Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Joan Isern i Solé

Joan Isern i Solé
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Actor teatral.
Debutà en la companyia Tutau-Mena, al Teatre Olimp 1872 El 1874 intervingué en obres teatrals al Liceu, i des del 1876 actuà al Romea Hi estrenà Mar i cel , de Guimerà, un dels seus majors èxits Escriví algunes comèdies, com Ja és l’hora 1880 i Qui serà l’avi 1887 Morí quan era a punt d’incorporar-se a la companyia de Carolina Tubau, al Principal
,
Pere Benavent de Barberà i Abelló
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Exercí professionalment com a arquitecte Fou el darrer president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya 1936 Fou numerari de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, i corresponent d’altres En arquitectura tendí al mòdul formal clàssic, vivificat pel seny popular i pel personal vigor intuïtiu És autor, a Barcelona, de la cripta de l’església de Pompeia, del convent dels caputxins de Sarrià i d’alguns collegis majors Publicà diversos volums monogràfics sobre arquitectura L’honor i l’alegria de l’ofici 1934, L’arquitecte i l’home inseparables 1936 i la coneguda obra, molt…
,
Bernat Artola i Tomàs
Literatura catalana
Poeta.
Estudià a les universitats de Barcelona i Salamanca Fou un dels principals animadors de la Societat Castellonenca de Cultura i un dels impulsors el 1937 de l’Institut d’Estudis Valencians Participà en nombroses ocasions als Jocs Florals de València, on fou premiat el 1925 i 1929 amb la viola d’or, i el 1926 amb la flor natural pel recull de poemes de to popular i jocfloralesc Cançons d’amor Amb posterioritat publicà altres reculls poètics, amb els quals intentà, des de Castelló, la connexió amb els corrents i les tendències de la poesia valenciana i catalana del seu temps Així,…
,
Pere Montengon i Paret
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com Fingal y Temora i algunes…
,
Ignasi Plana i Fontana
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i poeta.
Vida i obra Notari, era fill de Joan B Plana, a qui succeí el 1774 el 1811 fou privat d’exercir per les autoritats franceses Organitzà les festes barcelonines pel naixement dels infants bessons Carles i Felip 1783, fills del futur rei Carles IV, que originaren un gran nombre de composicions poètiques i sermons, i fou també un dels comissionats que compongueren els versos dedicats al futur Ferran VII amb motiu del seu casament a Barcelona Afeccionat al teatre, dirigí representacions a diverses cases particulars com la del Baró de Maldà Escriví La más heroica barcelonesa, santa Eulalia ,…
,
Francesc Vicent Pérez i Baier
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Historiografia catalana
Orientalista, historiador i canonge.
Vida i obra De família humil —el seu pare era paraire—, quedà orfe de petit Estudià humanitats a Castelló, i inicià els estudis de filosofia, dret i teologia a la Universitat de València gràcies a una beca dotada pel gremi de paraires, del qual havia format part el seu pare Es doctorà a la Universitat jesuítica de Gandia El 1731 prengué possessió d’un benifet que el gremi de paraires tenia a la parròquia de Sant Nicolau Continuà la seva formació a la Universitat de Salamanca 1733, on estudià dret i s’interessà per les humanitats, particularment pel grec i l’hebreu A Salamanca, començà una…
, ,
Maria Antònia Oliver i Cabrer

Maria Antònia Oliver i Cabrer
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i traductora.
Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors, Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge…
,
Cap al tard
Literatura catalana
Llibre de poemes de Joan Alcover publicat el 1909.
És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels…
,
Joan Carles i Amat
Literatura catalana
Música
Escriptor, teòric musical i metge.
Vida i obra El seu nom apareix de formes contradictòries en la documentació i en les edicions dels seus llibres Joan Carles, Joan Carles Amat, Joan Amat i Carles, Joan Amat de Carles Estudià medicina a la Universitat de València i exercí aquesta professió a aquesta ciutat i al monestir de Montserrat És autor d’una obra mèdica de molta difusió, Fructus medicinae Lió 1623 Ginebra 1656 També escriví Tractat de pesta i Tratado de las heridas de la cabeza Escriví sobre temes tan variats com l’aritmètica, l’astrologia o la música La seva contribució principal a aquesta disciplina fou el tractat…
, ,
Lluís del Milà i Eixarc
Literatura
Música
Compositor, músic i escriptor.
Vida i obra De família noble i destinat inicialment a la carrera eclesiàstica —no rebé, però, ordes majors i es casà després del 1543—, passà la major part de la seva vida a València, a la cort ducal de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria Hom el coneix també sota la forma castellanitzada de Luis Milán Fou un virtuós de la viola de mà Fou l’autor de la primera edició de música per a viola de mà en tabulatura apareguda a la Península Ibèrica, Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro València, 1536 L’obra consta de diversos capítols dedicats a l’aprenentatge de l’…
, ,