dret català i contra la reforma del dret notarial També fou membre d’honor de la…