Resultats de la cerca

El volum aplega, cronològicament, els llibres Cau de llunes 1977, Bruixa de dol 1979, Sal oberta 1982, incorpora la secció Escarsers , composta per set poemes escrits per a ocasions puntuals entre el 1980 i el 1982, Terra de mai 1982, quinze sextines que va incloure a la primera secció de La germana, l’estrangera 1995, i Desglaç 1989, poemari que dona a conèixer per primera vegada Llengua abolida respon a la idea de l’autora de donar unitat a tot un cicle poètic, temporalment breu 1973-89, i molt compacte, que sols es perllonga amb el volum pòstum Raó del cos 2000 Marçal respecta…

Labèrnia inicià els treballs devers l’any 1821, amb l’estudi de fonts lèxiques molt diverses, antigues i modernes Nebrija, Pou, Torra, Lacavalleria, Bellvitges, Albert Vidal, que, bé que no sempre foren ben aprofitades, li serviren per a aconseguir una obra globalment sòlida, que incorporava algunes variants dialectals lèxiques, i que tenia la intenció normativa de fixar «la pura i genuïna pronunciació i ortografia de l’idioma català» i la de contribuir al prestigi de la llengua Després de la seva mort, el Diccionari fou revisat i augmentat per Una Societat de Literats,…

Es graduà en teologia a la Universitat de Gandia Fou professor de retòrica a Barcelona, al collegi de Cordelles i al collegi episcopal, on, per encàrrec del bisbe Josep Climent, organitzà l’ensenyament de la gramàtica castellana com a base per a l’estudi de la llatina Preceptor del fill del capità general de Catalunya Horcasitas, visqué amb ell una temporada a Madrid Pensionat, tornà al Principat Es retirà de l’ensenyament i, ja gran, fou ordenat sacerdot Fou nomenat corrector de les publicacions de la Junta de Comerç de Barcelona i membre honorari de l’Academia Española pocs anys després…

Professor de la Universitat de Girona des del 1986 i doctor 1990 en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona, s’ha especialitzat en història de les idees lingüístiques i en història social del català modern i contemporani destaquen els seus estudis sobre història de la consciència d’unitat/diversitat de la llengua catalana i les relacions d’aquesta amb els territoris occitans Ha treballat en la definició de la llengua literària de l’edat moderna i contemporània i en els seus problemes interns d’unificació i de diversificació Ha obtingut una…

Es doctorà en lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi Aspectes de la subordinació en català actual per una sintaxi abstracta 1975 Inicià la docència universitària el 1971 al Collegi Universitari de Girona, dependent de la UAB, del qual fou vicedirector, i fou un dels principals promotors de la transformació de l’Estudi General de Girona, el Collegi i altres centres en la Universitat de Girona , d’on fou professor des de la fundació fins a la jubilació 1991-2019 i catedràtic, i en l’administració de la qual ocupà els càrrecs de rector 1993-2002 i director del Departament…

Lingüista Professor de la URV, ha estudiat l’ideari lingüístic dels escriptors catalans dels segles XVIII-XX i la seva posició davant el problema del prestigi de l’idioma i de la creació d’una llengua literària apta per a una literatura moderna És autor dels llibres Antoni de Bofarull i la Renaixença 1988, El grup modernista de Reus i la llengua catalana 1994, L’obra gramatical d’Antoni Febrer i Cardona 1996, Llengua i política en el pensament d’Antoni Rovira i Virgili 2006 i Ideòlegs, gramàtics i escriptors 2006, i editor de Bofarull, Petit i Aguilar i…

Catedràtic de llatí a l’Institut Balear Collaborà a “Revista Balear”, “Museo Balear”, als almanacs del “Diario de Palma” i “El Isleño”, i a diversos periòdics integristes i carlins Escriví la peça còmica Bromas sin malicia 1874 Fou un hàbil epigramista i traductor al castellà de poetes mallorquins i italians Publicà Acento prosódico de la lengua catalana 1891, allegat contra la unitat de la llengua

Vida i obra Estudià a Cervera i es llicencià en dret a València La primera poesia que publicà fou l’oda A doña María Josefa Amalia, reina de España 1828 Des del 1830 es relacionà a Barcelona amb els cenacles liberals de Josep de Vega i de Sentmenat i Fèlix Torres i Amat Entre el 1831 i el 1832 compongué, influït per Horaci i Alfieri,  Preludios de mi lira 1833, recull de tretze poemes classicistes, que fou imprès sense nom d’autor i que fou elogiat per Manuel Milà i Fontanals i Menéndez Pelayo i que influí en Costa i Llobera Cap a la tardor del 1832, deixà el neoclassicisme i el llenguatge…

Vida i obra Llicenciat a Cambridge en literatura anglesa i llengües orientals, fou lector a Oxford i vicerector del Parameshvara College at Jaffna de Sri Lanka Durant la Segona República fou professor d’anglès a l’Institut Escola i de sànscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, i feu la versió catalana d’una part del Bhagavad-Gita , editada i representada el 1935 L’any 1938 publicà la traducció Himalayas of the Soul , una tria dels Upanishads La traducció no va trigar a cridar l’atenció de la crítica, i l’admiració del premi Nobel Rabindranath Tagore El 1939 s’installà a Cambridge…

Estudià dret Regentà la càtedra de dret mercantil a les escoles de la Junta de Comerç, i fou promotor de la Junta de Fàbriques i de les societats ferroviàries Proteccionista convençut, defensà també la desamortització Elegit diputat a corts els anys 1857, 1864 i 1865, feu una fructífera tasca en defensa dels interessos polítics i econòmics de Catalunya Era un bon orador i un hàbil polemista Collaborà, entre altres periòdics, en El Imparcial ,  El Vapor  i  Diario de Barcelona  —en què ressenyà elogiosament Lo   Gaiter del Llobregat — , i  El Barcelonés  —on signava amb el pseudònim Berenguer…