Resultats de la cerca

Format als escolapis, estudià a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma Doctorat en filosofia i lletres per la Universitat de València 1971, d’on ha estat professor de grec 1983-91 Des del 1991, és catedràtic d’aquesta matèria a la Universitat Jaume I de Castelló Els anys setanta collaborà al Laboratoire d’Anthropologie Sociale de la Sorbona i en 1978-79 fou professor visitant de la Universitat de Princeton Dirigí l’Institut Valencià de Sociologia i Antropologia Social 1980-84, i fundà i dirigí el Museu d’Etnologia de València 1982-84 A banda el manual Som Llengua i Literatura 1974, la…

Narra la història de Jesús Oliver, bibliotecari de la universitat que deixa la feina, abandona la muller i trenca amb els prejudicis de la seva classe social per anar-se’n a viure a un palau propietat del seu difunt avi situat al barri vell de València amb la intenció de muntar una biblioteca de 144000 volums que aplegarà totes les branques del coneixement humà Des del moment en què Jesús Oliver pren possessió del vell casalot, ha de lluitar contra l’interès dels familiars per declarar-lo oficialment boig i, per tant, incapaç d’administrar l’herència de l’avi Tot això amb la intenció d’…

Narra la història de Salvador Donat, metge de poble, que viu una maduresa tranquilla i contemplativa als afores de València fins el dia en què el seu germà Josep, empresari poderós i sense gaires escrúpols, el crida al seu costat perquè, afectat per un càncer terminal, vol que l’acompanyi en les últimes setmanes de la seva vida El retrobament dels dos germans comporta el xoc entre dues maneres diametralment oposades d’entendre l’existència Salvador és un foraster a la seva pròpia ciutat, i si no fos que es declara ateu, seria, sens dubte, un cartoixà típic com els que atén a la cartoixa de…

Feu estudis d’arquitectura i de dret Cofundador 1908 i secretari 1909 de la Joventut Valencianista de València, fou un dels animadors de la secció de Barcelona, des d’on, amb Miquel Duran i d’altres, mirà de catalanitzar el regionalisme valencià Collaborà, entre d’altres, a La Veu de Catalunya , D’Ací i d’Allà , Llegiu-me  i Las Provincias Publicà dos reculls poètics Breviari romàntic 1913, un aplec que, encapçalat per un poema pròleg de Josep Carner, evidencia la recepció d’alguns dels models que conflueixen en el modernisme català i Flama 1916, on retorna als usos tradicionals d’arrel…

Llicenciada en ciències de la informació, treballa com a redactora de programes de ràdio i collabora a la premsa Avui , Punt Diari , Presència , etc Després de guanyar el premi Recull per la narració Semblava de vidre 1984, ha publicat els volums de narracions Arriben els ocells de nit 1985, Ramblejar 1992, i les novelles El centre exacte de la nit 1992, El son dels volcans 1999, L’arbre de Judes 2001, Mira’m als ulls 2004, premi Fiter i Rossell, 39+1 2005, 39+1+1 Enamorar-se és fàcil, si saps com 2007, Petons de diumenge 2008, premi Prudenci Bertrana, Una família fora de sèrie…

Titulat en arquitectura tècnica, exercí aquesta professió fins l’any 1981, que s’incorporà a l’administració catalana en tasques de publicitat, comunicació, informació i difusió cultural als departaments d’Ensenyament i de Cultura fins a la jubilació 2013  Collaborador de nombroses revistes i diaris des del 1983, quan començà al  Diari de Barcelona,  destaquen la seva vinculació amb el suplement literari del diari  Avui  1989-2009, amb la revista mensual  Qué leer  2001-09, on fou el responsable de la secció de literatura catalana, i amb la revista  Serra d’Or , on continua collaborant Fou…

De condició humil i òrfena abans de fer onze anys, es veu exposada a multitud de perills A l’inici de l’obra, el narrador la presenta com a «dotada de totes les belleses humanes» i la compara amb «un somni d’un pintor realitzat amb tota la força d’un geni» El nom connota ja la seva puresa, que, amb la bondat, la ingenuïtat i la «gran formosor», li confereixen un aire gairebé angelical La seva tendresa i les seves desventures provoquen l’emotivitat Malgrat la conversió en «nina dona», que remarca el títol de la segona part, i les contrarietats que pateix al llarg de l’obra, conserva, en gran…

Desenvolupament enciclopèdic Escrita després de l’èxit de Records d’un excursionista 1887, Bosch s’hi proposava presentar, a la manera de la novella realista francesa, un ampli panorama narratiu entorn de la vida catalana Així ho explica al pròleg, en el qual defensa el gènere i adapta el realisme de Balzac a la seva visió de la realitat rural, una visió idealista i conservadora més pròxima a la novella antinaturalista de Georges Ohnet o d’Octave Feuillet, que no pas al seu teòric model La novella, publicada amb el títol general de Lluites per la vida que prové d’Ohnet i amb el subtítol…

Criat a la muntanya isoladament amb prou feines si havia vist “quatre persones”, ha esdevingut ferest i primari “com les bèsties salvatgines”, i impregnat d’una puresa incorruptible “fins los cossos en la neu se conserven ves què faran les ànimes” és ingenu Quan és traslladat a la “terra baixa”, a poc a poc va descobrint-ne el “toll de misèries” i tornant-se més perspicaç Finalment, es rebella contra aquesta mena de societat caciquista i hipòcrita “I mira, per mi no hi ha lleis d‘ací baix ni res que m’aturi, que els llamps i les mestralades m’han fet lliure” L’hereu Sebastià,…

Era membre d’una família italiana protestant establerta al Delfinat, que passà a Ginebra després de la revocació de l’edicte de Nantes Visqué a Anglaterra i a Itàlia i viatjà també per França i Alemanya El 1833 fou designat membre de l’Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Es destacà com a economista Crític dels clàssics anglesos i de l’anomenada llei de Say , desenvolupà en diferents publicacions una visió de la ciència econòmica discrepant de la clàssica Per a Sismondi l’objecte de l’economia és l’home i no pas la riquesa Defensor de la intervenció estatal en els afers econòmics, fou…