Resultats de la cerca

Estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona Collaborà de jove en diversos periòdics i fou militant de la Lliga Regionalista Com a escriptor s’inicià als anys trenta conreant en català diversos gèneres El veler 1932, poesia L’esfondrada 1934, drama en vers, i Benaventurats els lladres 1935, narració En esclatar la Guerra Civil Espanyola passà al bàndol franquista i, amb Josep Vergés i Matas , fou un dels fundadors i principals collaboradors del setmanari Destino , que posteriorment dirigí 1944-56, i d’ Edicions Destino Des del 1936 escriví només en castellà La seva obra més…

Es diplomà en relacions públiques per la Universitat de Barcelona 1980 i llicencià en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona 1983, i amplià estudis a Nova York i a París Ha actuat, entre d’altres, a les obres Antaviana 1978, dirigida per Joan-Lluís Bozzo, Freaks 1983, A Alonso, Baal 1983, Joan Ollé, La primera de la classe 2000, Els viatgers de l’absenta 2007, F Roda i Quid pro quo 2008, G Vázquez És autora de les obres La podrida 1994, La furgoneta 1995, premi Cassandra, Esquerdes 1996, Tres homes esperen 1996, Aurora 1997, Entre el dubte i el matís 2001, que també dirigí i…

Vida i obra De família de comerciants catalans, residí des de molt petit a Catalunya Cursà comerç i comptabilitat amb la intenció de tornar a Cuba per seguir el negoci familiar Després optà per la carrera eclesiàstica i estudià al seminari de Girona, durant set o vuit anys El primer text que escriví fou una obra de teatre sobre Colom i el descobriment d’Amèrica El seu estudi se centrà en la figura de Jacint Verdaguer, del qual publicà deu volums de l’epistolari en collaboració amb JM de Casacuberta 1966-93 De la seva bibliografia destaca també Julio Verne o la pasión científico-geográfica del…

Feu estudis, inacabats, de perit mercantil Participà en la campanya de Rússia amb la División Azul El 1951 guanyà el premi Eugenio Nadal amb La noria 1952, que inicià un cicle de temes realistes i lligats amb un món de baixos fons o popular Ha pasado una sombra 1953, Carta de ayer 1953, Las viejas voces 1955, La noche buena 1960, La corriente 1962 i El cacique 1963, premi Planeta Publicà també reportatges i guies Libro de las tabernas de España 1956, Barcelona 1954 i Costa Brava 1958 i obra històrica centrada en la Segona República i la Guerra Civil Espanyola Tres días de julio 1967, Desastre…

Vida i obra Feu estudis d’humanitats, matemàtiques, física, botànica i es llicencià en medicina, a Barcelona Fou director del Collegi de Medicina i Cirurgia de Barcelona Milità en el partit progressista i, arran de les seves idees, fou objecte de persecucions Influït per Lamennais i pel saint-simonisme divulgat per Josep Andreu i Fontcuberta, difongué un ideari humanitari i cosmopolita en poemes i en articles com “Palabras de fraternidad” 1837, publicats a El Vapor  i El Propagador de la Libertad Publicà el poema en prosa Los descendientes de Laomedonte y la ruina de Tarquino 1834 i diversos…

Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…

Germà de la pintora Àngels Santos , estudià dret a Valladolid i Salamanca Collaborà en Juliol de Barcelona 1936 i el 1938 guanyà el premi de poesia El Combatiente del Este a València 1938 Publicà els reculls Sombra infiel 1949, Hombre antiguo 1956, premi Ciutat de Barcelona, Cerrada noche 1959, premi Boscà, Poesía 1935-1962 i D’una ciutat 1975-76 Organitzà el congrés de poesia de Segòvia 1952, que reuniren, per primera vegada després de la guerra, poetes catalans i castellans Fundà revistes com Lazarillo , Cobalto i Joc Net , així com el Club Cobalto 49 i l’Escuela de Altamira 1948 Collaborà…

Desenvolupament enciclopèdic Planteja la crisi en les relacions afectives de tres matrimonis d’extracció burgesa a la Barcelona de la dècada del 1950 Els personatges, tres parelles d’amics que fa deu anys que són casats Mercè-Cugat, Eulàlia-Oleguer, Núria-Oriol, protagonitzen tres dobles triangles sentimentals que els acaben aparellant en cadena Mercè-Oleguer, Cugat-Núria, Eulàlia-Oriol Davant del fracàs de les respectives vides conjugals, cada personatge encarna un estat anímic diferent —la lucidesa, la solitud, el carpe diem , el desencís, la desesperació o la mala consciència—, i, a través…

Estudiant de filosofia i lletres a la Universitat de València, el 1957 fou nomenat director de la secció del Teatre Espanyol Universitari TEU i el 1958 director del TEU en el districte universitari de València, que dirigí fins el 1966 Durant aquest període fundà i dirigí també altres grups de teatre independent Després d’una etapa com a professor a l’ensenyament secundari a Terol, el 1971 es traslladà a Barcelona, on fou nomenat professor titular de l’Institut del Teatre i fundà 1977 el Teatro Fronterizo , que ha representat totes les seves obres També fundà i dirigí l’Associació Cultural…

Vida i obra Treballà com a escrivà a l’Audiència Territorial de Barcelona El 1817 afavorí la defensa dels encausats per la revolta del general Lacy Durant el Trienni Constitucional participà en la Societat Patriòtica Barcinonense de Buenos Amigos i formà part de la milícia nacional Fou elegit alcalde constitucional l’any 1823 i, un any més tard, es refugià a França Durant l’exili impartí classes d’idiomes i feu traduccions i petits treballs per a un bufet d’advocats L’amnistia atorgada per la regent, Maria Cristina, li permeté retornar al país el 1833 i reprendre l’activitat política i…