Resultats de la cerca

Divulgador de la psicologia, creador i teoritzador de la psicoestètica com a ciència d’autoconeixement i afirmació personal i nacional, autor de més de vint-i-cinc títols, entre els seus treballs cal destacar Del Poble Català 1953, Esperit de set-ciències 1959, Orígens del caràcter 1963, Sentit polític dels catalans 1964, Seny no és timidesa 1965, Un mercat per al senyor Esteve 1966, Propaganda totalitària 1968, Lluita entre generacions 1969, Tarannà Lerroux 1972, L’evolució del caràcter català 1976 i Pensar en català 1983 Pòstumament ha aparegut El culte a lamediocritat 1996, en…

Feu estudis de dret i fou redactor del Diario Mercantil  1870 El 1871 estrenà la seva primera obra teatral en català, Anar per llana 1885, i després Sota, cavall i rei 1874, estr 1873, amb una segona part, del 1874, titulada Una agència de criaes , El marquès de Miragall 1885, estr 1875, Al sant per la peanya 1876, En lo mig del mercat i Retratos al viu 1884, Cascarràbies 1889, estr 1888, Bous de cartó estr 1891, Una lliçó aprofità , Lo dit de Déu i Ditxosa desgràcia , que aconseguiren força popularitat En castellà escriví poemes, teatre i la collecció d’epigrames Pampiroladas…

S’inicià com a crític teatral a El Correo Catalán 1966-79, tasca que continuà a La Vanguardia  1985-2015 Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, moment en què impulsà un ambiciós programa d’exposicions i de dinamització dels museus, es revitalitzà la programació del Grec i portà figures internacionals com Peter Brook, el qual escollí, com a nou espai escènic, el Mercat de les Flors El 1985 fou comissari de l’exposició “Catalunya, fàbrica d’Espanya” Fundà i dirigí la revista Barcelona, Metròpoli Mediterrània  1986-2006, que…

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Collaborà a “Las Provincias”, “El Vers Valencià”, “Pensat i Fet”, “L’Altar del Mercat”, “Glorieta”, “Sicània” i “La Marina” També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del 1958, s’afilia estèticament als models vuit-…

De ben jove s’interessà per la poesia i la cançó, però no s’hi dedicà professionalment fins el 1974 El seu repertori abraça des dels trobadors medievals fins als poetes contemporanis, i és també autor d’unes 200 cançons Ha enregistrat els discos He heretat l’esperança 1978, Traginer de cançons 1982, Recital 1000 1984, premi discogràfic de la Generalitat de Catalunya, Nit de Foc 1985, Enllà del temps 1989, que inclou la cançó Cor càtar , guardonada amb el premi Èxit d’Or Català,  Mercat de Calaf 1991, Aigua secreta 1992, Cançons de l’amor que tinc 1997, Per un petó 1998 Ha…

El 1934 ja fou premiat pel Centre Excursionista del Vallès Fou deixeble dels pintors Joan i Màrius Vilatobà Acabada la Guerra Civil fou membre destacat del grup sabadellenc El Cenacle fins el 1941 Feu algunes exposicions de tempteig, i el 1949 anà a París, on visqué fins el 1961 Estudià a l’École du Louvre Exposà a Barcelona des del 1950, i a París el 1951 El 1954 exposà a Barcelona ceràmiques, tècnica en què els seus marcians són mostra d’una destacada originalitat Passà d’un cert fauvisme a una abstracció d’influència neoplasticista el 1953 Participà en la Tercera Biennal…

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de…

L’evolució social i vital del personatge ho és també de la novella en la mesura en què la joventut de Teresa Goday es correspon amb la situació fundacional de la família Valldaura-Goday, la seva maduresa i decadència coincideix amb el nus tràgic de la trama narrativa i la seva mort es correspon a l’aniquilació total la destrucció de la família i de la torre familiar, que sucumbirà a l’enderroc per a construir-hi habitatges moderns, símbol dels nous temps La mort de Teresa, per tant, és el tancament de tot un microcosmos a través del qual, també, contemplem l’evolució d’una Barcelona en…

Jòdar irromp en el panorama literari català l’any 1997 amb L’àngel de la segona mort —que va guanyar els premis Cavall Verd i Ciutat de Barcelona—, novella que iniciava la trilogia L’atzar i les ombres , un dels projectes narratius més ambiciosos de la literatura catalana recent El segon volum fou El trànsit de les fades 2001, que va guanyar el premi de la Crítica, mentre que amb El metall impur , premi Sant Jordi 2005 i Crítica Serra d’Or 2006, tanca aquest cicle que té com a objectiu explicar, des d’òptiques diverses, la història poc coneguda del proletariat català des dels…

Cursà estudis de filologia catalana i espanyola Professor d’ensenyament mitjà als instituts de Nules, Xàtiva i Massamagrell, on fou director durant tres anys, fou professor de les universitats de València i d’Alacant, i catedràtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I Fou collaborador habitual en revistes filològiques amb articles de lingüística i de crítica literària Entre els seus temes de recerca preferents en aquest camp hi ha l’obra de Joan Fuster i de Vicent Andrés Estellés, i també d’altres autors contemporanis com Josep M Llompart, Maria-Mercè Marçal, Enric Valor, Salvador…