Resultats de la cerca

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1969-72, durant aquests anys fou professor de català Ja amb el seu primer nom de ploma guanyà el premi Amadeu Oller de poesia de l’any 1971 pel recull Ira és trista passió Participà poc després en els Llibres del Mall, dels quals se separà el 1974 per emprendre una breu collecció de poesia a l’editorial Vosgos Professor al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 1975-92, en 1980-82 ocupà un lectorat de castellà i català a la universitat anglesa de Durham Des del 1992, any que abandonà l’…

Periodista literari amb obres com Cròniques d’avui i de demà 1974, Primera història d’Andorra 1989, Viatge al passat 1990 i Viure i escriure a Andorra 1996, collaborà en diversos mitjans de comunicació Poble Andorrà , Les Valls d’Andorra , Avui , La Mañana En castellà, publicà, entre d’altres, Yo y mi perro 1947, Hacia la vida 1953 i La cita con el ángel 1973 També publicà les narracions  Els camins de la por 1971 i  Els dies sense demà 1977 Líric i imaginatiu, en poesia publicà Els anys, els dies i les hores 1952, La línia d’Apollo l’Evangeli segons un home que viatjava a peu 1976, Terres…

Vida i obra Fou prior de l’orde de Sant Joan, a Perpinyà Dedicat al conreu de les terres del seu priorat, publicà les seves observacions, en forma de consells pràctics, sota el títol Llibre dels secrets d’agricultura, casa rústica i pastoril Barcelona, 1617, on tracta de les previsions del temps de les feines del camp relacionades amb el blat, el vi, els arbres fruiters, els adobs de les explotacions i petites indústries casolanes com l’aviram, la seda, el cànem i les conserves de remeis contra malalties de persones, animals i plantes de la distribució de les dependències de la casa i dels…

Iniciat en les activitats polítiques, fundà i dirigí a València, entre el 1906 i el 1909, el butlletí de la societat València Nova i els setmanaris El Crit de la Pàtria  i Renaiximent Formà part del grup que, vinculat a aquestes plataformes, a partir del 1907 encetà un corrent crític i europeista que, tot i reconèixer el mestratge de la Renaixença, renovà la poesia i la feu avançar en la seva normalització El 1910 es traslladà a Sabadell, on promogué la creació del Diari de Sabadell , al capdavant del qual romangué fins el 1916 L’any 1910 publicà a L’Avenç  el recull de poemes  Cordes…

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut…

Fill de masovers, cursà la instrucció primària a l’escola de Tuïr fins a dotze anys, i es dedicà a l'ofici de pagès De formació autodidàctica, escriví novelles i contes en francès Collaborà en diverses publicacions rosselloneses, i aplegà una tria d’aquestes composicions a Scènes de la vie rustique 1932 Els tres llibres amb què obtingué més ressò foren Le temps des merveilles , La crue , traduït al català pel mateix autor en collaboració amb Joan Oller i Rabassa L’aiguat , 1959, i Le Clos Saint-Michel , amb versió catalana de Ferran Canyameres El mas de Sant Miquel , 1963  Fou…

De difícil identificació, des del 1362 figura ja a la cancelleria de Pere III el Cerimoniós i des del 1374 consta com a secretari, càrrec en el qual, a la seva mort, succeí Bartomeu Sirvent Era nebot del canonista Bernat Miquel, advocat a la cúria papal d’Avinyó El 1382 consta com a auditor del consell reial De formació humanística, el 1380 redactà el preàmbul sallustià de la donació reial de llibres històrics a Poblet És considerat l’autor del famós elogi de l’ Acròpolis d’Atenes , primer elogi fet en temps moderns, que apareix en la carta adreçada al bisbe de Megara 11 de…

Només es coneixen les dades biogràfiques que esmenta en la seva relació La Germania dels menestrals de València , que permeten documentar-lo entre els anys 1519 i 1535, període de temps que abraça el relat Cal no confondre’l amb l’homònim poeta Miquel Garcia de Campos Mallorca que el 1511 concorregué al certamen poètic en honor de santa Caterina de Siena celebrat a València Fou notari de València No se sap si participà directament en la guerra de les Germanies, però el 1521 es trobava entre els que s’embarcaren amb Diego Hurtado de Mendoza, lloctinent general de València, de Dénia a Peníscola…

Vida i obra Presentà dues composicions al certamen poètic valencià del 1486 en «honor de la Sacratíssima Concepció», Los daurats grius de Febo no volaven i Ans de crear los cels, lums ni planetes , de valor desigual i en un característic to teològic Dos anys més tard tornà a participar al certamen, en honor de sant Cristòfor, amb la poesia Templeguarnit de real disciplina En la sentència d’aquest darrer Jaume Gassull li atribueix fama de «gran trobador» Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Vida i obra Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, a qui és atribuïda la novella allegòrica↑ Desitjós o Espill de la vida religiosa , probablement sense raó Segons Torres i Amat, es conservaven dos toms seus de temàtica espiritual al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, avui no localitzats Bibliografia Valsalobre, P 2001 Vegeu bibliografia