Resultats de la cerca

Estudià a Salamanca Es posà en contacte amb els illustrats es casà amb la filla d’Andreu Piquer Seguí una carrera administrativa en la qual solament aconseguí ser comptador de finances a Vara del Rey Conca, on intentà, inútilment, de crear una “societat econòmica” És autor d’ Odas i Epigramas 1784, obres on critica la noblesa hereditària i remarca el contrast entre riquesa i pobresa, però, sobretot, de Sátiras que la censura impedí de publicar, on al concepte optimista de “segle de les llums” oposa críticament el de “segle d’aparences” També escriví, entre el 1786 i el 1790, Cartas…

Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Vida i obra Cavaller i síndic de l’estament militar, fou un home molt important en la vida social i literària de València Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 El 1591 fundà a casa seva l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou president, i adoptà el sobrenom de Silencio Intervingué en quasi totes les vuitanta-vuit sessions de l’Acadèmia, que se celebraven a casa seva, amb sis discursos i més de setanta poemes, tots en castellà També hi concorregueren els seus cosins Guillem Ramon Català de Valeriola…

Pertangué a l’orde de Sant Agustí És autor del drama El laurel de Ceriñola 1889 i d’estudis biogràfics i crítics d’escriptors castellans, entre els quals cal esmentar Luis de León i Teresa de Jesús La seva obra més important és La literatura española en el siglo XIX 1891-94, reeditada poc després, que inclou les literatures llatinoamericanes, la gallega i la catalana, que interpreta com una conseqüència de la contradicció entre els ideals universalistes romàntics i els d’un particularisme excessiu

Fou ardiaca de Las Eras, del bisbat de Lleó Era parent pròxim del monjo pobletà Joan Sanxis, prior de Natzaret de Barcelona el 1441 És autor d’una obra en català sobre la catequesi, l’administració dels sagraments i l’educació de la joventut, dirigida als clergues del seu temps, que fou impresa a Lleida el 1495

Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem

Professor de ball i arquitecte tècnic La seva obra poètica es recull a Vora la ciutat dels àngels 1988, premi Ribas i Carreras 1987, Arrel de boig 1993, premi Ventura Gassol 1992 i És de nit quan comença el dia 2000, entre altres llibres Ha publicat dos reculls de narracions Aubam-ba-buluba balam-bam-bú Llibre de ball 1995, premi Documenta 1994, Camaleotròpiques 1999 i un Diccionari del ball 1999 també una sèrie infantil sobre el personatge d’en Tonet i la novella El lleó i el far 2007

Bibliotecària i mestra, s’ha especialitzat en llibres per a infants cal destacar-ne Cada ocell al seu niu 1968, Veniu a buscar tresors 1971, El gegant Velihua 1975, Notxa 1977, Ploma daurada 1978, entre molts d’altres Ha collaborat en obres collectives, destinades, generalment, a l’educació bàsica, com Eina 1973 ha adaptat contes i faules per a l’escola com Dues cabretes 1982, La caputxeta vermella 1981 Epaminondas 1982, El lleó i la guineu 1983, En Pere i el llop 1987, entre d’altres, i ha preparat llibres de lectura com ara Olles, olles de vi blanc 1979 Ha conreat també la…

S’inicià en el món del teatre com a dramaturg en llengua castellana publicà El Club de los Patriotas 1912, escrita en collaboració amb Juan Biscamps i Pecado de juventud 1913, drames estrenats al Teatre Apolo Collaborà a La Publicidad  i El Día Gráfico , i publicà els estudis Semblança de Lleó Fontova 1936 i Tres conferències sobre teatre retrospectiu 1937, que versen sobre el teatre d’aficionats, la Passió i Josep Robrenyo Durant la postguerra continuà publicant estudis sobre arts escèniques, però ja en castellà Ricardo Moragas 1946, El Gran Teatro del Liceo 1946, El ‘Verso’ en…